Eugeni S. Reig, d'Alcoi, ha publicat recentment amb l'Acadèmia Valenciana de la Llengua Les nostres paraules, un complement indispensable del seu Valencià en perill d’extinció, que és un recull d’unitats lèxiques (paraules, locucions, frases fetes, parèmies, etc.) totes elles genuïnament valencianes i especialment interessants, bé per la seua raresa, bé perquè es troben en perill de desaparéixer pel fet de ser poc conegudes, o bé perquè hi ha tendència a usar-les indegudament o a substituir-les per altres de menys genuïnes. El recull arreplega, fonamentalment, encara que no exclusivament: 1) Paraules i locucions que s’usen només en llocs determinats i que, per tant, no són conegudes per la major part dels valencians, com ara: a escoti , barboti, a trentaqueté, abocar la pastera, agarrar el caure, anar de clec, anar-se’n com un punt de calça, aplegar i envasar, bellverd, blau de bulla, blau de fam, bolitxó, bon dia i bona ora, caneletes acabant, cantalet, cirer,.
2) Paraules i locucions que són emprades només per les capes de la població de més edat i que, per tant, són desconegudes per les generacions més jóvens, com, per exemple a amagatontes, a foc i flama, a la part-darrere, a resultes de, a tota paleta, agarrar-se a una paret llisa, agre com un ferro, ¡ah paraigües!, aixarop de gaiato, aixeta, aixina o aixana, amb les celles fetes,.
3) Paraules i locucions que, encara que ben vives i conegudíssimes per tots els valencians, hi ha perill que sigue substituïdes per unes altres d’equivalents, a causa de la influència del castellà o, fins i tot, de la llengua normativa, com és el cas de vocable enguany, paraula molt valenciana i vivíssima entre nosaltres, però que no pocs jóvens substituïxen per les expressions aquest any o este any, substitució empobridora i gratuïta, encara que no il·legítima, o del mot adés, usadíssim fins fa quatre dies per tothom però que actualment hi ha tendència a substituir-lo per expressions equivalents, com
ara: fa una estona, fa un instant o fa un moment, la qual cosa significa un empobriment lamentable de la llengua.
4) Paraules i locucions pròpies de la nostra llengua que, incomprensiblement, han estat substituïdes per calcs del castellà, com ara els Reis d’Orient, substituïda sistemàticament per els Reis Mags o els Reis Màgics, calcs empobridors i innecessaris de la denominació castellana los Reyes Magos.
5) Parèmies com ara a cal sabater, sabates de paper, abans molt coneguda i ara sistemàticament substituïda per gran part de la població valencianoparlant pel seu equivalent castellà, en casa del herrero, cuchillo de palo que, damunt, es diu sempre en castellà.
6) Cançonetes com la que diu la lluna, la pruna, vestida de dol, que és molt coneguda, però que ningú sap ja quin és el seu significat originari.
7) Paraules o expressions de procedència poc clara, com ara aixorruma, masmarruga o sang truïda.
8) Exclamacions, com ara ¡això podíem fer!, cada vegada menys usada i sistemàticament substituïda per altres expressions com: ¡faltaria més!, ¡ni molt menys! o ¡de cap manera!, calcs d’expressions castellanes més o menys equivalents, l’ús de les quals empobrix i despersonalitza la nostra llengua.
9) Paraules sobre les quals caldria meditar una miqueta sobre la grafia actualment utilitzada, com és el cas de ¿avaria o averia?
10) Onomatopeies com clec clec clec, tradicionalment usada pels valencians per a representar el so que fa una persona en riure, i actualment, per desgràcia, completament desconeguda pels valencianoparlants de les generacions més jóvens.
11) Determinats mots vius en valencià, que haurien de ser emprats en substitució de certs neologismes que s’usen actualment i que són inadequats o, com a mínim, menys adequats que els nostres vocables tradicionals, com és el cas de colpet, vivíssim i usadíssim en el migjorn valencià, que hauria de ser usat en lloc de xopet; telefonet en lloc de mòbil (o telèfon mòbil); control en lloc de comandament a distància, o destapador (o obridor) en lloc de llevataps.
Col·laboreu en el blog introduint "les vostres paraules" i ampliant així el treball del llibre d'Eugeni S. Reig. Destaqueu una paraula o locució, indiqueu el seu significat i l'àmbit dús on l'heu escoltat o llegit. Per exemple:
Dienda (f): Cosa malintencionada que s'afirma d'algú sense fonament per a fer-ho; rumor infundat.
"No faces cas, això és una dienda que corre per ahí, però no és veritat. Déu sap qui s’ho haurà inventat."
"Es va esdevenir que els pares de Nabet, al fer-se riquets, es tornaren un poc devanits i pintaren la casa per dintre, li lluïren la frontera, es compraren una taula gran per a menjar-hi, i armaren una dienda en el poble."
• Enric Valor, «Nabet», dins Rondalles valencianes
"Rosalia coneixia Teresa, coneixia tots els del poble i sabia per la punta dels dits totes les diendes i xafarderies. Era el seu ofici."
• Enric Valor, La idea de l’emigrant (València: Fernando Torres, 1982)
