La catacresi, és una figura retòrica que consisteix en utilitzar el mot d'una paraula per a designar altra semblant però que no te mot. Fulles dels abres, full de paper, fulles d'afaitar, fulles batent a les portes, fulls de câlcul i fulls embrionaris.
Algunes metàfores que he escollit són: "bomba amiga del medi ambient", "imatges enlluernadores", "endinsar-se en la lletra petita", "els contextos són productors de sentits, decantadors de la significació", "negociacions adormides" "és un polític de lycra", "febre inversora", Com a titòl he pensat "viatges d'un mar de lletres"
Es diu que les metàfores són matèria literària, però en realitat són el nostre pa de cada dia. Sense elles no podríem arribar a dir ni la meitat de coses que diguem. Les metàfores que més m’han cridat l’atenció són les analògiques, perquè són les que més utilitzem. Són metàfores elaborades mitjançant una relació entre conceptes independents gracies a la percepció d’algun tipus de semblança. Hi ha diferents classes: - Parts del cos humà: cap d’estudis, el peu d’una muntanya, el coll d’una ampolla... - Malalties: la bogeria de les rebaixes, la droga com a càncer social... - Guerres: els preus dels cereals es disparen, estic derrotat... - Accions diàries: les negociacions es troben adormides, ens prenem un respir a la feina... - Intel•ligència: míssils intel•ligents, cases intel•ligents.... - Animals: hi ha qui és una formigueta treballant, hi ha qui ho arreplega tot com una garsa, cotorres que no paren de xerrar mai,....
Voldria destacar tres cites. De forma metafòrica -les dos primeres- palesen aspectes de la llengua que clarifiquen l'ús abstracte de la metàfora en el llenguatge: Edward Sapir: "Tota llengua és, en ella mateixa, un art col·lectiu de l'expressió"(pàg.70) Lakoff i Johnson: “[...] És com si la capacitat d’entendre l’experiència gràcies a les metàfores fos un dels nostres sentits [...]” (pàg. 46) La tercera, reflecteix la naturalesa competitiva i de lluita continua que te la vida (jo entenc aquesta lluita en el sentit darwinista) manifestada en el llenguatge: Elvira Teruel: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus [...] és interioritzada com una batalla” (pàg. 53) Andrea Campos Candela.
En la seducucó comercial es fa ús de les metàfores instrumentalitzades, posades al servei del control subtil de les conductes . En elles veus maneres d'aconseguir on món més feliç, un regne on tu gràcies a la compra entres, és el cercle dels elegits. "enganxa't al més nou" "la revolució natural" "les sabates que respiren" "sabó amb instint maternal" "paradisos on tots els pneumàtics volen anar" "botigues amb els preus més salvatges"
La tesi que defén Jesús Tuson en el seu llibre, és que les metàfores no són un artefacte literari destinat a enfosquir un missatge, sinó un recurs imprescindible perquè ens puguem comunicar amb eficàcia, consubstancial a més, al propi llenguatge humà.
Quin és l'objectiu, però, de poblar el nostre llenguatge de metàfores? Aquest: «Fer fàcil el que és difícil, fer familiar allò que és aliè». I així, acaba sent molt més planer dir el peu d'una muntanya que no pas la base d'una muntanya; o l'ull de l'escala que no pas el buit que s'obre entre els diversos trams de graons.
“El recurs de la metàfora ens permet parlar d'un munt de realitats sense haver d'augmentar el lèxic Basic”. Gràcies a aquest recurs tan productiu, la borsa cau o obrim les portes a un procés de pau. Amb la lectura d'aquest llibre he vist la gran presència que les metàfores tenen en la nostra parla ordinària, tant que quasi no ens fixem que les utilitzem tots els dies i en molts moments. Les meus metàfores seleccionades són les següents: “Hi ha gent que s’ofega en un got d’aigua” “L’ull d’una escala” “N’era un jardí d’or i sang a la porta” “La febre inversora” “Sabates que respiren” “Corbs que s’acarnissen burxant en les febleses de la gent” “Lligar caps” “Els preus més salvatges” “Llengües flexibles” “Els ordinadors tenen memòria, que alguns virus malèfics poden esborrar”
Les metàfores són un dels ingredients constitutius del nostre organisme verbal. Sense les metàfores desapareixeria mitja llengua. Les metàfores que més m'han cridat l'atenció han sigut les de sinestèsia. la sinestèsia és un creuament entre les designacions específiques amb què ens referim a les qualitats apreciades pels sentits. Això es deu a que hi ha dominis sensorials lèxicament rics i altres pobres. He triat aquest grup perquè mai m'havia adonat de que utilitzem paraules pròpies d'un sentit per designar característiques d'un altre. alguns exemples són: -vi brillant, elegant, vellutat, equilibrat, obert o llarg. -tacte dolç -sonoritat brillant
el títol que he pensat per al video és: a les nostres mans està construir la vida i la inteligència.
Abans he ficat una tria de les metàfores que potser siguen un poc representatives de les diferents tipus que hi han,polítiques, literàries,d'econòmia. Per anyadir-ne altres, són del llibre que estic llegint, per exemple: "colossos de cotó-en pel" "cadàver pompós de rajola" "drap brut de pintor tenebrista". Pense que totes són literàries,i analògiques.
Eufemisme. “Joc de les mentides i de l’ocultació de les realitats perverses.“ A traves d'aquests tipus de metàfores en concret de la seua referència a la realitat ens adonem de com unes paraules que inicialment signifiquen un altra cosa tenen un valor totalment diferent, si més no, tapar alguna cosa "dolenta". Em refereixo a tot allò que està relacionat amb el sexe, la mort o les necessitats biològiques. Per això hi diguem: Fa l’amor, ha faltat o buida el sac Gràcies al ús d’aquestes metàfores ja no tenim problemes sinó temes.
He seleccionat els aquestes metàfores perquè em semblen molt interessants i així ens adonem de que fem quan ens trobem davant alguna cosa que no ens agrada, I és aquest resultat, la suavitzem amb alguna altra paraula.
Mitjançant les metàfores construïm la nostra realitat, vam individualitzant el nostre llenguatge. Les metàfores enriqueixen els nostres recursos d'expressió literària. Com fa referéncia Tusón al seu llibre "fins i tot la paraula llengua és una metàfora, perquè la llengua de debò, la de sentit literal, només pot ser l'òrgan carnós, allargat i mòbil, situat a l'interior de la cavitat bucal". La meua selecció de metàfores és la següent:
-Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure. -S’ofega en un got d’aigua. -L’amor és un viatge. -L’honor d’una institució està per terra. -No em toquis l’honor. -L’acord de brussel.les obre les portes a una nova relació europea. -N’era un jardí d’or i sang. -La seva resposta va ser una trepitjada al galindó. -Els cabells eren d’or. -Està amb l’aigua fins al coll. -Els preus dels cerearls es disparen. -Estic derrotat. -Tinc el colesterol alt. -La Unió Europea passa pàgina. -Primer gra de sorra per a la pau al Sàhara. -Els balnearis es renten la cara.
He triat aquestes perquè moltes d'elles són les que més he escoltat a la vida diària i pense que és una mostra de com utilitzem metàfores en el nostre parla sense adonar-nos. TÍTOL DEL VIDEO: "Podem controlar la vida amb les nostres mans"
Aristòtil va parlar de la imitació, de la mimesi; i del plaer generat pel reconeixemnt de la realitat imitada. Doncs, Tusón afirma que el plaer es troba en la imitació de les perosnes i dels llocs; aquest és (i no és) aquell; això és (i no és)allò. És a dir, es l'orige de la metàfora.
Tuson diria que, per començar la paraula 'metàfora' és ja per ella una metàfora, perquè en el grec d'Atenes indica els autobusos metropolitans que, literalment, 'porten més enllà'. De fet, la metàfora és la forma que s'usa contínuament en el parlar per dir allò que, si volguéssim definir a l'estil dels diccionaris, és a dir, segons una perfecta concreció de l'ésser i de l'expressar, arribaríem, segons Tuson, al col•lapse del llenguatge.
“Aquest vi es Brillant”. Aquest trasllat es especial, de manera que hem tret brillant del sentit “vista” i l’hem fet viatjar al sentit “gust”. La metàfora s’anomena sinestèsia.
“Peix que es mossega la cua” aquesta expressió significa; És com donar voltes en cercle..., és a dir, estar sempre en el mateix lloc. Aquesta analogia es molt freqüent als tres tipus d’àmbits, tan el literari, el col•loquial i el periodístic.
“Sabates que respiren”. Aquesta metàfora és un personificació, ja que transferim al món inanimat (sabates) característiques pròpies dels humans (respirar).
Del llibre de Tuson he escollit: RATOLÍ- com a exemple representatiu de catacresi. A un nou invent li atorguem un nom que ja teníem en la nostra parla per la seua semblança en aquest cas física. LA TERRA ÉS UN MERDER-exemple d'analogia, on es fa una connecció entre conceptes. AMB L'AIGUA FINS AL COLL-exemple d'una metàfora de la parla ordinària. VI VELLUTAT-exemple de sinestèsia, on s'utilitza una adjectiu del món tàctil i el transferim al domini sensorial del gust. CONTRA LES CORDES-exemple de metàfora automatitzada. BOMBA AMIGA-a més de ser unexemple d'eufemisme, també és una paradoxa com fer la guerra per a aconseguir la pau.
Com ens mostra Tuson a la seua obra, la metàfora no pretén fer més difícil el nostre llenguatge, el mostra com un recurs per fer més eficaç i econòmic aquest. És la màgia de la metàfora, un viatge a significats diversos.
"La vellesa és a la vida com la tarda és al dia" És tracta d'una analogia, una comparació de dos conceptes als qui donem una relació, generant raonaments i conductes basant-se en l'existència de semblances entre uns i altres.
"Sonoritat brillant d'una orquesta" És tracta d'una sinestèsia, un creuament entre les designacions específiques amb què ens referim a les qualitats apreciades pels sentits.
"La darrera casa de dutxes tanca l'aixeta" És una endometàfora, un joc d'enginy que consisteix a projectar un element de la totalitat sobre la totalitat, creant una metàfora interna.
I d'altres com: "Baixar a les aigües profundes del son"(al·legoria), "Formigueta treballant" (personificació).
Les paraules del mestre són fustes que suren i a les quals el mal alumne s'aferra enmig d'un riu, el corrent del qual l'arrossega cap a les grans cascades. Daniel Pennac. Mal d'escola
Aquestes són les metàfores que he seleccionat tras llegir el llibre de Jesús Tuson, la raó és perquè ja les coneixia i l’has he dit en moltes ocassions, ja que tenen molta raó:
-Hi ha qui et dòna un aglà per fer-te cagar un roure. És una metáfora molt apropiada, ens demostra que hi ha molta gent que et fa un favor esperant que després li tornes aquest més gran. -Gent que s’ofega en un got d’aigua. La veritat és que molta gent està acostumada a que tot se’l porten fet i quan realment tenen que suar per conseguir una cosa s’ofegan de res. -Volen la lluna en un cove. Açò vol dir quan volen una cosa imposible. -L’amor és un viatge. És una frase molt apropiada per definir l’amor, ja que amb aquesta comparació el que es vol dir és que aquest pot donar moltes voltes i també que s’ha de disfrutar. -La seva resposta va ser com una trepitjada al galindó. Amb allò volem dir que hi ha respostes que fan molt mal. -Això són figues d’un altre paner. Volem dir que això que s’ha comentat no te res a vore amb el que dien ara. -Sap el pa que s’hi dóna. És aquella persona que ja sap el que li espera -Està amb l’aigua fins al coll. Quan algú està en una situació complicada, apunt d’ofegar-se. -Deixar la feina per al dilluns per recarregar les bateries el cap de setmana. És també una frase que jo sol utilitzar quan arriva el divendres i estic molt cansada, és per això que necessite el cap de setmana per descansar i recuperar energies.
