Clarament el que més em crida l’atenció de la seua entrevista és que diga que no busca ser original en el libre que ha escrit. Realment pense que és difícil escriure de forma tan original sense ser aquest l’objectiu principal que busca l’autor. Encara que potser que ell ho puga fer perquè és un home cult que ha llegit molt i que sap de la vida. També la seua ideologia és molt oberta i pel que he llegit al conte “Diàlegs”em dona la sensació que es sent molt lliure a l’hora d’escriure i de redactar.
El que més em crida l’atenció es la manera que té de fer les coses, és a dir, no es proposa fer-ho més original ni que siga el millor llibre, simplement comença a escriure i li va sorgint la inspiració i per sort li ha anat molt bé, sota el meu punt de vista perquè quan a una persona li agrada alguna cosa posa tots els sentits en fer-ho bé, és sent lliberat i redacta amb molta naturalitat i aixó es nota.
De les seues opinions m´ha fet molta gràcia que abans era un pintor que de vegades escribia i ara és més un escriptor que de vegades pinta, comparteix dues coses però l´escriptura va per davant hui en la seua vida.
Manuel Baixauli és un creador. Una vegada va dir que no podia veure un paper en blanc, d’ací la seua obsessió per l’esborrany tot allò que arreplega. Emplena qualsevol espai “verge” amb el seu món, amb les seues frustracions, sentiments o esperances. Diu que escriu per plaer, que comença sense saber que vol dir, que simplement gaudeix fer-lo. Em sembla que és un perfeccionista, de fet l’obra l’home manuscrit la va reescriure deu vegades, a més a més té un quadre que va tardar sis anys en finalitzar-ne. De Baixauli es pot dir que no té por a la fulla blanca, a trencar el silenci, a l’abisme de l’inici de l’activitat. Simplement comença i mitjançant el treball va sorgint l’obra, que després terminarà de perfilar. Picasso deia que no creia en la inspiració, però en el cas que existira era millor que t’enxampara treballant. Baixauli em sembla que és de la mateixa opinió, moltes vegades el procés creatiu es produeix durant la producció. El transcurs del treball va canviant les nostres perspectives, les idees prèvies són reemplaçades per altres, les arguments ens porten cap un lloc abans no desitjat, que no indesitjat. No obstant açò, crec que el creador sempre té alguna idea en el cap, a vegades són només pinzellades, ganes d’expressar un sentiment, un estat d’ànim, etc. Però la persona, igual que la seua obra, són a un món canviant, i les circumstàncies canvien, i autor i l’obra també.
M'ha semblat que és un escriptor que intenta ser ell mateix, en cap moment persegueix l'objectiu de ser el millor, o que el seu llibre sigui el millor. Per Manuel Baixauli, escriure és una tasca fàcil, fins i tot ho fa com aquell que cuina. M'ha donat la sensació que no li suposa cap esforç escriure i pensar el tema d'allò que va a escriure, sinó que és quelcom espontani, on simplement intenta expressar el que sent o vol transmetre, com aquell nen que escriu en el seu diari cada dia per desfogar-se.
Quan fas una cosa per plaer, de forma espontànea, surt bé. És la millor decisió que pots prendre, fer el que realment t'agrada. Sense proposar-te metes, sense frustacions, simplement per plaer. Em crida molt l'atenció la forma com juga amb les paraules, això et convida a pensar i imaginar. M.Baixauli és un escriptor que pinta, i llegint imagines els paisatges, situacions, fets i vicissituds que succeïxen en les obres que escriu, pintar escrivint. Recentment he llegit "L'home manuscrit". M'ha semblat un llibre de lectura imprescindible, és un estil diferent, et convida a pensar i reflexionar. - Què haguera passat si hagués pres altra decisió? La vida és una constant decisió i pense que ell ha pres una moooolt bona; La d'encaminar-se a escriure i mostrar als lectors el seu art, simplement per gaudir.
5 comentaris:
Clarament el que més em crida l’atenció de la seua entrevista és que diga que no busca ser original en el libre que ha escrit.
