“Cada dia
hauríem d’escoltar una cançó,
mirar un quadre bonic,
llegir un poema,
pronunciar algunes paraules raonables.”
Goethe
Quins són els poemes que més us agraden? Compartiu-los per Nadal i comenteu-los
He descobert l'amor
He descobert l'amor.
D'enamorar-se així
sóc el primer.
Quin desesper,
quins dos espants
que se'm disputen!
No tiraré el barret al foc.
La cadira al mar sí.
Casasses, EnricComentari de l'autor: http://www.viulapoesia.com/pagina_8.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=8&idpoema=49
1. T'has enamorat mai? Si és així, creus que els teus sentiments són similars als del jo poètic?
2. El poeta afirma que és el primer que s'ha enamorat d'aquesta manera. Què en penses tu? Creus que tothom s'imagina que allò que es viu en primera persona és nou i que mai ningú ha experimentat un sentiment similar? T'has sentit mai així?
3. Per què es desespera el poeta?
4. Què creus que signifiquen els dos últims versos del poema? Fixa't en les parelles de paraules barret-cadira i foc-mar. Poden ser-te útils per a la teva interpretació.
5. Suprimeix aquests dos últims versos i crea un nou acabament per al poema.
6. Redacta un text aconsellant al jo poètic com ha de superar aquesta desesperació. Usa l'imperatiu i el subjuntiu en les formes verbals.
Horaris nocturns
Estic dormint amb tu i sento passar els trens.
Em travessen el front els llums de finestrelles
estripant el vellut blau fosc d'aquesta nit.
L'estona de silenci em deixa un llum vermell,
la nota a un pentagrama de cables i de vies
obscures i lluents. Estic dormint amb tu
i els sento com s'allunyen amb el soroll més trist.
Potser m'he equivocat no pujant en un d'ells.
Potser l'últim encert és -abraçat a tu-
deixar que tots els trens se'n vagin en la nit.
Escolteu com l'interpreta:
http://www.viulapoesia.com/pagina_4.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=8&idpoema=714
Sempre hem de saber el que significa un poema?
Això és el que diu Joan Margarit sobre el seu poema:
http://www.viulapoesia.com/pagina_8.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=8&idpoema=714
2 comentaris:
Si he de dir la veritat, jo mai he estat una enamorada de la poesia, tal vegada perquè a l’escola sempre a estat el gènere més aïllat, menys treballat, però he de reconèixer, que arran de treballar-lo a classe he començat a interessar-me per llegir cada vegada una mica més, notant que, a poc a poc, estic una mica més enganxada.
He descobert una pàgina, http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php, en ella hi ha un llistat de poesia d’autors diversos, jo cada dia llig uns quants i he de reconèixer que cada dia m’agraden més.
De tots els que podem trobar a aquesta pàgina he triat tres, aquestos són els que de moment més m’han agradat:
Amor de vida de Sebastià Sansó
(als meus pares)
Els admir perquè ho són tot per mi.
Em recolzen
sempre, rebutjat o admirat,
ells sempre hi són
amb paraules d'ànim, de consol o de reny.
M'ho han donat tot
i a canvi no demanen res,
sols que si me'n vaig no caiguin en l'oblit,
i pel que més vulgui
(aquí el meu jurament entern)
que no hi cauran.
Els ador, els estim i els necessit
Aquest poema em va agradar des del primer moment que el vaig llegir, dic des del primer moment perquè alguns dels poemes he de llegir-los més d’una vegada per entendre’ls.
A través de paraules senzilles, l’autor transmet de forma excepcional el que la majoria de nosaltres, suposo, que sentim pels nostres pares i que de vegades ens és tan difícil de transmetre.
L’autor en cap moment del poema diu a qui està dedicat, no diu de qui parla, però és tan clar el missatge que transmet, que no hi ha dubte que són els pares els destinataris del mateix.
(Aquest és un bon missatge per afegir a la targeta de Nadal).
Cant de l'enyor de Lluís Llach
Ni que només fos
per veure’t la claror dels ulls mirant el mar.
Ni que només fos
per sentir el frec d’una presència.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
pel suau lliscar d’un temps perdut al teu costat.
Ni que només fos
recórrer junts el bell jardí del teu passat.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Ni que només fos
poder-nos dir un altre adéu serenament.
Ni que només fos
perquè sentissis com t’enyoro.
Ni que només fos
per riure junts la mort.
Aquest poema, a l’igual que l’anterior, també m’agrada molt encara que és una mica més trist, ja que els destinataris són aquells que ja no estan entre nosaltres.
L’autor empra l’anàfora per a donar-li força i forma al poema, des del meu punt de vista ho aconsegueix àmpliament ja que gràcies a aquest recurs poètic l’autor enganxa un vers amb un altre de forma suau i amb molt de gust.
Si poses juntes dues gotes d'aigua...de Francesc Matheu
Si poses juntes dues gotes d'aigua,
veuràs com al moment
correran l'una a l'altra, alhora empeses
pel mateix moviment.
Su vull gosar-me en la radiant mirada,
ni un sol cop t'he mirat
que a aixecar los ulls, tu també alhora
no els hages aixecat.
Per ço quan, sol en ma deserta cambra,
pens en tu, amor diví,
me dic: -Qui sap, en sa aromada alcova,
qui sap si pens en mi!
Com es pot percebre, aquest poema, a l’igual que els anteriors, torna a parlar de l’amor. Aquesta vegada no parla de l’amor pels pares o pels que ja no hi estan, sinó que parla d’un amor d’un home per una dona. Aquest home pensa que la seua amada és igual que ell (per tal de descriure açò l’autor empra l’analogia de les dos gotes d’aigua), i que a l’igual que ell, ella des d’allà on està també el vol. Jo sincerament no crec que l’amor siga mutu, no pense que estiga tan clar com ho té l’enamorat, però estiga l’amor correspost o no, continua agradant-me molt el poema.
Estimar amb els ulls tancats és esimar com un cec. Estimar amb els ulls oberts potser siga estimar com un boig: és acceptar-ho tot apassionadament. Jo t'estime com una boja.
MARGUERITE YOURCENAR
Aquest poema del llibre de Marc Granell "Versos per a Anna" ha sigut el segon que he llegit i encara que el primer també m'ha agradat molt, ha sigut amb aquest amb qui m'he sentit identificada.
Marisa C.T.
Publica un comentari a l'entrada