El títol del video pot ser:La vida en les nostres mans
Les metàfores, com es diu al llibre, las utilitzem tots el dies, són una forma d’expressió bàsica a la nostra comunicació. Les podem trobar referides al cos humà, a la guerra, malalties, animals, intel•ligència, accions humanes... Així també, es pot diferenciar entre les analogies, la catacresi, les metàfores dobles, la sinestèsia, l’al•legoria, els eufemismes...
Entre les metàfores que més han cridat la meua atenció (per la seua originalitat, per ser una metàfora molt emprada, o simplement, perquè m’ha paregut bonica) destacaria les següents:
Analogia: “És un polític de lycra” p.44 “Les espases continuen enlaire a la Copa Davis” p. 53 “Hi ha qui és una formigueta treballant” p. 59 “Àligues que ho veuen tot des de l’alçada màxima i amb una nitidesa eminent” p.60 “Això són figues d’un altre paner” p. 61
Personificació: “Sabates que respiren” p. 87
Al•legoria: “Metàfores de poetes que no volen hibernar als soterranis de la memòria” p. 22 “N’era un jardí d’or i sang a la porta” p. 42
Endometàfora: “La darrera casa de dutxes tanca l’aixeta” p. 85 “L’aeroport del 92, a la pista d’eixida” p. 86
Catacresi: “Li faltava una volta de microones” p. 100 “Ombres que planen sobre un país” p.84
Eufemisme: “Bomba amiga del medi ambient” p. 89
Finalment, al vídeo li ficaria com a títol: La duna de la vida.
Mai ens hem parat a pensar que de forma habitual utilitzem metàfores sense adonar-nos-en; com bé ho diu Tuson: "les metàfores són el nostre pa de cada dia . I sense aquestes no podríem arribar a dir ni la meitat de coses de les que diem". "Saber trobar metàfores belles vol dir percebre la semblança entre les coses". Algunes d'aquestes metàfores belles per a mi, són: - L'amor és un viatge. - Nàixer la nit. També hi han altres metàfores no tan belles, com: - Vivim envoltats de segons sentits. - Ens porta cap al sentit amagat.
El títol del vídeo per a mi seria: "Què pensem de la vida?"
M’ha agradat molt la frase que Tuson diu: “Per les nostres metàfores ens coneixeran i ens coneixerem”. I és que en això té raó. Les metàfores són el nostre pa de cada dia, però no tothom utilitza les mateixes ni de la mateixa manera.
La veritat és que he llegit metàfores que ni m’havia plantejat que ho eren. Les utilitzem tant que ni pensem que són metàfores, sinó que sols ens adonem quan diem coses com: “les perles de les teves dents...”, però no quan diem “el meu nuvi és tot un gos”.
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores, que a més de ser expressions literàries no podem oblidar que ès una manera de parlar i de pensar.( p.15)
Les metàfores no són, de cap manera,realitats de què ens hem de desfer; de fet, per prescindir de les metàfores hem de fer servir d´altres .(p. 46)
no tant sols els parlants que alguns anomenen vulgars o populars son els que fabriquen i usen les metàfores, sinó també aquells que construeixen les ciències i n´han de bastir i embastar els discurs de la màxima precisió. ( p. 99)
Les metàfores són un dels ingredients constitutius del nostre organisme verbal.(p. 101)
He elegit aquests fragments del llibre, perque hi ha vegades que estem parlant i no s´ha donem que estem ultilizant metàfores. Quan les dïem esten empran una manera de parlar que és nostra i forma part de la nostra cultura, i per tant del nostre propi llenguatge. I que tothom les utilitza en la seua vida diaria.
METÀFORES: sap el pa que s´hi dóna. EUFEMISME: guerres netes.
Les metàfores formen part de la nostra vida, i sense adonar-se estem envoltats de elles. Pense (com diu també Tuson) que les metàfores son necesaries per a parlar de cualsevol tema. Després de llegir el llibre és quan realment he pensat en totes les matèfores que dic diariament i són eixes metàfores les que he triat: -ofegar-se en got d´aigua(aquesta és de les més utilitzades per mi) -l´amor és dolç (és una frase molt bonica(açí tenim altra metàfora)) -cap de setmana - cap d´any (tothom ha utilitzat aquestes) -estic desfeta (totes les nits, dic això) I pasant a l´ àmbit publicitari, pense que la metàfora més repetida és: ENGANXA´T AL MES NOU! Bé i para acomiadar-me vaig a utilitzar la metàfora més temible per tots els treballadors: REAJUSTAMENT DE PLANTILLA ( Això sí que és amagar la veritat amb una bona frase)
No vos preocupeu per parlar amb metàfores, és preciòs jugar amb el llenguatge (ahí teniu un altra)
Les metàfores fan que tot de nocions confuses es transmutin en matèria propera i fàcil, convertint-les en objectes consistents i quotidians. Les metàfores que he triat són les següents:
Analogia: La vellesa es la tarda de la vida. Qui ho arreplegar tot, com una garsa. Hi ha qui és una formigueta treballant.
Endometàfora: La Universitat,a examen. La nova temporada teatral aixeca el teló. Els balnearis es renten la cara.
Usem les metàfores tots els dies i, tal volta, sense les metàfores no podríem arribar a dir ni la meitat de les coses que volem expressar. Es tracta d’expressions populars que algú va improvisar, que han anat passant de boca en boca, han arribat fins als nostres dies i ara es poden trobar fins i tot en els reculls de refranys i de dites populars.
Les que he elegit han sigut: • Autopistes col•lapsades • Aquest és un vi brillant • La Universitat, a examen • La Unió Europea passa pàgina • Sabates que respiren • La intervenció aèria d’X ha produït alguns danys col•laterals
En primer lloc assenyalaré unes frases que m'han agradat del llibre, com son:
- Metàfores: matèria literària, expressions innovadores que demanaven un esforç interpretaiu tot sovint condemnat al fracàs.
- Sense llengua ni hi ha cap possibilitat de produir art verbal.
Acontinuació vaig assenyalar metàfores que m'han cridar l'atenció, perque no m'havia parat a pensar que eren metàfores:
* un home dur * la tardor serà calenta * guanyar temps * vi elegant * la caiguda de la borsa * no em toquis l'honor... * tenir una cosa pel cap * un cop de timo * l'atac aeri... * tenir lesantenes desplegades *...
- L'ús correcte de la metàfora implica la percepció de les semblances.
En primer lloc assenyalaré unes frases que m'han agradat del llibre, com son:
- Metàfores: matèria literària, expressions innovadores que demanaven un esforç interpretaiu tot sovint condemnat al fracàs.
- Sense llengua ni hi ha cap possibilitat de produir art verbal.
- L'ús correcte de la metàfora implica la percepció de les semblances. Acontinuació vaig assenyalar metàfores que m'han cridar l'atenció, perque no m'havia parat a pensar que eren metàfores:
* un home dur * la tardor serà calenta * guanyar temps * vi elegant * la caiguda de la borsa * no em toquis l'honor... * tenir una cosa pel cap * un cop de timo * l'atac aeri... * tenir lesantenes desplegades *...
El recurs a la metàfora ens permet parlar d´un munt de realitats sense haver d´augmentar el lèxic bàsic.
He triat aquestes metàfores perquè són les que més escolte i utilitze habitualment i m'han cridat l'atenció perquè fins que no les he llegit en el llibre de Tuson no m'havia parat a pensar en la quantitat de metàfores que utilitzem en la nostra vida diària.
Destaque les següents:
- L'amor és un viatge. -Ofegar-se en un got d´aigua - Avui fa un dia brillant - Estalviar energia - Bogeria de les rebaixes - Estic derrotat - Tinc el colesterol alt - Hi ha qui és una formigueta treballant
Voldria afegir al comentaria avans realitzat les següents frases i metàfores, que m'han agradat:
-Per la seua claredat en la definició o descripció de determinats trets de la metàfora:
Arsitòil: L’ús concrete de la metàfora implica la percepció de les semblances. Àmbit d’ús: acadèmic.
Lakoff i Johnson: “[...] És com si la capacitat d’entendre l’experiència gràcies a les metàfores fos un dels nostres sentits [...]” (pàg. 46) Àmbit d’ús: acadèmic. Tipus de referència amb la realitat: analogia.
Elvira Teruel: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus [...] és interioritzada com una batalla” (pàg. 53) Àmbit d’ús: acadèmic o literari. Tipus de referència amb la realitat: analogia.
-Perquè no les havia mai escoltades i m’han paregut enginyoses, atractives o curioses:
Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.- Algú vol aconseguir que li tornen un favor ridícul però ben augmentat i crescut. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Els infants helicoïdals han estat desdibuixats amb una sargantana de maledicència.- Els infants rondinaires han estat castigats amb una setmana de silenci. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Això són figues d’un altre paner- improcedència. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Sap el pa que s’hi dóna. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
-Per la seua bellesa:
La vellesa és a la vida com la tarda és al dia. Àmbit d’ús: literari. Tipus de referència amb la realitat: connotació.
Les metàfores que he triat són aquestes, unes perquè són representatives d’algun tipus de referència a la realitat, altres perquè mai les havia sentit i altres simplement perquè m’han cridat l’atenció. He de dir que les que més m’han agradat són les referides als eufemismes, tant involucrats en la nostra vida diària que no ens parem a pensar el que ens amaguen darrere (tal volta siga millor no fer-ho).
* Hi ha qui et dona un aglà per fer-te cagar un roure. Aquesta metàfora l’he triat perquè no l’havia sentit mai i m’ha agradat molt, perquè reflexa el que ocorre moltes vegades en la vida real.
* Ens hem d’apuntar a una vida sana. Aquesta és una metàfora que es sent molt en el dia a dia, però que passa desapercebuda, ja que no ens parem a pensar, que vol dir apuntar, escriure el nostre nom en un llistat? Ja sabem ben bé, quan diem aquesta metàfora a que ens referim.
* L’Eustaqui és un gos. No és gens estrany sentir aquest comentari d’alguna persona, però ens resulta tant comú sentir-ho que ni ens fixem en sí l’Eustaqui és o no és un gos, perquè ja sabem el que es vol dir.
* N’era un jardí d’or i sang a la porta. Aquesta és una metàfora literària, o això em sembla a mi. La veritat que no sabia a que es referia i quan he vist que era al Parc Güell l’he entés molt millor, perquè aquest és un jardí tant estrany...
* És un polític de lycra. Aquesta va molt bé per a molts polítics, pense que es pot utilitzar tant en la parla ordinària com en la premsa. Els polítics s’acomoden molt ràpidament als seus alts càrrecs, el difícil és traure’ls d’ahí.
* No escoltem el que ens diu la natura. Aquesta metàfora és pot prendre en sentit literal o no, es de veres que no escoltem la natura, però la natura no parla...per tant podem escoltar els sorolls que produeix la natura, així seria en sentit literal.
