dimarts, 21 desembre de 2010

Poemes d'amor

Cançó d'amor



Un sonet per a tu
Miquel Martí i Pol

Un sonet per a tu que em fas més clar
tant el dolor fecund com l'alegria,
un sonet amb els mots de cada dia,
amb els mots de conèixer i estimar.

Discretament l'escric, i vull pensar
que el rebràs amb discreta melangia,
com si es tractés d'alguna melodia
que sempre és agradable recordar.

Un sonet per a tu, només això,
però amb aquell toc lleu de fantasia
que fa que els versos siguin de debò.

Un sonet per a tu que m'ha permès
de dir-te clarament el que volia:
més enllà de tenir-te no hi ha res.




Podeu trobar més poemes d'amor en: http://estimaencatala.lateneu.org/poemes.php?fer=autor
Podeu escoltar poemes musicats: http://www.uoc.edu/app/musicadepoetes
/servlet/org.uoc.lletra.musicaDePoetes.Presentacio

Podeu escoltar i llegir poesia de diversos autors i temes en: http://www.viulapoesia.com/index.php
Escoltem la definició de poesia del poeta Joan Margarit en: http://www.viulapoesia.com/pagina_8.php?tipus=1&subtipus=2&itinerari=9&idpoema=286&idvid=218&tipf=2

Introduïu els vostres poemes i suggeriments en l'apartat de comentaris. Si voleu incloure algun vídeo a la pàgina principal del blog, m'envieu l'enllaç, com ha fet Irene en aquest cas:


Mon cor estima un arbre! Més vell que l'olivera,
més poderós que el roure, més verd que el taronger,
conserva de ses fulles l'eterna primavera,
i lluita amb les ventades que atupen la ribera,
com un gegant guerrer.

• Miquel Costa i Llobera, «El pi de Formentor» (1875)

atupar
v
DEFINICIÓ+EXEMPLES: Donar cops (a algú o a alguna cosa). Atupar la palla.També: tupar




The Sandpit from Sam O'Hare on Vimeo.


Little Big Berlin from pilpop on Vimeo.

L’efecte pel qual es confereix a l’escena filmada un efecte de miniaturització s’aconsegueix principalment gràcies a unes lents tilt-shift, però altres aspectes com l’angle inclinació de la càmera, la distància focal, el tractament del color, els frames per segon o la resolució de la imatge incideixen notablement en la possibilitat d’aconseguir imatges tan increïbles i suggerents com aquestes. Gaudiu-les.

33 comentaris:

pilar ha dit...

Estimar amb els ulls tancats és esimar com un cec. Estimar amb els ulls oberts potser siga estimar com un boig: és acceptar-ho tot apassionadament. Jo t'estime com una boja.
MARGUERITE YOURCENAR

Aquest poema del llibre de Marc Granell "Versos per a Anna" ha sigut el segon que he llegit i encara que el primer també m'ha agradat molt, ha sigut amb aquest amb qui m'he sentit identificada.
Marisa C.T.

pilar ha dit...

Amor de vida
Sebastià Sansó

Els admir perquè ho són tot per mi.
Em recolzen
sempre, rebutjat o admirat,
ells sempre hi són
amb paraules d'ànim, de consol o de reny.
M'ho han donat tot
i a canvi no demanen res,
sols que si me'n vaig no caiguin en l'oblit,
i pel que més vulgui
(aquí el meu jurament entern)
que no hi cauran.

Els ador, els estim i els necessit.

Sebastià Sansó, guanyador del Premi Miquel Miquel Àngel Riera de poesia, l’any 2006,és un premi literari en llengua catalana atorgat per la Fundació Sa Nostra que s'atorga des de les Illes Balears, en memòria del poeta Miquel Àngel Riera, un dels seus poetes més importants.
En este poema està present l'amor pels pares.


Aquest silenci

La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona.
Miquel Martí i Pol

Els seus poemes molt freqüentment desprenen un posicionament davant la vida fonamentat en una ”malenconia optimista”. És aquest un estat d’ànim curiós i agradable; no sé si per a viure permanentment en ell, però sí per a gaudir-lo de tant en tant.
Es refereix al silenci dels amants després d'un moment àlgid de plaer i la tranquil·litat que és respira després de l'acte d'amor.
En este poema es tracta de l'amor d’una parella.

