sine die (loc adv)
Locució llatina que significa 'sense (un) dia' [concret], complementària de verbs com 'ajornar' o 'suspendre', amb la qual s'indica la indefinició temporal respecte a la represa del tractament d'un afer o execució d'un projecte.
A les Corts de 1604 els valencians voten uns esplèndids subsidis al monarca i al seu 'valido', Lerma. Sens dubte esperaven, com a compensació, l'ajornament 'sine die' del projecte luctuós [l'expulsió dels moriscos]. De més a més, Lerma, marquès de Dénia, era també senyor de moriscos en els seus dominis valencians, i això devia contribuir a esperançar-los. Però els esdeveniments es precipitaren. En 1609 Felip III ordenava l'exili massiu dels moriscos. Allò era la ruïna.
Joan Fuster, Nosaltres, els valencians (Barcelona: Edicions 62, 1962), pàg. 37
*** «...Puc enlairar, amb un sol mot del meu llatí, una bandera, una
vela. Ah, aquest llatí que tant m'estime, aquest llatí que m'és
un gos amable o un teuladí i em fan companyia de vegades,
aquest llatí que diàriament, paraula per paraula, glopet a glopet,
em repetesc, parlant sol, reiterant unes paraules humils i
pregones», feia dir Vicent Andrés Estellés al seu Ovidi exiliat (Exili d'Ovidi, XVII)
ad hoc (loc adv i loc adj)
Locució llatina que significa 'per a això', 'expressament', 'a propòsit'. Se sol utilitzar per fer referència a organismes creats amb una finalitat concreta i puntual.
Les cames tornaren a activar-se-li i les orelles li bategaven amb tanta força que feien ballar una vistosa i curiosa arracada d'or blanc amb un Crist a la creu. Un Crist ventrut, lluent i gras com una escultura de Botero que el delinqüent havia trobat en una bossa furtada a una turista baixa i rodona com un baló de platja. Un Crist 'ad hoc'. El dominicà va veure girar entorn d'ell els murs del temple, començà a suar fred i, en dos segons, caigué desmaiat, a pes mort, amb tanta força que es va seccionar l'orella contra un dels esmolats cantons de marbre.
Xavier Aliaga, Els neons de Sodoma (València: Tres i Quatre, 2009)
1 comentari:
Deixe algunes locucions llatines que he trobat i que solem utilitzar bastant a sovint en el nostre vocabulari quotidià.
A POSTERIORI: amb posterioritat,
després dels fets.
A PRIORI: prèviament, abans dels
fets.
ACCESSIT: accedeix (s’aplica
normalment a treballs que, no
havent obtingut un primer o segon
premi, gaudeixen d’una menció
honorífica).
ALIAS: anomenat d’una altra
manera, amb el pseudònim de..
ALMA MATER: aliment de l’ànima,
mare nutridora.
ALTER EGO: altre jo, altre personalitat.
AGENDA: s’ha de fer (bloc que conté
la relació d’activitats que tenim
programades per un dia, setmana,
mes, any…).
Publica un comentari a l'entrada