* Equips de cirurgià plàstica fent un lífting general a la ciutat. Està metàfora l’he triada perquè m’ha agradat molt, ja que hi ha moltes ciutats que necessiten líftings, tots em de ser el cirurgià de la nostra pròpia ciutat.
* Bomba amiga del medi ambient. La veritat que llegim això i podem arribar a creure-ho, però és un poc irreal que una bomba puga fer bé al medi ambient, ni al medi ambient ni a ningú.
* Les metàfores referides als temes també m’han fet molta gràcia tema de l’atur, tema de que les dones cobren un trenta o quaranta per cent menys que els homes per fer exactament la mateixa feina, etc. Com dui l’autor la societat està plena de temes, quina felicitat doncs, no hi ha cap problema.
* Neteges de territoris. Guerres netes. Dues metàfores sorprenents, que escoltem moltes vegades al telediari o ho llegim a la premsa, i pensem, no deuria donar-lis vergonya dir aquestes mentides? El territori s’hauria de netejar d’un altra manera, i no fent guerra.
* Defensar els valors morals d’Occident. També una metàfora com la d’abans. Que ells no saben ben bé el que tenen que fer que tenen que anar els països poderosos a defensar els seus valors? Si fora per a bé encara es podria agrair...
* Les grans potències nomes faran la guerra per aconseguir la pau. D’aquesta millor no fer cap comentari.
Les metàfores que he triat del llibre de Jesús Tuson són:
- Fulles d'or - Fulles d'afaitar - Fulles batents a les portes - Fulls de càlcul - Fulls embrionaris - Coll d'una ampolla - Peu d'una muntanya - Peu d'una escala - Colze d'una canonada - Ratolí (informàtica) - Xarxa (informàtica)
He triat aquestes perque són, crec, les que més utilitzem en la vida diària i sense donar-nos compte.
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores i que les nostres metàfores diuen molt sobre com som, sobre els patrons amb què organitzem el nostre imaginari. Per les nostres metàfores ens coneixeran i ens coneixerem.
Les metèfores que més interessants m'han semblat són:
A cavall entre la realitat i la il•lusió (Pàg 24)
Aquesta metàfora vol dir que l'ésser humà és l'únic ésser que es move entre la literalitat de les paraules i a metàfora.
Això són figues d’un altre paner (pàg 61)
El que vol dir és que això que planteges no és pertinent, que el que estem considerant és tot un altre.
¿Què era la ciutat si no un gran hospital? (Pàg 74)
Vol dir que la ciutat está plena d'elements que podrien ser propis d'un hospital: cardiòlegs, neuròlegs, dentistes
Destriar el gra de la palla (Pàg 78)
Realment, està parlant d'analitzar, seleccionar o classificar els coneixements que tenim de les al•legories per desvetllar les seues condicions d’ús i abús.
Passejar de grat entre les columnes de la pàgina impressa (Pàg 86)
Vol dir que el lector vol seguir endavant, seguir llegint el texto informatiu que se'ns presenta de grat, però no passejar literalment.
Aquestes metàfores les vaig seleccionar perquè crec que són algunes de les més difícils de trobar quan parlem o llegim un text, ja que són les quals ens resulten més familiars i comuns.
Acostumen a fer servir un seguit de paraules amb la intenció i l’esperança que siguin enteses com a tals, però amb la seguretat que no seran pas enteses literalment, entre d’altres raons perquè la seua absurditat és del tot evident; perquè xoquen amb la nostra experiència de cada dia. La solució, doncs, ens porta cap al sentit amagat (cap allò no dit directament), cap a l’única interpretació possible: la que és coherent amb la nostra experiència; és a dir, amb el coneixement que tenim de com són les coses en el nostre món. De manera natural som gent experta en la interpretació del llenguatge figurat. Hi ha un fum d’expressions metafòriques que ens surten com si res, i és per això que no les percebem com a tals. A continuació cite les expressions metafòriques que he trobat en el llibre i que més m’han cridat l’atenció, be per estridents o be perquè les he utilitzat en moltes ocasions sense adonar-me que eren metàfores: Les que es podien categoritzar com catacresi:
“gent que té sempre les antenes desplegades” “autopistes de la informació” “patinen les neurones” “recarregar les bateries” “al adolescent li falta una volta de microones”
Les metàfores internes o endometàferes:
“La universitat, a examen” “El port de Barcelona s’enfonsa” “El servei de rodalies, en via morta” “Les immobiliàries s’esquerden” Els eufemismes: “Bomba amiga del medi ambient”
Metàfores literàries:
“N’era un jardí d’or i sang a la porta” “Hibernar als soterranis de la memòria” “L’alba i el vespre de la joventut”
TÍTOL DEL VÍDEO: "Construccions que només tenen vida al nostre cervell: Les metàfores"
En primer lloc comentar la definició que fa Tuson de les metàfores: "...eren matèria literària, expressions fosques, d'interpretació difícil.(...)I sense les metàfores potser no podriem arribar a dir ni lameitat de les coses que diem..." "...s'ha escampat la idea que les metàfores eren(...)una aproximació imperfecta a la menció objectiva de la realitat" "Les metàfores literàries són possibles perquè la llengua ja ha creat(...) les metàfores que ens permeten parlar com parlem" "La metàfora estimula la nostra imaginació..."
La meua selecció de metàfores és la següent:
"Un món on hi ha gent que s'ofega en un got d'aigua"
"han anant passant de boca en boca"
"La dita inicial a més té molt de suc"
"la borsa de Nova York ha caigut" "ens hem d'apuntar a una vida sana"
"L'amor és un viatge"
"Imaginen el creixement de l'amor com la pujada d'una escala"
"Ens hem fet com ens hem fet:a cavall entre la realitat i la il.lusió"
"la bogeria de les rebaixes" No serà la bogeria i el capitalisme de les persones?
"Avui fa un dia brilliant" sinestèsia
"Els preus del cereals es disparen"
"Empreses que no saben si saltar o no saltar als mercats europeus..."
"...hi trobes sabates que respiren"
"cadenes de botigues que s'autoproclamen "fanàtiques dels congelats..."
"...els joves ho tinguen molt pelut si han de trobar un raconet digne per viure independents"
algunes de les metàfores que he triat han sigut: -perfeccions angèlics -l´esport és una guerra -a cavall entre la realitat i la il-lusió -la terra és un merder -pobres gossos, carregats de qualitats exclusivament humanes -els seus ulls, maragdes -és un polític de lycra -ens hem quedat de pedra picada -parla endolcida -...
les he agafat unes perquè mai o les havia sentit, o perquè em feia gràcia imaginarme literalment el que diuen, encara que alguna és simplement perquè m´agraden.
però,sobretot, destaque la metàfora implícita en el títol, perquè és la que més m´ha fet pensar -"això és (i no és) allò"
Abans d'escriure la selecció de metàfores m'agradaria fer un breu comentari sobre Jesús Tuson i el seu llibre Això és (i no és ) Allò. Jesús Tuson defensa, per damunt de tot, el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherència al nostre món i sentit a la vida amb les paraules. He de confesar que si uns dies arrere m'hagueren dit que esmentara una metàfora, segurament haguera recorregut a les teues dents són perles, a alguna cosa semblant, probablement hagueren estat metàfores literàries. El record de la meua etapa d'estudiant en l'educació obligatòria sobre la metàfora es resumeix que A és (com) B però sense el com, per aquest motiu està entre parèntesi, ja que en cas contrari seria una comparança. De quina manera tan natural he descobert el món de les metàfores, les seues classificacions, els seus àmbits d'ús, les seues referències a la realitat. Mai m'havia parat a pensar la importància que tenen les metàfores en la llengua. Com la nostra parla quotidiana està plena de metàfores, com estalviem en el nostre llenguatge i totes les possibilitats que ens ofereix. Genial Tuson amb aquest llibre, tan assequible i amb aqueix tracte de respecte i elegància cap a la llengua.
Hi ha gent que té sempre les antenes desplegades. Aquesta metáfora nova que diria Tuson (catacresi) de la parla quotidiana, em sembla molt interessant, ja que demostra que el llenguatge evoluciona i evolucionen les metàfores segons evoluciona la societat. Crec que és interessant veure que no hi ha un estancament i que les metàfores ens relacionen amb el món que ens envolta. La nova temporada teatral aixeca el teló. M'agrada molt aquesta endometàfora, quan una obra teatral comença el teló s'alca i això és el que marca l'inici, per tant la millor manera de començar una temporada teatral és alçant el teló.
Els REFRANYS I DITES contenen moltes metàfores que m’agraden perquè són molt espontanis i sempre volen dir una cosa sense dir-la, a més, sempre m’han agradat molt els refranys. - Sap el pa que s’hi dóna: coneix les circumstàncies d’una situació o qüestió. - Està amb l’aigua fins al coll, estar en una situació màximament perillosa o desesperada. - Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure: hi ha gent interessada i egoista que et fa un petit favor perquè tu li’n faces un de més gros. - Això són figues d’un altre paner: això que dius o que fas no ve a tomb. - Agranar cap a casa, tenir favoritisme cap als teus. - Fa el préssec, desentona de valent fins a caure en el ridícul.
CATACRESI Cap: la part superior del cos humà. - Cap d’any, cap de setmana, cap de pont... - Cap com a persona que ocupa el primer lloc: Cap d’Estat, cap de colla, cap de taula, cap d’estudis... - Dites i expressions populars: lligar caps, tenir una cosa pel cap dels dits, treure cap, al cap i a la fi, de cap i de nou, anirem cap a la casa...
Operació: - Li van a fer una operació de ronyó. - En la reunió de l’alt estat major vam delimitar l’operació que portaríem a terme en la invasió d’Orient Mitjà. - S’ha revisar l’operació bancària i ha donat negativa. - Hem de fer les operacions del quadern de matemàtiques.
Les parts del cos com a metàfora: - el peu d’una muntanya - el coll d’una ampolla - l’ull d’una escala - el colze d’una cantonada - El cor de la ciutat - La boca del metre
Les malalties com a font metafòrica - Bogeria de les rebaixes. - La droga com a càncer social. - Relacions que han deixat ferides i que s’han convertit en cicatrius. - Les entrades de la ciutat estan congestionades o col•lapsades. - La febre inversora.
metaforitzadors principals entre les accions humanes és la guerra - Es posa en peu de guerra. - Els pastorets ens envaeixen de nou. - Foc creuat de crítiques entre el govern central i el Banc d’Espanya. - Toyota pren posicions per a l’assalt al mercat europeu. - Afusellem els altres amb les nostres respostes feridores i acabem per desarmar-los i per vèncer-los.
La llengua va ben plena de referències d’animals: - Havien posat un talp i s’hi assabentaren de tot. - Cotorres que no paren de xerrar mai. - Àligues que ho veuen tot des de l’alçada. - És una formigueta treballant.
Catacresi en les noves tecnologies: La xarxa és plena de llocs, amb molts enllaços dels quals et pots baixar un munt de clips. A la bústia del correu t’arriba cada dia tot d’escombraries que, sistemàticament, llencem a la paperera. El nostre escriptori té finestres i, fins i tot, persianetes (aquestes, desplegables) i tot d’eines.