Carmen Elena

irene ha dit...

Els amants:
Vicent Andrés Estellés

No hi havia a València dos amants com nosaltres.

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.
Han passat anys, molt anys; han passat
moltes coses.
De sobte encara em pren aquell vent o l'amor
i rodolem per terra entre abraços i besos.
No comprenem l'amor com un costum amable,
com un costum pacífic de compliment i teles
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.
Jo desitjava, a voltes, un amor educat
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,
ara un muscle i després el peço d'una orella.
El nostre amor es un amor brusc i salvatge
i tenim l'enyorança amarga de la terra,
d'anar a rebolcons entre besos i arraps.
Què voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.
Després, tombats en terra de qualsevol manera,
comprenem que som bàrbars, i que aixòno deu ser,
que no estem en l'edat, i tot això i allò.

No hi havia a València dos amants com nosaltres,
car d'amants com nosaltres en son parits ben pocs.

(irene sides bella 3ªA I.E.S SERPIS)

irene ha dit...

Aquest silenci:

Miquel Martí i Pol
La Tarda molt intensa m' ha portat
aquest capvespre plàcid.
Reposo els ulls cansats
en l' ordre dels prestatges plens de llibres,
en l'ordre de la cambra.

Es fa fosc lentament, s' encenen llums,
i és més pausat el batec de la vida.

Estimo aquest silenci i aquesta hora
i més ara que em gronxa fins perdre'm
en el record de tu
que mai no m'abandona

(irene sides bella 3ªA I.E.S.SERPIS)

irene ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=PrEJ5eXva4g

aso es com un poema ;)
(irene sides bella 3ªA I.E.S SERPIS)

Guillermo ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=vy-QmgdUVTI

iker ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
iker ha dit...

Amor,
amor a que?
Amor als verds camps
que igualen tot bé
i contemplem tant.
Selves o praderes
color verd o roig
tots ells omplen sempre
tot el cos de goig.

Amor,
amor a que?
Amor al menjar
que grans dolçors té
i amb grans dolçors plau.
"Roast-beef" o amanida
bistec o "foie gras"
tots son en gran mida
cosa a disfrutar.

Amor,
amor a que?
Amor als companys
que demanen res
i mai en fan mal.
Seriosos o alegres
iguals o distints
de tots es poden rebre
moments a gaudir.

Amor,
amor a que?
Amor al món
que mai serà "Res"
i sempre ho es tot.
El lloc on vivim
el lloc on gaudim
el lloc on patim
i el lloc on morim.

Amor,
amor a que?
Amor a la vida
per ser el que és
i no cap mentida.
Planyida o alegre
amb plaers o mals
s'ha de viure sempre
perque és el que hi ha.

iker ha dit...

L'amant, feroç, que es venja en una amant atònita,
absurda, amb l'estupor en els ulls i en els llavis,
dreta contra una tàpia; un amant venjatiu
de mai no se sabrà quina remota cosa,
l'enamorat discret que un dia, ancestralment,
necesita una víctima, una víctima estúpida,
i es venja obscurament, a grapats i trompades,
brutalment insistint, destrossant, miserable,
i amb la sang que així vessa entre unes cuixes té
un fulgor instantani de selva i dalt de la lluna.

Vicent Andrés Estellés de; L'hotel de París.
És interesant vore com Estellés poetitza un moment violent, venjatiu i destructiu, d'una manera que quasi fa vore-lo de manera tendra i natural.

iker ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=jueN81usd40&feature=related

A.R.G. IES Serpis ha dit...

Somriu la vesprada
quan somrius i em mires
i em dius les paraules
que em diuen l'amor.

S'encén la pell blava
de la nit de brises,
volcans i maragdes
si abrace el teu cos.


http://www.youtube.com/watch?v=TtmQmYn0Gtw


http://www.youtube.com/watch?v=EbJtYqBYCV8

the jellyfish ha dit...

La gossa sorda-> "Camals mullats"

http://www.youtube.com/watch?v=z7C6NsbQPe0

Cinc de la matinada
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella
tu davant i jo darrere.
Valencia banyada,
camals mullats,
Valencia banyada.

