El pintor catalanoargentí Jorge Ducet m'explica un vers d'un antic poeta persa que diu el següent: "Ja sigui lluny o a prop, ja sigui en el record o en el desig, l'amor sempre és una distància a recórrer".
Carlos Marzal: ¨La utilitat de la poesia és la de fer-nos més feliços i millor persones. La literatura és un exercici privat, la finalitat del qual és emocionar i eixa emoció ve de la paraula."
Marc Granell: “La poesia té un paper reivindicatiu. Suposa lluitar contra la demagogia, contra els eslògans, l’exercici d’una veu crítica i la revolució de la qualitat.”
Charles Tomlinson: “Com la música, la poesia humanitza la gent, desenvolupa la sensibilitat. La gent que llig poesia descobreix una dimensió nova, una nova mirada del món basada en un sentiment i en un pensament més profund.”
Luis Garcia Montero: “La poesia no són ganes de dir coses boniques que no tenen res a veure amb la realitat. La poesia ens conta com s’han anat formant els sentiment en la història. Que la història no són sols les batalles, els esdeveniments polítics, sinó també la manera que tenim d’estimar-nos, de pensar en les relacions entre els homes i les dones, de sofrir, de somiar, de mentir.”
Afegiu també les vostres consideracions sobre la poesia en l'apartat de comentaris
18 comentaris:
Aquí teniu unes curiositats que m'ha enviat l'amic Oriol... perqué us fixeu en aquells petits detalls de la llengua que determinen la manera de ser i de pensar de tot un poble
CURIOSITATS LINGÜÍSTIQUES
Ells diuen 'perro viejo' i 'mosquita muerta' allà on nosaltres diem: 'gat vell' i 'gata maula'
La sort màxima de la rifa és un masculí 'el gordo', allà, i un femení, 'la grossa', aquí.
De la dona de Sant Josep els espanyols destaquen que sigui 'Virgen' i nosaltres que sigui 'Mare (de Déu)'
Ells paguen 'impuestos', que ve d''imponer', i nosaltres 'contribucions' que ve de 'contribuir'.
Els espanyols desvergonyits ho són del tot, no tenen gens ni mica de vergonya, ja que són uns sinvergüenzas', mentre que els corresponents catalans són, només, uns 'poca-vergonyes'.
Com a mesura preventiva o deslliuradora, ells toquen 'madera' quan nosaltres toquem 'ferro'.
Allà celebren cada any les 'Navidades' mentre que aquí amb un sol 'Nadal' anual ja en tenim prou, com en tenim prou també amb un 'bon dia' i una 'bona nit' cada vint-i-quatre hores, enfront dels seus, múltiples buenos días' i 'buenas noches' diaris.
Dels ous de gallina que no són blancs, ells en diuen 'morenos' i nosaltres 'rossos', colors que s'oposen habitualment parlant dels cabells de les persones.
Dels genitals femenins, allà en diuen vulgarment 'almeja' i aquí 'figa', mots que designen dues realitats tan diferents com és un mol•lusc salat, aspre, dur, grisenc i difícil d'obrir, en un cas, i, en l'altre, un fruit dolç, sucós, tou, rogenc i de tacte agradable i fàcil.
Mentre ells 'hablan' -i fan!- aquí 'enraonem', és a dir, fem anar la raó, sense èxit, tanmateix.
Allà per ensenyar alguna cosa a algú 'adiestran' i aquí 'ensinistrem'. Més enllà dels conceptes polítics actuals, els uns basen l'ensenyament sobre la 'destra' (dreta) i els altres sobre la sinistra'(esquerra).
Tota una concepció del món, doncs, s'endevina rere cada mot d'una llengua, perquè la llengua és l'expressió d'un comportament col•lectiu, d'una psicologia nacional, diferent, no pas millor o pitjor que altres. No es tracta, en conseqüència, de traduir només, sinó d'entendre. Per això, tots els qui han canviat de llengua a casa, al carrer, al treball, no únicament canvien de llengua. També canvien de punt de vista.
La poesia és jugar amb les paraules, respectant una serie de regles, amb l'intenció de transmetre un missatge d'una manera bella i diferent.
Pel que fa a la poesia que he pogut llegir, allò que destacaria és fonamentalment l´efecte que et produeix a l´hora de llegir-la.
Mai m´oblidaré del que vaig sentir la primera vegada que vaig llegir Pedro Salinas en la seua obra "La voz a ti debida" (en castellà). Aquest llibre, concretament, sempre el tinc prop per tornar a llegir-lo quan veig que em fa falta. Podria dir que és com si fora una necessitat espiritual. El recomane a tot aquell que vulga sentir emocions mentres llig.
JOANA
La poesia pot servir-nos per a desconnectar del món, per a somiar amb paisatges imaginaris, per a submergir-nos en ella, per a oblidar...
Hi ha poesies que parlen d'amor, d'amistat, de solitud, de mort... però totes ens transmeten un missatge diferent.
Enric Corella
Francesc Parcerisas: "Llegim poesia com qui llegeix una proposta d’interpretació del món: el poema ens en dóna una visió, ens en condensa, gràcies als mots, el punt de vista de l’autor, el seu judici, les seves emocions, multiplicats o disminuïts segons la força implícita en els mots, les estructures, les imatges, els ritmes que hom fa servir.”
Elies Barberà, al seu llibre de poesia titulat Zoo, inclou un poema (“Palau”) que diu això sobre la poesia:
“ara sap que el Poema no es llegeix,
al Poema s’entra”
Tant per a estimar
com per a combatre,
per somniar, dubtar
per volar sense batre
les ales que no tenim.