METÀFORES LITERÀRIES Els poetes: - Fan néixer la nit - Baixen a les aigües profundes del son - Volen hibernar als soterranis de la memòria - El creixement de l’amor com la pujada d’una escala - L’alba de la joventut - El vespre de la joventut El mecanisme analògic permet assimilar o associar: - La nit a la vida - La son al mar - La memòria a una casa - L’amor a un itinerari costerut - La vida als moments del dia - L’inici del dia a la impressió resplendent d’un cavall
METÀFORES DOBLES Autopistes col•lapsades serà una metàfora doble si ho entenem en un determinat context, si ens referim a les dificultats de connexió a la xarxa, entenem les autopistes com unes estructures virtuals que fan possible el flux de la informació.
SINESTÈSIES - Aquest és un vi brillant. Brillant pertany al camp de les sensacions visuals, ací ha estat transferida al domini sensorial del gust.
LA METÀFORA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ: - La Unió Europea passa pàgina a una declaració conflictiva. - En determinats països tothom té cobertes les necessitats bàsiques. - Brusel•les obre les portes a una nova relació europea. - Els preus dels cereals es disparen. - Un grup musical que trenca esquemes. - Les autoritats municipals han donat llum verda al túnel que haurà d’atravessar la ciutat.
METÀFORA INTERNA O ENDOMETÀFORA: - La universitat a examen. - El servei de rodalies, en via morta. - La nova temporada teatral aixeca el teló. - Primer gra de sorra per a la pau al Sàhara.
LA PUBLICITAT I LES METÀFORES: - Enganxa’t al més nou, perquè aquest vehicle és una revolució natural. - Sabates que respiren. - Els preus més salvatges. - Els cotxes intel•ligents, les càpsules intel•ligents, els electrodomèstics intel•ligents, bosses de cereals intel•ligents.
ELS EUFEMISMES: - Fa l’amor. - Serveis d’intel•ligència Centres oficials d’espionatge - Reajustament de plantilla acomiadament de la feina - Neteges de territoris massacres La intervenció aèria d’X ha produït alguns danys col•laterals L’atac aeri de les forces d’X en la zona Y de l’Irak ha provocat la mort de cent cinquanta civils desarmats: homes, dones i criatures.
També la gent no té ni vol tenir problemes; només té temes: - El tema del treball temporal i els sous de vergonya. - El tema de l’atur. - El tema de la gent gran que viu sola.
Algunes frases de Tuson al llibre. Què és la metàfora?
o És un home dur, com dir que aquest home és com és sense demanar l’ajut d’una metàfora. Si ens hi volguérem referir sense la concurrència del llenguatge figurat hauríem de fer un esforç (potser inútil) per trobar la paraula que ens donés només la significació literal, nua de connotacions, radicalment mancada de ressonàncies. Sense les metàfores potser no podríem arribar a dir ni la meitat de coses que diem. Les metàfores són substància natural de la nostra dotació conceptual i lingüística. Som gent experta en la interpretació del llenguatge figurat.
o La metàfora estimula la nostra imaginació perquè ens porta a un àmbit plural, ple de sentits que s’hi acumulen i encavalquen.
o Les metàfores ens proporcionen l’única via per percebre i experimentar moltes de les realitats del món. La metàfora és una dimensió de la nostra manera de fer.
o Les metàfores faciliten la comunicació i fan que tot de nocions confuses es transmutin en matèria propera i fàcil. Convertint-les en objectes consistents i quotidians. Fer fàcil el que és difícil, fer familiar allò que és aliè: aquest és el joc de la majoria de les metàfores de la vida diària.
o Les metàfores relacionen conceptes a partir d’un agermanament que no depén de les coses relacionades, sinó que és un producte de la ment sapiens.
o Sense les metàfores, potser no podríem pas referir-nos a moltíssimes de les coses de què hem de parlar, formen part indissociable de les nostres necessitats i possibilitats designatives. Sense la possibilitat de fer aquestos viatges, una part essencial del nostre món no tindria cap més alternativa que el silenci.
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores, que formen part de la nostra manera de parlar, de pensar i d'entendre el món. Tenim l'urgència d'associar tot el que ens envolta, de reduir allò què és estrany i fer-ho conegut. Estem obligats a fer fàcil allò difícil. Les llengües són la substància que segrega la nostra natura humana per això, jo triaria com a metàfores més encertades aquelles que apareixen per designar una relitat nova que encara no té nóm. D'això se'n diu catacresi, i crec que aquest mecanisme de nomonació ha de ser el més antic de tots. les metàfores que trie per antigues i sencilles podien ser; "Agulla de cap" "Cor de la ciutat" "Peu de llit" "Fulla de paper" "Ull e poll" "Pates de gall"
també m'han agradat les estructures denominades "tirabuxons" o endometàfores, em semblen un jos molt divertit, per això també afegiria aquestes; "El primer gra de sorra per a la pau al Sahara" "El cementiri de Poblenou es mor amb indiferència" "Els balnearis es renten la cara"
El títol que vull suggerir és; "Som l'orige de la paraula"
He de mostrar la meua sincera admiració davant la catalogació de les dites i frases fetes, com un tipus de recurs metafòric. Doncs malgrat fer-ne un ús freqüents de les mateixes, mai abans m’havia plantejat aquesta qüestió, considerant-les fins al moment (potser com a conseqüència del tipus d’instrucció rebuda) com part de la matèria més purament literària. Nou saber que em permetrà d’ara endavant dir amb més orgull i plaer si cal sentències tan nostres com: “t’ofegues en un got d’aigua”, “no fases el préssec”... O d’altres que malgrat no aparèixer a aquesta composició, també són d’ús habitual: “qui no vulga pols que no vaja a l’era”, “cap geperut coneix la seua gepa ”, “el mort li diu al degollat: qui t’ha fet ixe forat?”, “quan Vernisa fa capa, i Santa Ana fa capoll, llauraor ves a casa, pica espart i fes cordell”... D’altra banda també m’agradaria fer especial esment a un elements metaforitzadors (principal) que més m’ha cridat l’atenció, malgrat no ser per bé; aquests són la guerra i la violència. Així és força sovint topar-se amb expressions de tipus bèl•lic a la crònica esportiva on se’ns parla de defenses i ariets, d’atacants i atacats...; als titulars de premsa: “La infermeria de tot l’Estat en peu de guerra” e inclús a la parla més ordinària on fem servir locucions tan esgarrifadores com: “afusellar els altres amb les nostres respostes més feridores per tal de desarmar-los i vèncer-los”...
Paral•lelament al comentari anterior he de ressenyar les paraules citades per la professora Elvira Teruel a la seua obra: “Retòrica, informació i metàfora”, sota les quals s’amaguen al meu parer una trista realitat, mereixedora d’una pausada reflexió: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus d’aquesta cultura és interioritzada com una batalla”.
“Bomba amiga del medi ambient”, aquesta seria sens cap mena de dubte la metàfora que escolliria s’hi se’m demanés l’elecció d’alguna. El motiu? Molt clar, crec que no pot haver-ne cap forma més subtil d’ocultar la perversa realitat i emmudir el crític ciutadà que mitjançant aquest esquerd recurs lingüístic, anomenat a la parla més culta eufemisme o llenguatge políticament correcte.
- El títol que vull suggerir és: "el renéixer de l'albor"
PATRICIA NARGANES. Les metàfores de Tuson, que considere mès encertades son: Hem de reduir allò extrañy a això conegut. Convertir en domèstic el que és foraster. Perquè dona la definició de la metàfora fent ùs d´ella matixa.
La meua tria de metàfores té a veure emb l'ús quotidià que hi fem d'elles. Utilitzem metàfores cada vegada que parlem i no hi som conscients. A qui no li han dit mai: es que t'ofegues en un got d'aigua... o eres més gos que un pont... (espere que aquesta última no vos ho hagen dit...) doncs bé, la meua selecció serà sobre metàfores quotidianes com: - sabates que respiren. - febre inversora. - tenir una sonoritat brillant. - estalviar energia. - l'amor és un viatge. - tinc el colesterol alt. - etc...
La metàfora és una figura retòrica consistent a establir una identitat entre dos termes i utilitzar-ne un amb el significat de l'altre. La metàfora ens permet parlar d’un munt de realitats sense haver d’augmentar el lèxic bàsica. És una dimensió de la nostra manera de fer, com ho és el nostre sentit del tacte; i és tan preciosa con ell. Sense metàfores no podríem referir-nos a moltíssimes de les coses del que voldríem parlar. Les metàfores formen part indissociable de les nostres necessitats i possibilitats designatives.
“No em toquis l’honor, que puc embogir”: les metàfores faciliten la comunicació i fan que les nocions confuses es faça matèria propera i fàcil. Convertint-les en objectes consistents i quotidians.
M´ha cridat molt l´atenció la següent enunciació que fa Tusson referent a les metáfores. "...vivim envoltants de segons escrits, de metàfores..." "...molts creien que les metáfores eren matèria literària, expressions innovadores...però el lingüista i el filòsof ens van demostrar que les metàfores formaven part inexcusable no tan sols de la nostra manera de parlar, sinó també de la nostra menera de pensar, d´entendre el món, de categoritzar-lo".
Les metàfores que he escollit són les següents;
"Els preus dels cereals es disparen"
"Estic desfet"
"El mar té braços, entrades estretes i allargades..."
"Hi ha qui és un formigueta treballant"
"Ens hem d´apuntar a una vida sana"
"Ha anat passant de boca en boca"
"Es un home dur"
"Un món on hi ha gent que s´ofega en un got d´aigua"
Aquestes metàfores són molt utilitzades diariament per tots nosaltes. Ben cert és que al nostre diàleg quotidiá les utilitzem naturalment i sense forçar la nostra mena de parla.
70 comentaris:
Jesús Tuson, Això és i no és allò.
Deixeu la vostra selecció de metàfores.
Pilar
La catacresi, és una figura retòrica que consisteix en utilitzar el mot d'una paraula per a designar altra semblant però que no te mot.
Fulles dels abres, full de paper, fulles d'afaitar, fulles batent a les portes, fulls de câlcul i fulls embrionaris.
Neus Adell
Algunes metàfores que he escollit són:
"bomba amiga del medi ambient",
"imatges enlluernadores",
"endinsar-se en la lletra petita",
"els contextos són productors de sentits, decantadors de la significació",
"negociacions adormides"
"és un polític de lycra",
"febre inversora",
Com a titòl he pensat "viatges d'un mar de lletres"
Es diu que les metàfores són matèria literària, però en realitat són el nostre pa de cada dia. Sense elles no podríem arribar a dir ni la meitat de coses que diguem.
Les metàfores que més m’han cridat l’atenció són les analògiques, perquè són les que més utilitzem. Són metàfores elaborades mitjançant una relació entre conceptes independents gracies a la percepció d’algun tipus de semblança. Hi ha diferents classes:
- Parts del cos humà: cap d’estudis, el peu d’una muntanya, el coll d’una ampolla...
- Malalties: la bogeria de les rebaixes, la droga com a càncer social...
- Guerres: els preus dels cereals es disparen, estic derrotat...
- Accions diàries: les negociacions es troben adormides, ens prenem un respir a la feina...
- Intel•ligència: míssils intel•ligents, cases intel•ligents....
- Animals: hi ha qui és una formigueta treballant, hi ha qui ho arreplega tot com una garsa, cotorres que no paren de xerrar mai,....
