dilluns, 4 de febrer del 2008

Seria genial

"Les idees són com les puces: salten dels uns als altres, però no piquen a tothom", va dir George Bernard Shaw.

Podeu afegir en els comentaris d'aquest apartat noves idees a partir de les imatges del vídeo o de les vostres lectures.

17 comentaris:

Anònim ha dit...

Qui sembra, recull. Estem vivint respirant, menjant i bevent d'un món que nosaltres estem fent. Estem sembrant fem per allà on anem. I per tant, recollirem fem. Sobretot els nostres fills ho notaran més. Rebran el món que nosaltres els deixarem.

anmonbar ha dit...

Si ens pensem que el fem, les deixalles, els residus, els fums, les escombraries, els enderrocs, les aigües residuals, etc. que produïm no ens afecten, caldrà que ho repensem una altra vegada, com diu el vídeo.
Fem una recollida selectiva del fem, utilitzem els serveis de transport públic, no malbaratem aigua prenent un bany, sinó dutxant-nos, així podem començar a col·laborar per fer d'aquesta terra un lloc més habitable.

Anònim ha dit...

Ens queda molt per fer i ho hem de fer entre tots. Com diu la dita "Tota pedra fa paret". Pensem en el futur i tan sols ens ho hem de proposar, (un poquet ací i un altre poquet allà) i concienciar a tots de la fortuna que tenim, què és la nostra terra, i que l'hem de cuidar. Hem de poder mirar als ulls dels nostres infants i dir-los que vam fer el que calia.

Anònim ha dit...

El vídeo m´ha recordat una cançó de SAU que parla del tema i diu això:

"Poder viure prop d'aquest camí
poder beure aigua d'aquest riu
sentir la pluja com cau i ens mulla
i tenir-te al meu costat, agafar-te de la mà
per si no ho podem fer demà.

Veure els arbres créixer cap el cel
i saber que res no els pararà.
Voldria escriure que això canvia
i aquest món es pot salvar
però em temo que tot això se'n va.

Obro els ulls miro al meu voltant
i veig com tot això s'acaba
Si algú em volgués explicar perquè
ningú no ho vol intentar
que això es pot salvar.

Si algú em pogués explicar
perquè els rius estan contaminats
perquè el mar és un abocador
quantes espècies ja s'han carregat
I el fill de puta que cremi aquests boscos
que li tallin les mans
potser així no els cremaran.

Obro els ulls miro al meu voltant..."

marcos ha dit...

Hem de tindre en compte totes les deixalles que produïm i que són dolentes per a nosaltres i per a tots els éssers humans així com a toa la natura en general.
Cal que cuidem i seleccionem el fem, i que fem un ús òptim del reciclatge, d'aquesta manera deixarem un món millor per als nostres fills, nets, etc...

Anònim ha dit...

El que passa és que si observem una mala conducta (en aquest cas en relació a la contaminació) i no intentem corregir-la o, al menys, conscienciar no millorarem les males actuacions. A més, has de servir d’exemple realitzant el que és més correcte per a que la resta observe i reaccione.

Anònim ha dit...

Una dita castellana: "Quien siembra males, recoge tempestades".

Algún dia, tot el que fem de malbé a la natura, se'ns tornarà.

A mi em sugereix una cançó de Mago de Oz: (fragment que parla Gaia, la mare natura)

"Me vengaré y todo el mal que me hagas
Yo te lo devolveré
El hombre nunca fue dueño de Gaia
Es justamente al revés."

Anònim ha dit...

Podríem definir-lo en una frase:
Respecta la naturalesa si vols ser respectat!
Ens ha de servir d'exemple per a nosaltres mateixos i per a les futures generacions.

Enric Corella

Anònim ha dit...

Rebem el que donem. Si no cuidem el món en què vivim aquest deixarà de propiciar-nos allò que necessitem per viure. La nostra casa no és sols el lloc on residim sinó que sobretot és el món en què vivim. Mai entendré la gent que es despreocupa de cuidar o al menys, no desbaratar més del necessari, el medi ambient, ja que el necessitem per viure tant nosaltres com aquells que vindran darrere.

Anònim ha dit...

