Fòrum mnemotècnic

La memòria histèrica

Afegiu altres recursos que conegueu per reforçar la memòria.

Què us recorda la fotografia?

# Dues interpretacions

Teníem una professora de català que solia seure sobre la taula lluint el cuixam i gairebé sempre duia escots generosos. Un dia aquesta professora ens va ensenyar una regla mnemotècnica per recordar els verbs que són una excepció perquè en la 2a persona de l'imperatiu acaben en -e en lloc d'acabar en -a. Va dir que només havíem de visualitzar algú que demanava que li servissin beguda i deia: "Corre, vine, obre i omple". Però no cal dir que es va donar tot un altre sentit a la frase. Segur que mai s'ha oblidat aquesta regla.

# Verbs vacil·lants
Un clàssic. Als alumnes, perquè recorden quins són els verbs que no mantenen la o del radical a les formes conjugades se'ls explica la història de la vella:
"Vet aquí una dona vella que cus: surt al jardí a collir taronges, però tus i escup perquè li fan al·lèrgia". Escopir, tossir, collir, sortir i cosir són els verbs conflictius, però recordats.

# Una de sonada...
Per ajudar a que els alumnes memoritzen les notes de les cordes de la guitarra s'empra la següent expressió mnemotècnica: MIra SI SOL REsultar LAcònic, MIra!

# Guionet i mots compostos
Cal posar guionet als mots compostos el segon mot del quals comença per S, R, X = SiReX
(grup dels anys 60!!!)

# Guionet i numerals
Cal posar guionet entre les xifres per separar les decenes de les unitats i les unitats de les centenes, és a dir, les inicials de la paraula D-U-C

Metàfores seleccionades

"Els contextos són productors de sentits, decantadors de la significació"

"Bomba amiga del medi ambient

"És un polític de lycra"

"Les sabates que respiren"

"LA TERRA ÉS UN MERDER"

“Li faltava una volta de microones”

"Pates de gall"

"Sabó amb instint maternal"

«Falsos amics»

golfes (f pl) Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc. [Etimologia -- De l'àrab «gurfa», 'sala de dalt', en català antic «algorfa».] Com que era difícil trobar alguna cosa més bona, i jo el que més desitjava era tenir un llit on poder dormir sola, vaig acceptar de treballar els matins a casa d'una família jueva aburgesada, a canvi de cedir-me un quartet amb un llit que tenien a les golfes. Les condicions no eren gens esplèndides, però la idea de poder tenir un raconet per a mi sola em seduí i vaig acceptar. Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003) El mot 'xeringuilla' és una interferència del castellà «jeringuilla» (que en català seria 'xeringa'). Conten que durant una visita que va fer la reina d'Espanya al Parlament de Catalunya, el seu president en aquell moment, Joan Rigol, li va fer veure les golfes de l'edifici tot dient-li: «Y aquí están las golfas del Parlamento...». Llegenda urbana o relliscada lingüística? Dels mots que són semblants o idèntics en dues llengües però tenen significats diferents en diem «falsos amics» o paranys de traducció.

Frases destacades

Potser l'única manera que tindríem de no fer mal, un mal irreparable a les persones que ens volten, seria tractar d'esdevenir, encara que només fos per un moment, allò que elles són, mirar a través dels seus propis ulls la nostra realitat.
Maria Aurèlia Capmany (Barcelona 1918-1991)

La millor manera d’aprendre a escriure és llegir.
Eva Piquer (Barcelona 1969)

Comprar llibres seria una cosa bona si hom pogués comprar també el temps per llegir-los; en general, però, l’adquisició de llibres es confon amb l’apropiació del seu contingut.
Arthur Schopenhauer, filòsof alemany (1788-1860)

Llegir, llegir bé, és un acte d’amor que cal fer en el recolliment i el silenci.
Narcís Comadira (Girona 1942)

Llegir és seguir vivint.
Joan Fuster (Sueca, 1922 -1992)