"Saber trobar metàfores belles vol dir percebre la semblaça entre les coses, el concepte afí"
Voldria destacar tres cites. De forma metafòrica -les dos primeres- palesen aspectes de la llengua que clarifiquen l'ús abstracte de la metàfora en el llenguatge:
Edward Sapir: "Tota llengua és, en ella mateixa, un art col·lectiu de l'expressió"(pàg.70)
Lakoff i Johnson: “[...] És com si la capacitat d’entendre l’experiència gràcies a les metàfores fos un dels nostres sentits [...]” (pàg. 46)
La tercera, reflecteix la naturalesa competitiva i de lluita continua que te la vida (jo entenc aquesta lluita en el sentit darwinista) manifestada en el llenguatge:
Elvira Teruel: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus [...] és interioritzada com una batalla” (pàg. 53)
Andrea Campos Candela.
En la seducucó comercial es fa ús de les metàfores instrumentalitzades, posades al servei del control subtil de les conductes . En elles veus maneres d'aconseguir on món més feliç, un regne on tu gràcies a la compra entres, és el cercle dels elegits.
"enganxa't al més nou"
"la revolució natural"
"les sabates que respiren"
"sabó amb instint maternal"
"paradisos on tots els pneumàtics volen anar"
"botigues amb els preus més salvatges"
La tesi que defén Jesús Tuson en el seu llibre, és que les metàfores no són un artefacte literari destinat a enfosquir un missatge, sinó un recurs imprescindible perquè ens puguem comunicar amb eficàcia, consubstancial a més, al propi llenguatge humà.
Quin és l'objectiu, però, de poblar el nostre llenguatge de metàfores? Aquest: «Fer fàcil el que és difícil, fer familiar allò que és aliè». I així, acaba sent molt més planer dir el peu d'una muntanya que no pas la base d'una muntanya; o l'ull de l'escala que no pas el buit que s'obre entre els diversos trams de graons.
“El recurs de la metàfora ens permet parlar d'un munt de realitats sense haver d'augmentar el lèxic Basic”. Gràcies a aquest recurs tan productiu, la borsa cau o obrim les portes a un procés de pau.
Amb la lectura d'aquest llibre he vist la gran presència que les metàfores tenen en la nostra parla ordinària, tant que quasi no ens fixem que les utilitzem tots els dies i en molts moments. Les meus metàfores seleccionades són les següents:
“Hi ha gent que s’ofega en un got d’aigua”
“L’ull d’una escala”
“N’era un jardí d’or i sang a la porta”
“La febre inversora”
“Sabates que respiren”
“Corbs que s’acarnissen burxant en les febleses de la gent”
“Lligar caps”
“Els preus més salvatges”
“Llengües flexibles”
“Els ordinadors tenen memòria, que alguns virus malèfics poden esborrar”
Arantxa Sanchis García
Les metàfores són un dels ingredients constitutius del nostre organisme verbal. Sense les metàfores desapareixeria mitja llengua.
Les metàfores que més m'han cridat l'atenció han sigut les de sinestèsia. la sinestèsia és un creuament entre les designacions específiques amb què ens referim a les qualitats apreciades pels sentits. Això es deu a que hi ha dominis sensorials lèxicament rics i altres pobres.
He triat aquest grup perquè mai m'havia adonat de que utilitzem paraules pròpies d'un sentit per designar característiques d'un altre.
alguns exemples són:
-vi brillant, elegant, vellutat, equilibrat, obert o llarg.
-tacte dolç
-sonoritat brillant
el títol que he pensat per al video és: a les nostres mans està construir la vida i la inteligència.
Marta Albert Gonzàlez
Abans he ficat una tria de les metàfores que potser siguen un poc representatives de les diferents tipus que hi han,polítiques, literàries,d'econòmia. Per anyadir-ne altres, són del llibre que estic llegint, per exemple:
"colossos de cotó-en pel"
"cadàver pompós de rajola"
"drap brut de pintor tenebrista".
Pense que totes són literàries,i analògiques.
Eufemisme.
“Joc de les mentides i de l’ocultació de les realitats perverses.“
A traves d'aquests tipus de metàfores en concret de la seua referència a la realitat ens adonem de com unes paraules que inicialment signifiquen un altra cosa
tenen un valor totalment diferent, si més no, tapar alguna cosa "dolenta". Em refereixo a tot allò que està relacionat amb el sexe, la mort o les necessitats biològiques. Per això hi diguem: Fa l’amor, ha faltat o buida el sac
Gràcies al ús d’aquestes metàfores ja no tenim problemes sinó temes.
He seleccionat els aquestes metàfores perquè em semblen molt interessants i així ens adonem de que fem quan ens trobem davant alguna cosa que no ens agrada, I és aquest resultat, la suavitzem amb alguna altra paraula.
Mitjançant les metàfores construïm la nostra realitat, vam individualitzant el nostre llenguatge. Les metàfores enriqueixen els nostres recursos d'expressió literària.
Com fa referéncia Tusón al seu llibre "fins i tot la paraula llengua és una metàfora, perquè la llengua de debò, la de sentit literal, només pot ser l'òrgan carnós, allargat i mòbil, situat a l'interior de la cavitat bucal".
La meua selecció de metàfores és la següent:
-Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.
-S’ofega en un got d’aigua.
-L’amor és un viatge.
-L’honor d’una institució està per terra.
-No em toquis l’honor.
-L’acord de brussel.les obre les portes a una nova relació europea.
-N’era un jardí d’or i sang.
-La seva resposta va ser una trepitjada al galindó.
-Els cabells eren d’or.
-Està amb l’aigua fins al coll.
-Els preus dels cerearls es disparen.
-Estic derrotat.
-Tinc el colesterol alt.
-La Unió Europea passa pàgina.
-Primer gra de sorra per a la pau al Sàhara.
-Els balnearis es renten la cara.
He triat aquestes perquè moltes d'elles són les que més he escoltat a la vida diària i pense que és una mostra de com utilitzem metàfores en el nostre parla sense adonar-nos.
TÍTOL DEL VIDEO: "Podem controlar la vida amb les nostres mans"
Aristòtil va parlar de la imitació, de la mimesi; i del plaer generat pel reconeixemnt de la realitat imitada. Doncs, Tusón afirma que el plaer es troba en la imitació de les perosnes i dels llocs; aquest és (i no és) aquell; això és (i no és)allò. És a dir, es l'orige de la metàfora.
Tuson diria que, per començar la paraula 'metàfora' és ja per ella una metàfora, perquè en el grec d'Atenes indica els autobusos metropolitans que, literalment, 'porten més enllà'. De fet, la metàfora és la forma que s'usa contínuament en el parlar per dir allò que, si volguéssim definir a l'estil dels diccionaris, és a dir, segons una perfecta concreció de l'ésser i de l'expressar, arribaríem, segons Tuson, al col•lapse del llenguatge.
“Aquest vi es Brillant”. Aquest trasllat es especial, de manera que hem tret brillant del sentit “vista” i l’hem fet viatjar al sentit “gust”. La metàfora s’anomena sinestèsia.
“Peix que es mossega la cua” aquesta expressió significa; És com donar voltes en cercle..., és a dir, estar sempre en el mateix lloc. Aquesta analogia es molt freqüent als tres tipus d’àmbits, tan el literari, el col•loquial i el periodístic.
“Sabates que respiren”. Aquesta metàfora és un personificació, ja que transferim al món inanimat (sabates) característiques pròpies dels humans (respirar).
Del llibre de Tuson he escollit:
RATOLÍ- com a exemple representatiu de catacresi. A un nou invent li atorguem un nom que ja teníem en la nostra parla per la seua semblança en aquest cas física.
LA TERRA ÉS UN MERDER-exemple d'analogia, on es fa una connecció entre conceptes.
AMB L'AIGUA FINS AL COLL-exemple d'una metàfora de la parla ordinària.
VI VELLUTAT-exemple de sinestèsia, on s'utilitza una adjectiu del món tàctil i el transferim al domini sensorial del gust.
CONTRA LES CORDES-exemple de metàfora automatitzada.
BOMBA AMIGA-a més de ser unexemple d'eufemisme, també és una paradoxa com fer la guerra per a aconseguir la pau.
Laura Amoura i Marco
Com ens mostra Tuson a la seua obra, la metàfora no pretén fer més difícil el nostre llenguatge, el mostra com un recurs per fer més eficaç i econòmic aquest. És la màgia de la metàfora, un viatge a significats diversos.
"La vellesa és a la vida com la tarda és al dia" És tracta d'una analogia, una comparació de dos conceptes als qui donem una relació, generant raonaments i conductes basant-se en l'existència de semblances entre uns i altres.
"Sonoritat brillant d'una orquesta" És tracta d'una sinestèsia, un creuament entre les designacions específiques amb què ens referim a les qualitats apreciades pels sentits.
"La darrera casa de dutxes tanca l'aixeta" És una endometàfora, un joc d'enginy que consisteix a projectar un element de la totalitat sobre la totalitat, creant una metàfora interna.
I d'altres com: "Baixar a les aigües profundes del son"(al·legoria), "Formigueta treballant" (personificació).
Alicia Catalàn Lira
Les paraules del mestre són fustes que suren i a les quals el mal alumne s'aferra enmig d'un riu, el corrent del qual l'arrossega cap a les grans cascades.
Daniel Pennac. Mal d'escola
Jorge Bas
Aquestes són les metàfores que he seleccionat tras llegir el llibre de Jesús Tuson, la raó és perquè ja les coneixia i l’has he dit en moltes ocassions, ja que tenen molta raó:
-Hi ha qui et dòna un aglà per fer-te cagar un roure.
És una metáfora molt apropiada, ens demostra que hi ha molta gent que et fa un favor esperant que després li tornes aquest més gran.
-Gent que s’ofega en un got d’aigua.
La veritat és que molta gent està acostumada a que tot se’l porten fet i quan realment tenen que suar per conseguir una cosa s’ofegan de res.
-Volen la lluna en un cove.
Açò vol dir quan volen una cosa imposible.
-L’amor és un viatge.
És una frase molt apropiada per definir l’amor, ja que amb aquesta comparació el que es vol dir és que aquest pot donar moltes voltes i també que s’ha de disfrutar.
-La seva resposta va ser com una trepitjada al galindó.
Amb allò volem dir que hi ha respostes que fan molt mal.
-Això són figues d’un altre paner.
Volem dir que això que s’ha comentat no te res a vore amb el que dien ara.
-Sap el pa que s’hi dóna.
És aquella persona que ja sap el que li espera
-Està amb l’aigua fins al coll.
Quan algú està en una situació complicada, apunt d’ofegar-se.
-Deixar la feina per al dilluns per recarregar les bateries el cap de setmana.
És també una frase que jo sol utilitzar quan arriva el divendres i estic molt cansada, és per això que necessite el cap de setmana per descansar i recuperar energies.
El títol del video pot ser:La vida en les nostres mans
Les metàfores, com es diu al llibre, las utilitzem tots el dies, són una forma d’expressió bàsica a la nostra comunicació. Les podem trobar referides al cos humà, a la guerra, malalties, animals, intel•ligència, accions humanes... Així també, es pot diferenciar entre les analogies, la catacresi, les metàfores dobles, la sinestèsia, l’al•legoria, els eufemismes...
