Locucions en context literari

Afegiu altres locucions que pogueu arreplegar pel carrer i per les vostres lectures

d'upa

D'importància, d'alta categoria social.

[Etimologia -- D'origen expressiu.]

Com també diu que diu que el doctor Jacint Dalmases és maçó. I diu que diu que a més del Josep Tersol fabricant d'indianes, el Jaume Serra, patró d'una flota comercial de vuit bergantins a Barcelona i vuit o deu més a Canet, també és francmaçó. I diu que entre els artistes Desconfiats hi havia francmaçons... Don Rafel, si podia, eludia la conversa amb aquesta gent; com a alt funcionari públic i servidor de sa majestat era a prop dels militars i els polítics d'upa i no volia ni tenir tractes amb aquelles tèrboles societats secretes que l'únic que anhelaven, com tothom, era abastar el mànec de la paella. I ara era ell qui el tenia.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)


demà m'afaitaràs!

Expressió usada per a indicar incredulitat o refús.


[Etimologia d'«afaitar» -- Del llatí «affectare», vg. «affactare», 'afectar, rebuscar', derivat d'«afficere», 'afectar, disposar', derivat, al seu torn, de «facere», 'fer'.]

Mossèn Joan Terricabres, el capellà titular de la presió de la plaça del Blat, deu anys al càrrec després d'unes oposicions renyides perquè el càrrec era vitalici, i cinquanta-set condemnats en el seu expedient (brillant, perquè només sis se li havien resistit), va franquejar les portes. En una mà duia un espelmot estrany i a l'altra un llibret negre mig desdentegat. Al mig de la boca, el somrís. Llavors, després d'haver-se fet una idea sobre el nouvingut, l'Andreu se li va llançar als peus, mossèn, sóc innocent, això és un error, i el mossèn pensava demà m'afaitaràs: tots diuen el mateix, o quasi tots.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)


anar a pastar fang

Desentendre's d'algú o d'alguna cosa de mala manera; engegar algú.


[Etimologia de «fang» -- Del germànic «fani», 'pantà, fang', amb terminació en «-g» per influx de «fanga», «fangar», per la correlació dels dos conceptes.]

L'Andreu Perramon, més podrit per dintre i florit per fora, havia rebut la notícia, de part del seu activíssim advocat, que no hi havia res a fer. (Però jo no l'he matada.) Que no es podien elevar més recursos ni peticions d'indults... (Si és que no m'han de perdonar res! Jo no l'he matada!) ...perquè les autoritats s'havien mostrat inflexibles. (Pararé boig: jo no he fet res!) I si a sobre hi afegim l'escassa per no dir nul·la col·laboració del defensat. (Aneu-vos-en a pastar fang.) O sigui que no passava res a Barcelona. Tot seguia el seu curs...

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)

el rovell de l'ou

La part central i més important d'una cosa.


Al palau del marquès de Dosrius, al carrer Ample, solia reunir-se el rovell de l'ou de la societat borbònica barcelonina: militars, homes de llei, enginyers, funcionaris, comerciants d'upa, polítics autòctons i d'importació, i algun francès que en èpoques tristes havia perdut bous i esquelles amb els vents de la revolució i que havia trobat refugi a l'atemorit i desconfiat país veí. Tot aquest personal, gent de solidíssima incultura, es reunia per sentir música (escoltar-la hauria suposat un esforç massa patètic) o per badallar al so dels alexandrins («La venjança mon cor tan solament respira...») imposats pel poeta invitat.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)

i santes pasqües

Expressió que dóna una cosa per acabada.



[Etimologia de «pasqües» -- Del llatí grec «pascha», d'una variant de l'hebreu «pesah», 'pas, trànsit', commemoració de l'èxode, a través del llatí vulgar «pascua», influït per «pascuum», 'pastura', a causa de l'àpat ritual.]

Però això no ho sabia, donya Marianna, ja que quan tornava del Rosari havia d'estar al cas de les visites, que aquesta mena de vida és un tragí constant. En allò que mai no havia pensat, perquè no li quedava gaire temps, era en la possibilitat de sentir-se en l'obligació de pensar que hauria de mirar si es posava a estimar el seu marit. Ella havia complert, no tenien fills perquè Déu no ho havia volgut i santes pasqües. No estava obligada a més. I com que els seus anhels s'havien encaminat amb decisió cap al món paralitúrgic de la devoció, estava prou enfeinada per no sentir cap mena de recança ni cap falta d'amor.

Jaume Cabré, Senyoria (Barcelona: Proa, 1991)


Web de Jaume Cabré (Barcelona 1947)
http://www.jaumecabre.cat/

anar-se'n al calaix

Morir.


[Etimologia de «calaix» -- Probablement del grec «kálathos», 'cistella, panera', o, més aviat, del seu diminutiu «kaláthion».]

Portada d'Itàlia pel germà de la mare, viatger empedreït a qui es titllava en secret de maçó, ateu, irreverent i calavera, i de qui es temia, per reblar el clau, que no deixaria un ral en anar-se'n al calaix, la pintura representava un grup de figures femenines rosades i abundoses les quals deixaven clarejar sense cap mena de pudor els seus encants a través d'uns vels finíssims, vaporosos, una pura il·lusió tèxtil.

Jesús Moncada, Camí de sirga (Barcelona: La Magrana, 1988)