Realment pense que és difícil escriure de forma tan original sense ser aquest l’objectiu principal que busca l’autor. Encara que potser que ell ho puga fer perquè és un home cult que ha llegit molt i que sap de la vida. També la seua ideologia és molt oberta i pel que he llegit al conte “Diàlegs”em dona la sensació que es sent molt lliure a l’hora d’escriure i de redactar.
El que més em crida l’atenció es la manera que té de fer les coses, és a dir, no es proposa fer-ho més original ni que siga el millor llibre, simplement comença a escriure i li va sorgint la inspiració i per sort li ha anat molt bé, sota el meu punt de vista perquè quan a una persona li agrada alguna cosa posa tots els sentits en fer-ho bé, és sent lliberat i redacta amb molta naturalitat i aixó es nota.
De les seues opinions m´ha fet molta gràcia que abans era un pintor que de vegades escribia i ara és més un escriptor que de vegades pinta, comparteix dues coses però l´escriptura va per davant hui en la seua vida.
MIGUEL ANGEL GONZÁLEZ RODRIGUEZ
Manuel Baixauli és un creador. Una vegada va dir que no podia veure un paper en blanc, d’ací la seua obsessió per l’esborrany tot allò que arreplega. Emplena qualsevol espai “verge” amb el seu món, amb les seues frustracions, sentiments o esperances. Diu que escriu per plaer, que comença sense saber que vol dir, que simplement gaudeix fer-lo. Em sembla que és un perfeccionista, de fet l’obra l’home manuscrit la va reescriure deu vegades, a més a més té un quadre que va tardar sis anys en finalitzar-ne. De Baixauli es pot dir que no té por a la fulla blanca, a trencar el silenci, a l’abisme de l’inici de l’activitat. Simplement comença i mitjançant el treball va sorgint l’obra, que després terminarà de perfilar. Picasso deia que no creia en la inspiració, però en el cas que existira era millor que t’enxampara treballant. Baixauli em sembla que és de la mateixa opinió, moltes vegades el procés creatiu es produeix durant la producció. El transcurs del treball va canviant les nostres perspectives, les idees prèvies són reemplaçades per altres, les arguments ens porten cap un lloc abans no desitjat, que no indesitjat.
No obstant açò, crec que el creador sempre té alguna idea en el cap, a vegades són només pinzellades, ganes d’expressar un sentiment, un estat d’ànim, etc. Però la persona, igual que la seua obra, són a un món canviant, i les circumstàncies canvien, i autor i l’obra també.
M'ha semblat que és un escriptor que intenta ser ell mateix, en cap moment persegueix l'objectiu de ser el millor, o que el seu llibre sigui el millor. Per Manuel Baixauli, escriure és una tasca fàcil, fins i tot ho fa com aquell que cuina. M'ha donat la sensació que no li suposa cap esforç escriure i pensar el tema d'allò que va a escriure, sinó que és quelcom espontani, on simplement intenta expressar el que sent o vol transmetre, com aquell nen que escriu en el seu diari cada dia per desfogar-se.
Quan fas una cosa per plaer, de forma espontànea, surt bé. És la millor decisió que pots prendre, fer el que realment t'agrada. Sense proposar-te metes, sense frustacions, simplement per plaer. Em crida molt l'atenció la forma com juga amb les paraules, això et convida a pensar i imaginar.
M.Baixauli és un escriptor que pinta, i llegint imagines els paisatges, situacions, fets i vicissituds que succeïxen en les obres que escriu, pintar escrivint. Recentment he llegit "L'home manuscrit". M'ha semblat un llibre de lectura imprescindible, és un estil diferent, et convida a pensar i reflexionar. - Què haguera passat si hagués pres altra decisió?
La vida és una constant decisió i pense que ell ha pres una moooolt bona; La d'encaminar-se a escriure i mostrar als lectors el seu art, simplement per gaudir.
Publica un comentari a l'entrada