Entre les metàfores que més han cridat la meua atenció (per la seua originalitat, per ser una metàfora molt emprada, o simplement, perquè m’ha paregut bonica) destacaria les següents:
Analogia:
“És un polític de lycra” p.44
“Les espases continuen enlaire a la Copa Davis” p. 53
“Hi ha qui és una formigueta treballant” p. 59
“Àligues que ho veuen tot des de l’alçada màxima i amb una nitidesa eminent” p.60
“Això són figues d’un altre paner” p. 61
Personificació:
“Sabates que respiren” p. 87
Al•legoria:
“Metàfores de poetes que no volen hibernar als soterranis de la memòria” p. 22
“N’era un jardí d’or i sang a la porta” p. 42
Endometàfora:
“La darrera casa de dutxes tanca l’aixeta” p. 85
“L’aeroport del 92, a la pista d’eixida” p. 86
Catacresi:
“Li faltava una volta de microones” p. 100
“Ombres que planen sobre un país” p.84
Eufemisme:
“Bomba amiga del medi ambient” p. 89
Finalment, al vídeo li ficaria com a títol: La duna de la vida.
Mai ens hem parat a pensar que de forma habitual utilitzem metàfores sense adonar-nos-en; com bé ho diu Tuson: "les metàfores són el nostre pa de cada dia . I sense aquestes no podríem arribar a dir ni la meitat de coses de les que diem".
"Saber trobar metàfores belles vol dir percebre la semblança entre les coses".
Algunes d'aquestes metàfores belles per a mi, són:
- L'amor és un viatge.
- Nàixer la nit.
També hi han altres metàfores no tan belles, com:
- Vivim envoltats de segons sentits.
- Ens porta cap al sentit amagat.
El títol del vídeo per a mi seria: "Què pensem de la vida?"
M’ha agradat molt la frase que Tuson diu: “Per les nostres metàfores ens coneixeran i ens coneixerem”. I és que en això té raó. Les metàfores són el nostre pa de cada dia, però no tothom utilitza les mateixes ni de la mateixa manera.
La veritat és que he llegit metàfores que ni m’havia plantejat que ho eren. Les utilitzem tant que ni pensem que són metàfores, sinó que sols ens adonem quan diem coses com: “les perles de les teves dents...”, però no quan diem “el meu nuvi és tot un gos”.
Gemma Berja Amaya
Al vídeo li posaria el mon de: “Les mans creadores del ser humà”.
GEMMA BERJA AMAYA
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores, que a més de ser expressions literàries no podem oblidar que ès una manera de parlar i de pensar.( p.15)
Les metàfores no són, de cap manera,realitats de què ens hem de desfer; de fet, per prescindir de les metàfores hem de fer servir d´altres .(p. 46)
no tant sols els parlants que alguns anomenen vulgars o populars son els que fabriquen i usen les metàfores, sinó també aquells que construeixen les ciències i n´han de bastir i embastar els discurs de la màxima precisió. ( p. 99)
Les metàfores són un dels ingredients constitutius del nostre organisme verbal.(p. 101)
He elegit aquests fragments del llibre, perque hi ha vegades que estem parlant i no s´ha donem que estem ultilizant metàfores. Quan les dïem esten empran una manera de parlar que és nostra i forma part de la nostra cultura, i per tant del nostre propi llenguatge. I que tothom les utilitza en la seua vida diaria.
METÀFORES: sap el pa que s´hi dóna.
EUFEMISME: guerres netes.
LAURA CHAPARRO MARTÍNEZ
Les metàfores formen part de la nostra vida, i sense adonar-se estem envoltats de elles. Pense (com diu també Tuson) que les metàfores son necesaries per a parlar de cualsevol tema. Després de llegir el llibre és quan realment he pensat en totes les matèfores que dic diariament i són eixes metàfores les que he triat:
-ofegar-se en got d´aigua(aquesta és de les més utilitzades per mi)
-l´amor és dolç (és una frase molt bonica(açí tenim altra metàfora))
-cap de setmana - cap d´any (tothom ha utilitzat aquestes)
-estic desfeta (totes les nits, dic això)
I pasant a l´ àmbit publicitari, pense que la metàfora més repetida és: ENGANXA´T AL MES NOU!
Bé i para acomiadar-me vaig a utilitzar la metàfora més temible per tots els treballadors: REAJUSTAMENT DE PLANTILLA ( Això sí que és amagar la veritat amb una bona frase)
No vos preocupeu per parlar amb metàfores, és preciòs jugar amb el llenguatge (ahí teniu un altra)
El títol per al video que propose és: JUGA AMB LA IMAGINACIÓ I CREA VIDA
Les metàfores fan que tot de nocions confuses es transmutin en matèria propera i fàcil, convertint-les en objectes consistents i quotidians.
Les metàfores que he triat són les següents:
Analogia:
La vellesa es la tarda de la vida.
Qui ho arreplegar tot, com una garsa.
Hi ha qui és una formigueta treballant.
Endometàfora:
La Universitat,a examen.
La nova temporada teatral aixeca el teló.
Els balnearis es renten la cara.
Eufemisme:
Bomba amiga del medi ambient.
Al vídeo li posaria el nom de: mans d'arena
Al vídeo li ficaria el títol de: "Un món amb arena"
Usem les metàfores tots els dies i, tal volta, sense les metàfores no podríem arribar a dir ni la meitat de les coses que volem expressar. Es tracta d’expressions populars que algú va improvisar, que han anat passant de boca en boca, han arribat fins als nostres dies i ara es poden trobar fins i tot en els reculls de refranys i de dites populars.
Les que he elegit han sigut:
• Autopistes col•lapsades
• Aquest és un vi brillant
• La Universitat, a examen
• La Unió Europea passa pàgina
• Sabates que respiren
• La intervenció aèria d’X ha produït alguns danys col•laterals
En primer lloc assenyalaré unes frases que m'han agradat del llibre, com son:
- Metàfores: matèria literària, expressions innovadores que demanaven un esforç interpretaiu tot sovint condemnat al fracàs.
- Sense llengua ni hi ha cap possibilitat de produir art verbal.
Acontinuació vaig assenyalar metàfores que m'han cridar l'atenció, perque no m'havia parat a pensar que eren metàfores:
* un home dur
* la tardor serà calenta
* guanyar temps
* vi elegant
* la caiguda de la borsa
* no em toquis l'honor...
* tenir una cosa pel cap
* un cop de timo
* l'atac aeri...
* tenir lesantenes desplegades
*...
- L'ús correcte de la metàfora implica la percepció de les semblances.
En primer lloc assenyalaré unes frases que m'han agradat del llibre, com son:
- Metàfores: matèria literària, expressions innovadores que demanaven un esforç interpretaiu tot sovint condemnat al fracàs.
- Sense llengua ni hi ha cap possibilitat de produir art verbal.
- L'ús correcte de la metàfora implica la percepció de les semblances.
Acontinuació vaig assenyalar metàfores que m'han cridar l'atenció, perque no m'havia parat a pensar que eren metàfores:
* un home dur
* la tardor serà calenta
* guanyar temps
* vi elegant
* la caiguda de la borsa
* no em toquis l'honor...
* tenir una cosa pel cap
* un cop de timo
* l'atac aeri...
* tenir lesantenes desplegades
*...
El títol que li ficaria al video seria: LA METÀFORA DE LA VIDA
El títol que li ficaria al video seria: LA METÀFORA DE LA VIDA
El recurs a la metàfora ens permet parlar d´un munt de realitats sense haver d´augmentar el lèxic bàsic.
He triat aquestes metàfores perquè són les que més escolte i utilitze habitualment i m'han cridat l'atenció perquè fins que no les he llegit en el llibre de Tuson no m'havia parat a pensar en la quantitat de metàfores que utilitzem en la nostra vida diària.
Destaque les següents:
- L'amor és un viatge.
-Ofegar-se en un got d´aigua
- Avui fa un dia brillant
- Estalviar energia
- Bogeria de les rebaixes
- Estic derrotat
- Tinc el colesterol alt
- Hi ha qui és una formigueta treballant
Voldria afegir al comentaria avans realitzat les següents frases i metàfores, que m'han agradat:
-Per la seua claredat en la definició o descripció de determinats trets de la metàfora:
Arsitòil: L’ús concrete de la metàfora implica la percepció de les semblances. Àmbit d’ús: acadèmic.
Lakoff i Johnson: “[...] És com si la capacitat d’entendre l’experiència gràcies a les metàfores fos un dels nostres sentits [...]” (pàg. 46) Àmbit d’ús: acadèmic. Tipus de referència amb la realitat: analogia.
Elvira Teruel: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus [...] és interioritzada com una batalla” (pàg. 53) Àmbit d’ús: acadèmic o literari. Tipus de referència amb la realitat: analogia.
-Perquè no les havia mai escoltades i m’han paregut enginyoses, atractives o curioses:
Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure.- Algú vol aconseguir que li tornen un favor ridícul però ben augmentat i crescut. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Els infants helicoïdals han estat desdibuixats amb una sargantana de maledicència.- Els infants rondinaires han estat castigats amb una setmana de silenci. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Això són figues d’un altre paner- improcedència. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
Sap el pa que s’hi dóna. Àmbit d’ús: popular. Tipus de referència amb la realitat: catàcresi.
-Per la seua bellesa:
La vellesa és a la vida com la tarda és al dia. Àmbit d’ús: literari. Tipus de referència amb la realitat: connotació.
Títol al vídeo: Fill de la Terra.
Les metàfores que he triat són aquestes, unes perquè són representatives d’algun tipus de referència a la realitat, altres perquè mai les havia sentit i altres simplement perquè m’han cridat l’atenció. He de dir que les que més m’han agradat són les referides als eufemismes, tant involucrats en la nostra vida diària que no ens parem a pensar el que ens amaguen darrere (tal volta siga millor no fer-ho).
* Hi ha qui et dona un aglà per fer-te cagar un roure. Aquesta metàfora l’he triat perquè no l’havia sentit mai i m’ha agradat molt, perquè reflexa el que ocorre moltes vegades en la vida real.
* Ens hem d’apuntar a una vida sana. Aquesta és una metàfora que es sent molt en el dia a dia, però que passa desapercebuda, ja que no ens parem a pensar, que vol dir apuntar, escriure el nostre nom en un llistat? Ja sabem ben bé, quan diem aquesta metàfora a que ens referim.
* L’Eustaqui és un gos. No és gens estrany sentir aquest comentari d’alguna persona, però ens resulta tant comú sentir-ho que ni ens fixem en sí l’Eustaqui és o no és un gos, perquè ja sabem el que es vol dir.
* N’era un jardí d’or i sang a la porta. Aquesta és una metàfora literària, o això em sembla a mi. La veritat que no sabia a que es referia i quan he vist que era al Parc Güell l’he entés molt millor, perquè aquest és un jardí tant estrany...
* És un polític de lycra. Aquesta va molt bé per a molts polítics, pense que es pot utilitzar tant en la parla ordinària com en la premsa. Els polítics s’acomoden molt ràpidament als seus alts càrrecs, el difícil és traure’ls d’ahí.
* No escoltem el que ens diu la natura. Aquesta metàfora és pot prendre en sentit literal o no, es de veres que no escoltem la natura, però la natura no parla...per tant podem escoltar els sorolls que produeix la natura, així seria en sentit literal.
* Equips de cirurgià plàstica fent un lífting general a la ciutat. Està metàfora l’he triada perquè m’ha agradat molt, ja que hi ha moltes ciutats que necessiten líftings, tots em de ser el cirurgià de la nostra pròpia ciutat.
