Els llibres ens il·luminen la vida i ens ajuden a ser més lliures. Abril és un mes per gaudir de la lectura. Prompte es muntarà la Fira del Llibre al Jardí dels Vivers de València i el 23 d'abril podrem regalar-li un llibre i una rosa a les persones que estimem. Nosaltres ja hem comançat a regalar-nos llibres per començar a llegir-los aquestes vacances de Pasqua, com El noi del pijama de ratlles, Fugida cap al sud, La presència, Tant de gust, senyora Rodoreda, i d'altres que anirem ressenyat i recomanant en aquesta entrada del blog. Després triarem els més llegits i millor valorats.
32 comentaris:
Hola, sóc Toni Montes una altra vegada! No sé si Pilar s'enrecordarà de mi, però jo sí d'ella. Ací baix us deixe un text de Juan José MIllás, traduït del castellà que pense pot donar molt de joc a la vostra classe. Recordar-vos que el meu bloc és NOSAL3 som + de tres de Mésvilaweb, allà hi ha comentaris de lectures i comentaris, a més de servir d'agenda de diverses activitats de col·lectius compromesos amb el territori, la llengua, tot el que tinga a veure amb nosal3 els valencians.
Igual de desgraciats
Juan José Millás
Pel que sembla, el problema de la poesia és que no dóna diners, mentre que el problema de la novel•la és que dóna diners. El problema de la poesia és que no ha entrat en el mercat. El de la novel•la, que ha entrat. Si la poesia comencés a donar diners i la novel•la comencés a perdre’ls, el problema de la poesia seria la seua mercantilització i el de la novel•la la seua falta de mercantilització. Tinc un amic que és poeta i novel•lista a la vegada. Amb les novel•les guanya premis que li permeten menjar i pagar la hipoteca, mentre que amb la poesia es manté al marge de les brutes maniobres comercials del món editorial. Com a novel•lista, és un ésser menyspreable, lliurat al vil metall, mentre que com a poeta és un ésser pur. Quan acudeix a un sopar de novel•listes, es posa vestit i corbata; quan sopa amb els seus amics poetes, va fet un desastre, en pla bohemi. De vegades, es confon i actua com a novel•lista on deuria actuar com a poeta i a l’inrevés, el que aprofita per a escriure un nou poema o un conte nou. Si es tracta d’un poema, el guarda en un calaix, a l’espera de reunir els suficients per a publicar un volum; si es tracta d’un conte, el ven a una revista literària o a un periòdic i ací pau i després glòria. La convivència entre el poeta i el novel•lista no sempre és senzilla, doncs el novel•lista reprotxa al vat la seua inutilitat radical per a guanyar-se la vida mentre que el vat tira en cara al narrador el fet de que li pose preu a tot. El novel•lista té agent literari; el poeta, no. Al novel•lista el conviden a donar conferències en les caixes d’estalvi; al poeta, no. Al novel•lista li agrada el putxero; el poeta és un poc anorèxic. El novel•lista està casat i té fills; el poeta viu sol, en una mansarda amb goteres. ¿Seguim amb les diferències? Tal vegada seria més productiu abundar en las coincidències. El novel•lista, en el fons, és un poeta, el mateix que el poeta, en última instància, es un novel•lista. Si foren capaços d’aceptar-ho, tal vegada aconseguiren escriure un poema narratiu o una narració poètica. Però això seria un híbrid i no ens agraden els híbrids. La novel•la ha de ser novel•la i la poesia ha de ser poesia. Si el poeta fóra més feliç que el novel•lista, o viceversa, tot aquest conflicte mancaria d’importància. Però són els dos igual de desgraciats.
LLàgrimes sobre bagdag.
Llàgrimes sobre Bagdag és el darrer llibre de Gemma Pascual i Escrivà, nascuda a Almoines (la safor) l’any 1967. Va guanyar el premi Barcanova de literatura juvenil en l’any 2007. Aquest llibre es va editar en Barcelona l’any 2008.
En el seu llibre ens trobem amb una nena, l’Erfan, que viu a Bagdag. Una ciutat que va ser bombardejada en el 2003, tan sols fa 5 anys. L’Erfan i tota la seua família, vivia com qualsevol altra nena del món; ballava Shakira, feia extraescolars...i el que més volia en aquesta vida era ser ballarina. Però arriba la guerra. L’Erfan ha d’aprendre a viure en un món ben diferent, sense aigua ni llum, ple de misèria i amb el constant de les bombes. Però en aquell món amb guerra també descobrirà l’amor i mai perdrà l’esperança que algun dia tornarà la pau i podrà ballar.