Pel carrer de cavallers
dalt de una bicicleta vella
recorriem la distància
i guardava l'equilibri
fregan-te amb les galtes l'esquena,
camals mullats,
fregan-te l'esquena.

Carrer de la pau,
parterre, glorieta,
semàfor de jutjats,
frenada en sec
i els dos a terra
somrius i et bese a la dreta,
govern militar,
hi ha un tio en metralleta
que ens mira molt mal,
ja saps que passa.

T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim
T'estime, t'estimo, t'estim

Poetes de la nit
que fan que parlen les parets
a la València
de Blanquita i Estellés
i hem fet música métrica sàtira,
per canviar els teus desitjos
per matar els teus silencis,
finestres balcons que no esperen benet
a la València
de la FAI i de Basset
i a cada barri se sent rebombori
unim les nostres forces
come together everybody
he retrobat l'espurna
l'altra cara de la lluna
amb els veins del cabanyal
i les veines de portades
de la bunda l'espurna
l'altra cara de la lluna.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Murs de la metropoli són de carbó
les linies del metro la nostra presó
spray i les parets de colors
qui observa els mossos bon observador
a la city li es igual per on sorti el sol
sap que si aixeco el cap només hi veig pols
el barri somriu perquè no estem sols
parem els seus pals, exemples són molts
pero cadascu amb el seu entorn
xarxa d'afinitats dinamitant els ciments del món
joventut i experiència
referents potents desde Sants fins a valència

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

No hi ha tanta diferencia
la ciutat té barrots de ferro
Barna, Sants, València
porten les seves credencials
La Gossa Sorda Pirats Sound Sistema

Heu sentit l'olor a podrit
de traició bellesa morta i violència
o es que algú a dit el nom de València
en l'aire barreja de fem i salobre
i sota terra la mort,
la mort al metro dels pobres.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valència on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

I obrirem una altra porta evidenciant la mentida.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo tinc en ment una valencia on els carrers son de plata.
T'estime, t'estimo, t'estim
Jo soc pacient i per això reiterare fins que caiguen.
T'estime, t'estimo, t'estim
Ja hem obert totes les ments i els portons de les cases.

Cinc de la matinada,
no esperava que acabarem
pels carrers de ciutat vella,
camals mullats...

M'agrada perque reflexa el que pense sobre aquesta nostra Valencia que ha de millorar uuuuuuuurrrgentment

Anònim ha dit...

El meu cor no pot bategar
la causa es la teua presència
que no em deixa ni moure, ni pensar.

Sempre he buscat alguna com tu
constant, formal; i t'estime tant,
com per a dir-te que no pots comprar-te amb ningú.

De veritat, parle d'amor,
la teua presència em dona tot,
alegría, companyía i humor.

Si algún dia t'en vas, m'aniré amb tu,
junts som com uns bessons,
i separats no som ningú.

RGP.

Anònim ha dit...

M'estime molt la vida
no con la guerra
sinó, posem com per cas, putjar una muntanya.
Quan vaig a fer snowboard
Oh ! Quin plaer.
Que dieu del meu plaer...
és sorprenent sentirse lliure.

M'agrada així la vida,
aquesta neu
un instant en el que voles
aquesta sensació
aquesta plenitud
allò es lo que m'agrada..
com tu !
NMC 1ºBACH

malena ha dit...

joia

T'aparegueres a la meva vida
com un llampec enlluernador
il.luminant la nostra llar reeixida
omplint-la de joia, amistat i candor.

No crec possible albirar una flor més dolça,un despertar més
engrescador que descobrir de nou el teu rostre cobert de boira d'infant redemptor.

No perdis mai la teva humil bellesa,la teva tendresa que brolla del cor que no sabria on falcar la meva àncora ni cap a on dirigir el meu timó.

Car seria mancat de tota riquesa
Doncs, tu n'ets la joia que té més valor.

Violant de Bru, 2004

Andrea Sánchez ha dit...

"PER VALENCIA"


I quan et caigues...
t' alçaras.

I quan abandones...
tornaras.

I quan et canses...
te recuperaras
acostant-te a mi,
i jo a tu.

I quan plores...
et consolaré
i beuré les teues llagrimes,
secant-les.