Sí, escriure un seguit de bones intencions queda molt bonic..., però i els fets? Volem ser mestres, és a dir, EDUCADORS. Tanmateix, no som capaços de fer un ús adient, per exemple, dels servissis de la nostra escola: aixetes obertes, utilització inadequada del paper higiènic, finestres obertes que deixen eixir-se’n la calor de la calefacció... A vegades m’imagine que qui s’encarrega de la seua neteja es farà aquesta pregunta: i aquest són els que s’han d’ocupar de l’educació dels nostres fills?...

Anònim ha dit...

Després d’haver llegit tot el que opinen els meus companys, caldria dir que el problema de la contaminació és més seriós del que pareix. Degut açò el planeta va canviant, va fent-se més calorós, desapareixen espècies, el gel dels glacials es desfà...etc. I si no parem i ens adonem que estem perjudican-nos tots, la contaminació acabarà per matar-nos a TOTS. L’altre dia vaig veure un documental que es deia “Una verdad incómoda” que parla del calfament global i les seves repercussions degut a la contaminació del planeta. Vos recomane veure’l. Deia que en els últims anys, la contaminació ha pujat de manera considerable, com mai ho havia fet en la història, i que la tendència és a pujar més. Pense que deguem adonar-nos d’allò que fem i intentar reciclar i cuidar el nostre medi ambient, per a deixar a les pròximes generacions un planeta net com cal.

Anònim ha dit...

Hem de tenir en compte que:

La terra no l'heretes dels teus pares, l´hi agafes prestada als teus fills.

Anònim ha dit...

Aquest vídeo ens mostra una veritat vergonyosa, i el més trist de tot és que aquest problema no para d' augmentar. Crec que la cançó de Mana "On jugaran els nens? reflecteix molt bé el problema.

Maná: ON JUGARAN ELS NENS? (traducció Internostrum)

Conta l'avi que de nen ell va jugar entre arbres i riures i
"alcatraces" de color

Recorda un riu transparent i sense olor, on abundaven peixos, no sofrien ni un dolor

Conta l'avi d'un cel molt blau,
On va volar "papalotes" que ell
mateix va construir

El temps va passar i el nostre vell ja va morir i avui em pregunte després de tanta destrucció

On diables jugaran els pobres nens? Ai ai ai! on jugaran
S'està podrint el món
Ja no hi ha lloc

La terra està a punt de partir-se en dues .El cel ja s'ha trencat, ja s'ha trencat

Les llàgrimes grises,la mar vomita rius d'oli sense parar

I avui em pregunte després de tanta destrucció

On diables jugaran els pobres nens? Ai ai ai. On jugaran?

S'està partint el món ja no hi ha lloc

Rubén Pérez Galisteo ha dit...

Trobe que en aquest tema tots tenim que concienciar-nos i concienciar als demés perque el medi ambient es de tots, tots tenim el dret de dosfrutar-ho però també tots tenim que respectar-ho. Es cosa de tots.

Anònim ha dit...

Acabe de veure el vídeo i m´ha paregut molt gràfic perquè mostra el que estem vivint avui dia d´una manera molt ràpida i clara.

El "canvi climàtic", que tant estem escoltant actualment, no és una cosa llunyana que no tinga que veure res amb nosaltres; tot el contrari, el canvi climàtic és l´efecte de tots nosaltres sobre el planeta que habitem.

Fins que no ens conscienciem d´aquest fet serem incapaços de rectificar. Comencem a respectar la natura i no ens passarà com a l´home del vídeo.

Donem exemple.

JOANA

Anònim ha dit...

Pensem que per tirar una lata al carrer no pasa res, o una colilla, peró si ens posarem tots així el mon seria una completa merda, de fet poquet a poquet estem fent que siga aixina. Tenim que deixar de embrutar, per xicotet que siga, ja que la suma de totes eixes coses fan una gran muntanya. Per tant, respectem el medi i sigam responsables que som majors home!

Anònim ha dit...

La gent pensa que per llançar un paperet per açí o deixar-se una ampolla buida per all`no durà cap conseqüència, pensen: "Total, per un més..."Doncs, al vídeo són evidents les conseqüències de llançar un paperet al terra ja que, de tot açò la mare natura se´en resent, de fet ja està manifestant els seu simptomes, per tant no debem contribuir a l´empitjorament de la situació.
Rafael.D.A