Aquesta historia està plena de sentiments, de sentiments reals i personals. Al llarg de tota la historia podem observar com la simple presència de les persones volgudes es prou per dur en davant tota una vida i la de la família. L’Erfan es fa major molt prompte, passa de ser una xiqueta a ser una dona en tan sols mesos. Aprèn a valorar les petites coses de la vida, la importància de la unió de la família i descobreix que l’amor va més enllà de la passió. A més, la història reflexa molt bé la virtut de l’esperança. Encara que la vida d’Erfan és molt dolenta, lluita per sobreviure dia darrere dia i fins a l’últim moment no la perd.
Per una altra banda, el llibre és completament meravellós, molt bonic i, a més, té un final inesperat. És una historia que té molt de significat per a tots nosaltres, ja que és reial i podem viure-la, per mitjà del televisor, tots el dies en les noticies.
Per últim, crec que l’autora ha enfocat molt bé cadascun dels sentiments que apareixen a l’obra, a més de trobar un bon fil conductor de totes les idees que ens ajuda a entendre molt bé la síntesi del llibre. Un llibre digne de tindre-ho en la nostra biblioteca de casa.
MORT DE DAMA
L'ENFONSAMENT DE LA MALLORCA DELS
ANYS VINT
La primera novel·la moderna mallorquina "Mort de dama", va ser escrita per Llorenç Villalonga Pons. No calen massa línies per a presentar-lo, escriptor de sobres conegut. Al llarg de la seua vida literària, aquest polèmic escriptor mostra tres etapes prou diferenciades, i sovint contradictòries. La seua obra està influenciada pels clàssics dels segles XVII i XVIII,i sobretot per Voltaire, autor del qual procedeix gran part de la seua ironia.
Mort de dama, és considerada per Joaquin Molas com unes vastes memòries personals i alhora col·lectives. Són un reflex del que li va passar a Villalonga amb la seua tia Rosa Ribera. La novel·la va produir un escàndal considerable pel seu contingut satírit, descriptiu, irònic i estrictament racionalista. Adreçat especialment a l'escola mallorquina, però també a l'alta societat de l'illa, que vivia com apartada de la resta del món. Els canvis en la societat amb l'arribada a les platges d'estrangers, majoritàriament americanes va produir un escàndal al barri antic de l'illa. Per no esgarriar-ne la lectura, no en desvelaré el final ple de sorpreses.
Avui, aquesta novel·la és un clàssic contemporani de les lletres catalanes. L'argument gira al voltant de l'agonia d'una aristòcrata ciutadana anomenada dona Obdúlia Montcada. Amb la seua mort es produeix l'enfonsament d'una Mallorca que mor amb ella.Aquesta dona creguda, intransigent i racista li agrada molt aparentar. Fins al punt, que es va morir el dia de les festes de l'aniversari del Beat Joan. Aquesta dona superficial i vulgar,que ha viscut una vida tan fastuosa externament com limitada a nivell d'experiències personals és una representació de l'aristocràcia mallorquina. Conserva als vuitanta-quatre anys la mateixa inteligència, clara i escassísima que als vint-i-cinc.
PORTA FALSA (PAU JOAN HERNANDEZ)
L’Arnau era un professor de batxillerat de Barcelona, però un dia degut a problemes familiars va decidir anar-se’n a viure a un poble mes tranquil. Aquest poble va ser Vilavella.
Ell, com que era professor de batxillerat va trobar feina en un poble veí, Caminells que estava a només vuit quilometres de Vilavella.
Quan portava la meitat de curs a l’institut, una nit va somiar amb una alumne seua , la Claror Serell.
El primer dia no li va donar importància, però desprès d’unes quantes vegades de somiar-hi, es va adonar que allò no era normal.
Aquell mateix dia una companya seua de d’institut li va notar que estava molt estrany i cansat i li va preguntar que li passava. A l’Arnau li feia vergonya explicar-ho i no ho va voler comentar. Quan va sortir de la sala de professors, pel passadís hi passaven la Joana i la Claror, de sobte tots tres es van girar cap al pati perquè una pilota venia a tota direcció cap a la finestra on estaven.