Per a això i per molt
més, ja que no tinc l'ànim
d'escriure resolt
pense que
serveix la poesia.
(Escrit en cinc minuts i sense pensar-m'ho dues vegades)
Poesia és donar-li sentiment a les paraules, posar-li emoció a la vida, alegria i tristor, un somriure i un plor, angúnia i plaer, poesia és sembrar una llavor a la nostra terra i veure-la créixer amb els ulls ben oberts, per fer que el nostre cos aprofite les sensacions en cada moment. La nostra terra, la nostra ciutat, el nostre lloc.
Per això destacaria una cançó d'en Feliu Ventura, xativí com jo. Aquesta cançó està dedicada a la nostra ciutat, Xàtiva. La recull en el directe que va fer amb Lluís Llach al Palau Sant Jordi i al Gran Teatre de Xàtiva. Per a mí és un poema d'amor a la ciutat que tant estimem.
Diu així: Lloc 2.
Tornar al meu carrer
Trobar la matèixa gent
Udolar com un gos perdut
A la porta de casa.
Entrar al mateix bar
Seure, on solíem, junts.
I, entre converses de fum,
la cervesa de sempre.
Em queixe però sé
Que no ho vull diferent.
Tornar a la mateixa ciutat
Deixar l'estació de trens
Visitar l'antic hospital
I la plaça Sant Jaume.
Pujar al Bellveret
Passejar Albereda avall
Beure a la Font del Lleó
A prop d'on vaig nàixer.
Passejar pels menuts carrers
De la Xàtiva que més vull
Emplanquinats i amb balcons
Forjats amb els segles.
Voldria tornar a obrir
La finestra que duc al pit
Deixar entrar els sons
D`una música lenta
Tornar, tornar a la, tornar a la mà, tornar a la mateixa mà.
"La poesia no canvia el món, però afina i intensifica les consciències"(Antonio G)
"La poesia és l'art de fer entrar el mar dins d'un got" (Italo Calvino)
"La poesia és com el vent,
o com el foc, o com el mar,
fa vibrar arbres, robes,
abrasa espigues, fulles seques,
bressola en el seu onatge
els objectes que dormen en la platja..." (José Ferro)
La poesia és lliure, com tots nosaltres. No hi han regles, ningú ens pot dir que escriguem sobre un tema determinat, ni quants renglons. La poesia ha d'eixir de dins de nosaltres, i sempre com vullguem, dels sentiments que vullguem i quan vullguem.
La poesia no són tan sols paraules, que tenen un significat i que queda bonic, la poesia són sentiments,són idees, es musica, però, el que més m'agrada de la poesia es que és una escriptura oberta, que pot donar lloc a innumerables interpretacions, cadascú tindrá la seua segons el seu estat emocional.
Si dic:
LA POESIA ÉS UNA TORRE DE BABEL,
m'acusaran de poc original.
Si dic:
LA POESIA ÉS L'ORDENACIÓ DEL CAOS EN LA PARAULA,
m'acusaran de cursi.
Si dic:
LA POESIA ÉS UNA CASA DE PUTES I ELS POETES ELS SEUS CAMPANILLERS,
m'acusaran d'obscé i de procaç.
Per això tanco el bec.
So pena, m'acusen de complicitat.
Jorge Torres.
La poesia no és de qui l'escriu sinó de qui la necessita.
Pablo Neruda.
Poema líric, segons Joan Brossa és: "una concentració de llenguatge i un assaig de correspondències"...
i a més:
"el valor d'un poema el determina el nombre de finestres que obre al lector. La imatge poètica només és vàlida quan estableix un lligam entre el símbol i la veritat psíquica".
Aquestes són algunes definicions o, millor dit, algunes visions del significat de la poesia, pertanyents a poetes coneguts:
"Algú que no recordo va dir "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu". El que s'ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia."
"Davant d'aquest món, hi ha tres opcions: o l'acceptes; o el combats; o te n'abstens. La gent més poeta no fa versos, fa poesia amb la seva manera de ser."
Jo personalment pense que per a fer poesia s´ha de ser un artista, ja que com deia algun company meu té una serie de normes que hi ha que respectar, es a dir, la poesia estudia allò que es vol dir per fer-ho de la manera més bella possible.
Què és poesia?
Què és poesia? --dius mentre claves
en la meva pupil•la la teva pupil•la blava.
Què és poesia? I tu m'ho preguntes?
Poesia... ets tu.
Gustavo Adolfo Bécquer.
Per aquest comentari me bassat en la pel.lícula "El club dels poetes morts". El professor Kitting explica als seus alumnes com entendre la poesia, i diu les següents paraules:
"No llegim ni escrivim poesia perquè és bonica, llegim i escrivim poesia perquè pertanyem a la raça humana, i la raça humana està plena de passió. La medicina, el dret, el comerç i la ingenieria són carreres nobles i necessàries per a dignificar la vida, però la poesia, la bellesa, el romanticisme, l'amor..., són les coses que ens mantenen vius."
Resulta difícil definir el que és la poesía ja que, tota definició que es puga donar, sembla quedar-se curta o amb falta d´idees. Per tant una manera senzilla i diferent de definir-la seria: La poesia és una història contada per un autor on es reflexen els sentiments en el moment d´escriure-la, i aquesta història serà interpretada de diferent manera segons els sentiments del lector en el moment de llegir-la.
Rafael.D.A
La poesia és l'expressió dels sentiments més profunds, utilitzant el vehicle de les paraules per a descriure les impressions que un ésser humà puga captar a la naturalesa, a la vida, a les persones, a les relacions o a l'amor.
Marcos P.
Publica un comentari a l'entrada