I tornaras a viure,
enervant la nit de lluita
que trencarà els llamps
i rasgarà els cels blaus
espases en alt...
..senyeres al vent.

I quan t' alçes per a sempre...
ens trobarem, vella amiga.
Ahir, hui i eternament
la nostra veu,
el vostre clamor
i el meu crit:
¡¡Per Valencia!!

josep e. rico

Anònim ha dit...

JO PORTO DINS MEU

Jo porto dins meu
una cosa meua,
l'alegria només,
d'estar vivint ací,
en esta gran terra,
per conéixer el mar,
per conéixer la llibertat!"

*Adaptació d'un poema de Rosa Leveroni "Jo porto dintre meu"

Marisa CT

Anònim ha dit...

Tot és ara silenci.

Dorms i contemple
el teu son mentre dorms,
mentre fas vida
la vida que només en tu pot viure,
que en tu només
és i creix i perdura
i és secreta presència i és font des de l'oblit.

En va pregunte
al desig i a les ombres on cercar-te.

Tot és ara un silenci.

Dorms abraçada
al meu cos i et contemple.

Tan bella. Tota enigma. Tota lluny.


Granell ha aconseguit una calma que m’ha impressionat al llegir aquesta peça. Tota radia molta ternura y pau, i ho fa d’una manera simple i directa, sense massa decoracions i sense ser un poema empalagós com solen ser molts poemes d’amor.
- Elena, 1BACA

Anònim ha dit...

http://www.youtube.com/watch?v=O_HyNdDpxEg

- Elena, 1BACA

Adrián C.S. ha dit...

-Però prefereixo els teus ulls...
(Joan Isaac)

Jo he vist sirenes dansar
amb fils de lluna i dofins,
i el sol morir prop d'Istanbul.
Però prefereixo els teus ulls...

Jo he vist ta mar infantar
els vents que mouen el món,
i el plaer inquiet del navegant.
Però prefereixo els teus ulls...

Jo he vist la humida quietud
després de la tempestat
i he recollit estels caiguts.
Però prefereixo els teus ulls...

Jo he vist la llum despertar
l'Egipte groc i polsós,
i el temple blanc que té Corint.
Però prefereixo els teus ulls...

Jo he vist les naus travessar
les portes de l'horitzó,
ícars volar damunt Keops.
Però prefereixo els teus ulls...

Jo he vist les mans dels amants
rompre les urpes del temps
i el bes calent que fa un infant.
Però prefereixo els teus ulls...

http://www.youtube.com/watch?v=0Qhb1xQY4EE

pilar ha dit...

Sóc Sara García Abiétar de 1r de batxillerat humanístic B, us deixe el poema que més m'agrada a mí. és de Lluís Llach:

Com t'ho podria dir
perquè em fos senzill, i et fos veritat,
que sovint em sé tan a prop teu, si canto,
que sovint et sé tan a prop meu, si escoltes,
i penso que no he gosat mai ni dir-t'ho,
que em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

Que junts hem caminat,
en la joia junts, en la pena junts,
i has omplert tan sovint la buidor dels meus mots
i en la nostra partida sempre m'has donat un bon joc.
Per tot això i coses que t'amago
em caldria agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

T'estimo, sí,
potser amb timidesa, potser sense saber-ne.
T'estimo, i et sóc gelós
i el poc que valc m'ho nego, si em negues la tendresa;
t'estimo, i em sé feliç
quan veig la teva força, que empeny i que es revolta, que jo...

Que passaran els anys,
i vindrà l'adéu, com així ha de ser,
i em pregunto si trobaré el gest correcte,
i sabré acostumar-me a la teva absència,
però tot això serà una altra història,
ara vull agrair-te tant temps que fa que t'estimo.

A.R.G. 1ºBAHB ha dit...

Poema original:

S'escriu la vesprada
quan busques i em trobes
i sonen les paraules
que em diuen dolor.

S'escriu la pell brava
de la nit de roses,
volcans i maragdes
que envolten el cos.

Anònim ha dit...

DEMÀ SERÀ UNA CANÇÓ

Animal de records,
lent i trist animal,

ja no vius, sols recordes.
Ja no vius,
sols recordes
haver viscut alguna volta en alguna banda.

Felicitat suprema,
l'hora d'escriure els versos.