* Bomba amiga del medi ambient. La veritat que llegim això i podem arribar a creure-ho, però és un poc irreal que una bomba puga fer bé al medi ambient, ni al medi ambient ni a ningú.
* Les metàfores referides als temes també m’han fet molta gràcia tema de l’atur, tema de que les dones cobren un trenta o quaranta per cent menys que els homes per fer exactament la mateixa feina, etc. Com dui l’autor la societat està plena de temes, quina felicitat doncs, no hi ha cap problema.
* Neteges de territoris. Guerres netes. Dues metàfores sorprenents, que escoltem moltes vegades al telediari o ho llegim a la premsa, i pensem, no deuria donar-lis vergonya dir aquestes mentides? El territori s’hauria de netejar d’un altra manera, i no fent guerra.
* Defensar els valors morals d’Occident. També una metàfora com la d’abans. Que ells no saben ben bé el que tenen que fer que tenen que anar els països poderosos a defensar els seus valors? Si fora per a bé encara es podria agrair...
* Les grans potències nomes faran la guerra per aconseguir la pau. D’aquesta millor no fer cap comentari.
El títol que he pensat per al video és: la mà que crea la vida
El títol que propose per a aquest vídeo és: "Donem forma a la nostra vida"
Les metàfores que he triat del llibre de Jesús Tuson són:
- Fulles d'or
- Fulles d'afaitar
- Fulles batents a les portes
- Fulls de càlcul
- Fulls embrionaris
- Coll d'una ampolla
- Peu d'una muntanya
- Peu d'una escala
- Colze d'una canonada
- Ratolí (informàtica)
- Xarxa (informàtica)
He triat aquestes perque són, crec, les que més utilitzem en la vida diària i sense donar-nos compte.
Maica Bort Varona
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores i que les nostres metàfores diuen molt sobre com som, sobre els patrons amb què organitzem el nostre imaginari. Per les nostres metàfores ens coneixeran i ens coneixerem.
Les metèfores que més interessants m'han semblat són:
A cavall entre la realitat i la il•lusió (Pàg 24)
Aquesta metàfora vol dir que l'ésser humà és l'únic ésser que es move entre la literalitat de les paraules i a metàfora.
Això són figues d’un altre paner (pàg 61)
El que vol dir és que això que planteges no és pertinent, que el que estem considerant és tot un altre.
¿Què era la ciutat si no un gran hospital? (Pàg 74)
Vol dir que la ciutat está plena d'elements que podrien ser propis d'un hospital: cardiòlegs, neuròlegs, dentistes
Destriar el gra de la palla (Pàg 78)
Realment, està parlant d'analitzar, seleccionar o classificar els coneixements que tenim de les al•legories per desvetllar les seues condicions d’ús i abús.
Passejar de grat entre les columnes de la pàgina impressa (Pàg 86)
Vol dir que el lector vol seguir endavant, seguir llegint el texto informatiu que se'ns presenta de grat, però no passejar literalment.
Aquestes metàfores les vaig seleccionar perquè crec que són algunes de les més difícils de trobar quan parlem o llegim un text, ja que són les quals ens resulten més familiars i comuns.
Ana Ramírez
Sabrina Pomar Fernández
Acostumen a fer servir un seguit de paraules amb la intenció i l’esperança que siguin enteses com a tals, però amb la seguretat que no seran pas enteses literalment, entre d’altres raons perquè la seua absurditat és del tot evident; perquè xoquen amb la nostra experiència de cada dia. La solució, doncs, ens porta cap al sentit amagat (cap allò no dit directament), cap a l’única interpretació possible: la que és coherent amb la nostra experiència; és a dir, amb el coneixement que tenim de com són les coses en el nostre món. De manera natural som gent experta en la interpretació del llenguatge figurat. Hi ha un fum d’expressions metafòriques que ens surten com si res, i és per això que no les percebem com a tals.
A continuació cite les expressions metafòriques que he trobat en el llibre i que més m’han cridat l’atenció, be per estridents o be perquè les he utilitzat en moltes ocasions sense adonar-me que eren metàfores:
Les que es podien categoritzar com catacresi:
“gent que té sempre les antenes desplegades”
“autopistes de la informació”
“patinen les neurones”
“recarregar les bateries”
“al adolescent li falta una volta de microones”
Les metàfores internes o endometàferes:
“La universitat, a examen”
“El port de Barcelona s’enfonsa”
“El servei de rodalies, en via morta”
“Les immobiliàries s’esquerden”
Els eufemismes:
“Bomba amiga del medi ambient”
Metàfores literàries:
“N’era un jardí d’or i sang a la porta”
“Hibernar als soterranis de la memòria”
“L’alba i el vespre de la joventut”
TÍTOL DEL VÍDEO: "Construccions que només tenen vida al nostre cervell: Les metàfores"
laura chaparro martínez.
TÍTOL DEL VIDEO: LA VIDA I LA INTELIGÈNCIA, UN CICLE SENSE FI.
En primer lloc comentar la definició que fa Tuson de les metàfores: "...eren matèria literària, expressions fosques, d'interpretació difícil.(...)I sense les metàfores potser no podriem arribar a dir ni lameitat de les coses que diem..." "...s'ha escampat la idea que les metàfores eren(...)una aproximació imperfecta a la menció objectiva de la realitat" "Les metàfores literàries són possibles perquè la llengua ja ha creat(...) les metàfores que ens permeten parlar com parlem" "La metàfora estimula la nostra imaginació..."
La meua selecció de metàfores és la següent:
"Un món on hi ha gent que s'ofega en un got d'aigua"
"han anant passant de boca en boca"
"La dita inicial a més té molt de suc"
"la borsa de Nova York ha caigut"
"ens hem d'apuntar a una vida sana"
"L'amor és un viatge"
"Imaginen el creixement de l'amor com la pujada d'una escala"
"Ens hem fet com ens hem fet:a cavall entre la realitat i la il.lusió"
"la bogeria de les rebaixes" No serà la bogeria i el capitalisme de les persones?
"Avui fa un dia brilliant" sinestèsia
"Els preus del cereals es disparen"
"Empreses que no saben si saltar o no saltar als mercats europeus..."
"...hi trobes sabates que respiren"
"cadenes de botigues que s'autoproclamen "fanàtiques dels congelats..."
"...els joves ho tinguen molt pelut si han de trobar un raconet digne per viure independents"
algunes de les metàfores que he triat han sigut:
-perfeccions angèlics
-l´esport és una guerra
-a cavall entre la realitat i la il-lusió
-la terra és un merder
-pobres gossos, carregats de qualitats exclusivament humanes
-els seus ulls, maragdes
-és un polític de lycra
-ens hem quedat de pedra picada
-parla endolcida
-...
les he agafat unes perquè mai o les havia sentit, o perquè em feia gràcia imaginarme literalment el que diuen, encara que alguna és simplement perquè m´agraden.
però,sobretot, destaque la metàfora implícita en el títol, perquè és la que més m´ha fet pensar
-"això és (i no és) allò"
Abans d'escriure la selecció de metàfores m'agradaria fer un breu comentari sobre Jesús Tuson i el seu llibre Això és (i no és ) Allò.
Jesús Tuson defensa, per damunt de tot, el luxe del llenguatge i la capacitat que tenim de donar coherència al nostre món i sentit a la vida amb les paraules.
He de confesar que si uns dies arrere m'hagueren dit que esmentara una metàfora, segurament haguera recorregut a les teues dents són perles, a alguna cosa semblant, probablement hagueren estat metàfores literàries. El record de la meua etapa d'estudiant en l'educació obligatòria sobre la metàfora es resumeix que A és (com) B però sense el com, per aquest motiu està entre parèntesi, ja que en cas contrari seria una comparança. De quina manera tan natural he descobert el món de les metàfores, les seues classificacions, els seus àmbits d'ús, les seues referències a la realitat. Mai m'havia parat a pensar la importància que tenen les metàfores en la llengua. Com la nostra parla quotidiana està plena de metàfores, com estalviem en el nostre llenguatge i totes les possibilitats que ens ofereix. Genial Tuson amb aquest llibre, tan assequible i amb aqueix tracte de respecte i elegància cap a la llengua.
Hi ha gent que té sempre les antenes desplegades. Aquesta metáfora nova que diria Tuson (catacresi) de la parla quotidiana, em sembla molt interessant, ja que demostra que el llenguatge evoluciona i evolucionen les metàfores segons evoluciona la societat. Crec que és interessant veure que no hi ha un estancament i que les metàfores ens relacionen amb el món que ens envolta.
La nova temporada teatral aixeca el teló. M'agrada molt aquesta endometàfora, quan una obra teatral comença el teló s'alca i això és el que marca l'inici, per tant la millor manera de començar una temporada teatral és alçant el teló.
Carmen Cardo.
Els REFRANYS I DITES contenen moltes metàfores que m’agraden perquè són molt espontanis i sempre volen dir una cosa sense dir-la, a més, sempre m’han agradat molt els refranys.
- Sap el pa que s’hi dóna: coneix les circumstàncies d’una situació o qüestió.
- Està amb l’aigua fins al coll, estar en una situació màximament perillosa o desesperada.
- Hi ha qui et dóna un aglà per fer-te cagar un roure: hi ha gent interessada i egoista que et fa un petit favor perquè tu li’n faces un de més gros.
- Això són figues d’un altre paner: això que dius o que fas no ve a tomb.
- Agranar cap a casa, tenir favoritisme cap als teus.
- Fa el préssec, desentona de valent fins a caure en el ridícul.
CATACRESI
Cap: la part superior del cos humà.
- Cap d’any, cap de setmana, cap de pont...
- Cap com a persona que ocupa el primer lloc: Cap d’Estat, cap de colla, cap de taula, cap d’estudis...
- Dites i expressions populars: lligar caps, tenir una cosa pel cap dels dits, treure cap, al cap i a la fi, de cap i de nou, anirem cap a la casa...
Operació:
- Li van a fer una operació de ronyó.
- En la reunió de l’alt estat major vam delimitar l’operació que portaríem a terme en la invasió d’Orient Mitjà.
- S’ha revisar l’operació bancària i ha donat negativa.
- Hem de fer les operacions del quadern de matemàtiques.
Les parts del cos com a metàfora:
- el peu d’una muntanya
- el coll d’una ampolla
- l’ull d’una escala
- el colze d’una cantonada
- El cor de la ciutat
- La boca del metre
Les malalties com a font metafòrica
- Bogeria de les rebaixes.
- La droga com a càncer social.
- Relacions que han deixat ferides i que s’han convertit en cicatrius.
- Les entrades de la ciutat estan congestionades o col•lapsades.
- La febre inversora.
metaforitzadors principals entre les accions humanes és la guerra
- Es posa en peu de guerra.
- Els pastorets ens envaeixen de nou.
- Foc creuat de crítiques entre el govern central i el Banc d’Espanya.
- Toyota pren posicions per a l’assalt al mercat europeu.
- Afusellem els altres amb les nostres respostes feridores i acabem per desarmar-los i per vèncer-los.
La llengua va ben plena de referències d’animals:
- Havien posat un talp i s’hi assabentaren de tot.
- Cotorres que no paren de xerrar mai.
- Àligues que ho veuen tot des de l’alçada.
- És una formigueta treballant.
Catacresi en les noves tecnologies:
La xarxa és plena de llocs, amb molts enllaços dels quals et pots baixar un munt de clips. A la bústia del correu t’arriba cada dia tot d’escombraries que, sistemàticament, llencem a la paperera. El nostre escriptori té finestres i, fins i tot, persianetes (aquestes, desplegables) i tot d’eines.