Una mirada et pot impressionar més que no pas la bellesa d'uns ulls.
Mercè Rodoreda (Barcelona 1908-Girona 1983)

Refranys de l’era digital

L'era digital vol que els seus refranys no donin Gates per llebre. Per exemple, per al·ludir a la lentitud de la xarxa podríem dir "Qui bit passsa, mega empeny" o "Val més bit en mà que giga volant". D'altres exemples serien el nostradíssim "De PC's, internet i ases n'hi ha a totes les cases" o d'altres, com ara "A ordinador regalat no li miris el teclat" o "Tant va el mòdem a la xarxa que al final peta". Passar de tot podria ser "passar-s'ho pel fòrum".

Metàfores

Fill de la terra

Josep Pla: El quadern gris

29 d'abril. -- Mentre vaig, ara un pas ara un altre, cap al mas de
Llofriu, veig, de la carretera estant, un vailet que fa volar una grua
--un estel, per dir-ho com a Barcelona. El nen s'aguanta dret, sobre les
Torretes. Les Torretes són unes muntanyoles que cobreixen, a nord, la
vila de Palafrugell. La corba que fan aquests pujols és dolça i llarga
--sembla un pressentiment d'un cos d'adolescent ajagut. El fil de
l'estel, dibuixa en el cel una concavitat pura, ampla, madura, suspesa
en la claror de l'aire. L'estel alterna un capcineig nerviós amb una
immobilitat rígida, tibant. La cua, de drapets vermells, fa un moviment
de pèndol. El vent bla, petit, suau, afua, subtilitza, acaricia la
concavitat que fa el fil, com una forma viva, flotant a l'aire.

Tarda de primavera, magnífica. Hora baixa. Les orenetes xisclen a les
cornises de les cases. Poca gent al carrer. Tres o quatre persones que
vénen, amb el pot d'alumini, de cercar la llet. Les acàcies, florides de
la petita flor blanca, fan una olor mòrbida, una mica trista. Se sent
--carrer avall-- el picar dels martells a l'enclusa del ferrer. Tres o
quatre portes més enllà de casa, el fill del lampista, amb la finestra
oberta, fa els seus monòtons, inacabables exercicis de violí,
esblaimats. No hi ha res més eficaç per a posar pell de gallina que
sentir tocar un violí d'una manera desinflada. El dia s'ha allargat. El
cel de ponent té un color de taronja molt tènue --com el so del violí
del lampista--, aquest color que d'una manera gairebé inconscient em
sembla la quinta essència de la cursileria. És el color de fons de les
estampetes.
Quan arriba aquest temps em demano d'on em deu provenir la
desfibració, la buidor que sento en el cor i en l'esperit.
En aquests capvespres de primavera una de les poques coses que em
construeix --vull dir que em distreu-- és la contemplació d'un hort, com
els que hi ha pels voltants de la vila. Admirablement cultivats, són
unes pures, exquisides delicadeses de feina. Sento el caminar compassat
d'un vell animal fent rodar una sínia mal untada, que carrisqueja. És la
pobra música d'una pobresa il·lusionada per les verdures tendres. Un
home, manotejant amb la corda d'un pou, emplena un safareig. Un vailet,
amb l'aixada a la mà, passa una rega. En aquests horts hi ha una frescor
que ve de la terra. La verdor de les fulles, la tibantor de la saba, la
flonjor dels teixits vegetals, semblen donar suavitat i repòs a
l'enteniment. La força dels esplets combat l'agonia de la llum i del dia.
Mirar el cel, sentir les orenetes, badar, contemplar la vaguetat de
la vida de les coses, desfà els nervis. La joventut és trista perquè en
aquesta edat només es té receptivitat --em penso-- per a les coses
inconcretes, és a dir, per al no-res.

Quan comença a fer calor, la gent fem, en aquest país, olor de llana de
xai; a l'hivern, de fum de llenya de pi verda. Aquestes deuen ésser les
sentors que desprèn la raça llatina.