No els versos estellats, apressats,
que escrivies,
sinó els versos solemnes —¿solemnes?— del record.

Et permets recordar amb un paisatge i tot:

les butaques del cine,
el film que es projectava,

del que no vàreu fer gens de cas, està clar;

i evoques l'Albereda, les granotes del riu,

les carcasses obrint-se en el cel de la fira,

tota València en flames la nit de Sant Josep
mentre féieu l'amor en aquella terrassa.

Animal de records, lent i trist animal,

ara evoques i penses la carn fresca i suau
per on les teues mans o els teus besos anaven,

la glòria d'unes teles alegres i lleugeres,
els cavallons de teules rovellades,
la brossa
que creixia, adorable, de sobte,
entre unes teules.

Animal de records, lent i trist animal.


Pere March.

César ha dit...

César Villena (1 BACA)

El poema que més m'agrada dels que he llegit és el que fique a continuació, que al meu llibre de Versos per a Anna de Marc Granell es troba a la pàgina 38.

D'hora en hora creix
el meu amor per tu,
el meu desig de tu,
el meu voler amb tu
volar i entendre
el bes i la tempesta,
el gel i la rialla,
el perfum del dolor
i de les roses.

No hi puc fer res.
Ni vull. Ni sé.

Només que d'hora en hora
te'm creixes dins
del cor i de les venes
com un àngel de llum,
com un riu cabalós
que mai no arriba al mar.


L'he triat perquè m'agraden els poemes d'amor i aquest en concret m'agrada per les comparacions que fa, en concret, la que fa amb un riu cabalós que mai no arriba al mar.

També m'agrada molt quan diu el meu amor creix d'hora en hora, amb la qual cosa tot el que està enamorat pot identificar-se.

César ha dit...

Poema inventat sobre la nit seguint l'estructura del poema de la pàg 28 de “Versos per a Anna” de Marc Granell


Ets la nit, ets la lluna i les estrel·les
ets la tranquilitat i la suau frescor,
ets temps de fer balls i festes
ets també temps per a sorgir l'amor.

Ets la gent reunida als locals
ets el moment de relaxar-se
ets temps per a oblidar els mals
fins que arriba l'hora de gitar-se.

Marina ha dit...

La distància és la nostra emeniga,
No podem fer res per estar junts.
Tu allà, i jo ací.
Què podem fer?
Les hores no passen,
I vull estar prop de tu.
Quan de temps falta?
Tota una vida?
Doncs, és un regal,
Tot i això em pareix molt barat,
Per estar per sempre junts.

Anna F ha dit...

Encara recorde aquells vespres junts,
aquelles gràcies que ens feien riure,
primer era només un somriure
que finalitzava en un plor d’alegria.
Després esdevenia una harmonia,
en aquells silencis
gents molestos.
I tot acabava
en un acomiadament.
Desitjant que res d’allò
mai acabés;
que tot tornara al principi,
on no sabíem de què parlar.

Idaira ha dit...

Em mires,et mire
somrius,somriu
t'ascostes a mi
i el meu cor no te control
em parles
i no m'ixen les paraules
te'n vas
i ja no hi ha volta arrere
ja no estas.

Pilar ha dit...

poemes o cançons d'amor que ens agraden

Anònim ha dit...

Balades Dels Ocells



Balades dels ocells,

quan s'acaba el dia

perque ja passa la calor,

i el sol s'aprima.



I jo, sobre l'herba,

vora el riu

amb els arbres,

que em fan companyia

miro el cel

i penso en la teva pell,

tan fina,

i els teus ulls brillen

com l'aigua cristallina.

Vull agafar-te la mà

i el que toco és l'argila

de la vora de la riba.



I l'ocell gran ja canta,

la seva cancó de melangia,

demamant quan podrà veure,

la perdiu que estima.

Víctor Soler, 1º baxt mixte

Anònim ha dit...

Et vull coneixa

Anònim ha dit...

Poema del meu cul:
Ets aquella merdeta marroneta de una oloreta bona.
Et contemplo I m'inspiro amb la roca volcànica del profe de natus,
Ets el meu negre bonic de cada dia.....

Anònim ha dit...

Et porto dins meu!!!@ cagarret !!!!