METÀFORES LITERÀRIES
Els poetes:
- Fan néixer la nit
- Baixen a les aigües profundes del son
- Volen hibernar als soterranis de la memòria
- El creixement de l’amor com la pujada d’una escala
- L’alba de la joventut
- El vespre de la joventut
El mecanisme analògic permet assimilar o associar:
- La nit a la vida
- La son al mar
- La memòria a una casa
- L’amor a un itinerari costerut
- La vida als moments del dia
- L’inici del dia a la impressió resplendent d’un cavall
METÀFORES DOBLES
Autopistes col•lapsades serà una metàfora doble si ho entenem en un determinat context, si ens referim a les dificultats de connexió a la xarxa, entenem les autopistes com unes estructures virtuals que fan possible el flux de la informació.
SINESTÈSIES
- Aquest és un vi brillant.
Brillant pertany al camp de les sensacions visuals, ací ha estat transferida al domini sensorial del gust.
LA METÀFORA EN ELS MITJANS DE COMUNICACIÓ:
- La Unió Europea passa pàgina a una declaració conflictiva.
- En determinats països tothom té cobertes les necessitats bàsiques.
- Brusel•les obre les portes a una nova relació europea.
- Els preus dels cereals es disparen.
- Un grup musical que trenca esquemes.
- Les autoritats municipals han donat llum verda al túnel que haurà d’atravessar la ciutat.
METÀFORA INTERNA O ENDOMETÀFORA:
- La universitat a examen.
- El servei de rodalies, en via morta.
- La nova temporada teatral aixeca el teló.
- Primer gra de sorra per a la pau al Sàhara.
LA PUBLICITAT I LES METÀFORES:
- Enganxa’t al més nou, perquè aquest vehicle és una revolució natural.
- Sabates que respiren.
- Els preus més salvatges.
- Els cotxes intel•ligents, les càpsules intel•ligents, els electrodomèstics intel•ligents, bosses de cereals intel•ligents.
ELS EUFEMISMES:
- Fa l’amor.
- Serveis d’intel•ligència Centres oficials d’espionatge
- Reajustament de plantilla acomiadament de la feina
- Neteges de territoris massacres
La intervenció aèria d’X ha produït alguns danys col•laterals L’atac aeri de les forces d’X en la zona Y de l’Irak ha provocat la mort de cent cinquanta civils desarmats: homes, dones i criatures.
També la gent no té ni vol tenir problemes; només té temes:
- El tema del treball temporal i els sous de vergonya.
- El tema de l’atur.
- El tema de la gent gran que viu sola.
Algunes frases de Tuson al llibre. Què és la metàfora?
o És un home dur, com dir que aquest home és com és sense demanar l’ajut d’una metàfora. Si ens hi volguérem referir sense la concurrència del llenguatge figurat hauríem de fer un esforç (potser inútil) per trobar la paraula que ens donés només la significació literal, nua de connotacions, radicalment mancada de ressonàncies. Sense les metàfores potser no podríem arribar a dir ni la meitat de coses que diem. Les metàfores són substància natural de la nostra dotació conceptual i lingüística. Som gent experta en la interpretació del llenguatge figurat.
o La metàfora estimula la nostra imaginació perquè ens porta a un àmbit plural, ple de sentits que s’hi acumulen i encavalquen.
o Les metàfores ens proporcionen l’única via per percebre i experimentar moltes de les realitats del món. La metàfora és una dimensió de la nostra manera de fer.
o Les metàfores faciliten la comunicació i fan que tot de nocions confuses es transmutin en matèria propera i fàcil. Convertint-les en objectes consistents i quotidians. Fer fàcil el que és difícil, fer familiar allò que és aliè: aquest és el joc de la majoria de les metàfores de la vida diària.
o Les metàfores relacionen conceptes a partir d’un agermanament que no depén de les coses relacionades, sinó que és un producte de la ment sapiens.
o Sense les metàfores, potser no podríem pas referir-nos a moltíssimes de les coses de què hem de parlar, formen part indissociable de les nostres necessitats i possibilitats designatives. Sense la possibilitat de fer aquestos viatges, una part essencial del nostre món no tindria cap més alternativa que el silenci.
El títol metafòric que propose és:
"Les veus de la paraula".
MAITE GINER I TALENS
Vivim envoltats de segons sentits, de metàfores, que formen part de la nostra manera de parlar, de pensar i d'entendre el món.
Tenim l'urgència d'associar tot el que ens envolta, de reduir allò què és estrany i fer-ho conegut. Estem obligats a fer fàcil allò difícil.
Les llengües són la substància que segrega la nostra natura humana per això, jo triaria com a metàfores més encertades aquelles que apareixen per designar una relitat nova que encara no té nóm.
D'això se'n diu catacresi, i crec que aquest mecanisme de nomonació ha de ser el més antic de tots.
les metàfores que trie per antigues i sencilles podien ser;
"Agulla de cap"
"Cor de la ciutat"
"Peu de llit"
"Fulla de paper"
"Ull e poll"
"Pates de gall"
també m'han agradat les estructures denominades "tirabuxons" o endometàfores, em semblen un jos molt divertit, per això també afegiria aquestes;
"El primer gra de sorra per a la pau al Sahara"
"El cementiri de Poblenou es mor amb indiferència"
"Els balnearis es renten la cara"
El títol que vull suggerir és;
"Som l'orige de la paraula"
He de mostrar la meua sincera admiració davant la catalogació de les dites i frases fetes, com un tipus de recurs metafòric. Doncs malgrat fer-ne un ús freqüents de les mateixes, mai abans m’havia plantejat aquesta qüestió, considerant-les fins al moment (potser com a conseqüència del tipus d’instrucció rebuda) com part de la matèria més purament literària. Nou saber que em permetrà d’ara endavant dir amb més orgull i plaer si cal sentències tan nostres com: “t’ofegues en un got d’aigua”, “no fases el préssec”... O d’altres que malgrat no aparèixer a aquesta composició, també són d’ús habitual: “qui no vulga pols que no vaja a l’era”, “cap geperut coneix la seua gepa ”, “el mort li diu al degollat: qui t’ha fet ixe forat?”, “quan Vernisa fa capa, i Santa Ana fa capoll, llauraor ves a casa, pica espart i fes cordell”...
D’altra banda també m’agradaria fer especial esment a un elements metaforitzadors (principal) que més m’ha cridat l’atenció, malgrat no ser per bé; aquests són la guerra i la violència. Així és força sovint topar-se amb expressions de tipus bèl•lic a la crònica esportiva on se’ns parla de defenses i ariets, d’atacants i atacats...; als titulars de premsa: “La infermeria de tot l’Estat en peu de guerra” e inclús a la parla més ordinària on fem servir locucions tan esgarrifadores com: “afusellar els altres amb les nostres respostes més feridores per tal de desarmar-los i vèncer-los”...
SANDRA MURCIA I SOLER
Paral•lelament al comentari anterior he de ressenyar les paraules citades per la professora Elvira Teruel a la seua obra: “Retòrica, informació i metàfora”, sota les quals s’amaguen al meu parer una trista realitat, mereixedora d’una pausada reflexió: “Si una part important del llenguatge que es fa servir pertany al món de la guerra, vol dir que la vida i l’experiència de la vida dels individus d’aquesta cultura és interioritzada com una batalla”.
SANDRA MURCIA I SOLER
“Bomba amiga del medi ambient”, aquesta seria sens cap mena de dubte la metàfora que escolliria s’hi se’m demanés l’elecció d’alguna. El motiu? Molt clar, crec que no pot haver-ne cap forma més subtil d’ocultar la perversa realitat i emmudir el crític ciutadà que mitjançant aquest esquerd recurs lingüístic, anomenat a la parla més culta eufemisme o llenguatge políticament correcte.
- El títol que vull suggerir és: "el renéixer de l'albor"
SANDRA MURCIA SOLER
La vida acaba en terra i comença una nova.
PATRICIA NARGANES.
Les metàfores de Tuson, que considere mès encertades son:
Hem de reduir allò extrañy a això conegut.
Convertir en domèstic el que és foraster.
Perquè dona la definició de la metàfora fent ùs d´ella matixa.
La meua tria de metàfores té a veure emb l'ús quotidià que hi fem d'elles.
Utilitzem metàfores cada vegada que parlem i no hi som conscients.
A qui no li han dit mai: es que t'ofegues en un got d'aigua... o eres més gos que un pont... (espere que aquesta última no vos ho hagen dit...) doncs bé, la meua selecció serà sobre metàfores quotidianes com:
- sabates que respiren.
- febre inversora.
- tenir una sonoritat brillant.
- estalviar energia.
- l'amor és un viatge.
- tinc el colesterol alt.
- etc...
TITOL QUE PROPOSE: EL RENÀIXER.
LORENA Mª GREUS RAMÍREZ.
La metàfora és una figura retòrica consistent a establir una identitat entre dos termes i utilitzar-ne un amb el significat de l'altre.
La metàfora ens permet parlar d’un munt de realitats sense haver d’augmentar el lèxic bàsica. És una dimensió de la nostra manera de fer, com ho és el nostre sentit del tacte; i és tan preciosa con ell.
Sense metàfores no podríem referir-nos a moltíssimes de les coses del que voldríem parlar. Les metàfores formen part indissociable de les nostres necessitats i possibilitats designatives.
“No em toquis l’honor, que puc embogir”: les metàfores faciliten la comunicació i fan que les nocions confuses es faça matèria propera i fàcil. Convertint-les en objectes consistents i quotidians.
El títol que he pensat és: Mans credores de vida
Els teus ulls són com dos estels
Els teus cabells són d´or
Les llagrimes del cel
Les perles de la teua boca
Rubén Barrero Olmo:
(Respecte al vídeo)
El xiquet està fet pols
Nom del vídeo:
"Creació humana, eina per canviar el món"
Ivan Reyes:
Títol:
El ésser humà grà a grà.
Torreblanca Galdón Fco
Títol: Blat i vida
nom del video:
-Evolució natural
EL TÍTOL PODRIA SER:
L'origen de la vida.
M´ha cridat molt l´atenció la següent enunciació que fa Tusson referent a les metáfores. "...vivim envoltants de segons escrits, de metàfores..." "...molts creien que les metáfores eren matèria literària, expressions innovadores...però el lingüista i el filòsof ens van demostrar que les metàfores formaven part inexcusable no tan sols de la nostra manera de parlar, sinó també de la nostra menera de pensar, d´entendre el món, de categoritzar-lo".
Les metàfores que he escollit són les següents;
"Els preus dels cereals es disparen"
"Estic desfet"
"El mar té braços, entrades estretes i allargades..."
"Hi ha qui és un formigueta treballant"
"Ens hem d´apuntar a una vida sana"
"Ha anat passant de boca en boca"
"Es un home dur"
"Un món on hi ha gent que s´ofega en un got d´aigua"
Aquestes metàfores són molt utilitzades diariament per tots nosaltes. Ben cert és que al nostre diàleg quotidiá les utilitzem naturalment i sense forçar la nostra mena de parla.
Ho sent molt per no posar-li encara un títol a aquest video. Un títol que em pareix adequat és: "Una vida per començar i disfrutar".
Títol del video:
"Terra i vida"
E molt bonic
Publica un comentari a l'entrada