Quan la pilota estava a punt de trencar el vidre, a la Claror se li va escapar un crit i la pilota va rebotar en el buit, sense trencar el vidre. Els tres es van quedar de pedra i se’n van anar cadascú per un cantó. L’Arnau amb allò ja en tenia prou perquè es pensava que tenia al•lucinacions i decidit li va explicar a la seva companya Olga. Ella li va dir que marxés a casa i que descansés molt i que a la tarda no calia que vingués a l’institut.
Aquella vesprada l’Arnau se la va passar dormint i no va somiar amb la Claror.
Al cap de tres dies, va passar un fet mol estrany a l’institut, en el moment en que la Claror va agafar la maneta de la porta del laboratori, va fer un crit, i tots els llums, les màquines i els aparells que hi havia van petar. Quan la Clara , que era la professora de ciències, li va explicar a l’Arnau el que havia passat, ell ja no va pogué més i amb els altres professors es van posar d’acord en que s’havia de fer alguna cosa.
L’Arnau va comentar que una amiga seua, la Núria, era parapsicóloga i que en l’altre institut que havia treballat també hi havien passat fets estranys, i ella va resoldre el misteri.
L’endemà al matí la Núria va anar amb l’Arnau a l’institut, per investigar més. Tots dos van parlar amb els altres professors perquè la Núria necessitava investigar i la millor manera era posar un examen sorpresa als alumnes de COU-C ja que era la classe on hi havia la principal sospitosa: la Claror. L’examen era per captar les vibracions dels alumnes, així la Núria podia saber els que eren més sensibles i fer-los un test individual, a la resta de la classe també se li va fer un test per obtenir dades.
Quan van acabar hi va haver un grup d’alumnes que van haver d’anar al test individual, entre ells hi havia la Claror, en Ramon i en Pere, entre d’altres.
A l’hora del pati la Núria va començar a corregir els tests i va notar alguna cosa estranya en la Claror. A l’examen es perfilava com una de les sospitoses, però al test individual havia donat negatiu de que tingués algun problema psicològic. Ella, però volia acabar de confirmar-ho i es va passar tot el matí a l’ordinador corregint-los.
A la tarda la Núria estava molt cansada i se’n va anar a dormir. Quan l’Arnau estava acabant de rentar els plats, va sentir que la Núria cridava i va pujar per veure que li passava. Ella en despertar-se estava tota suada, cansada i molt nerviosa. Es va vestir molt ràpidament i li va dir a l’Arnau que se’n tornava a Barcelona i que ja el trucaria.
L’Arnau no entenia res i es va quedar preocupat.
L’endemà al matí la Núria el va trucar i li va explicar que el fet de que se’n hagués anat era que havia rebut una amenaça en somnis i que si al principi pensava que no era res tot el que passava, ara estava segura de que havien topat amb alguna cosa molt grossa. La Núria també li va demanar a l’Arnau que omplís uns formularis sobre la Joana i la Claror amb informació personal. Al cap de dos o tres dies ja tenia tota la informació i va tornar a trucar a la Núria. Ella ja més calmada va acceptar tornar a venir a Vilavella, ja que personalment volia fer unes quantes preguntes a certes persones. De seguida que va arribar va anar a parlar amb la llevadora del poble, perquè en el naixement de la Claror hi havia alguna cosa que no quadrava.
El metge havia dit que era un sol fill però en canvi va sortir bessonada i en Pau, el germà de la Claror, havia mort durant el part. Amb la primera persona que va anar a parlar la Núria, va ser amb la llevadora, ja que havia sigut ella la que havia dut a terme el part. La llevadora al final després de negar’s-hi va explicar la veritat.
Resulta que el fill dels Serell havia sigut el Pau i que com ja havia dit va morir. L’Eva la mare de la Claror tenia moltes ganes de tenir un fill i casualment una senyora gran els va anar a trobar. Aquesta senyora era la Sílvia Sacalm, la padrina de la Claror. Els hi va dir que si declaraven que la Claror era la bessona del Pau, els hi donava en adopció. Els Serell van acceptar de seguida i no se’n va tornar a parlar més. De seguida que la Núria va acabar de parlar amb la llevadora se’n va anar directament a casa de la Sílvia però quan van arribar ja havien fet tard, en aquella casa no hi havia ningú. Amb tot allò que havia acabat de sentir la Núria podia confirmar la seva teoria, la Claror i la Sílvia eren fades del bosc. A l’Arnau li va costar molt assimilar-ho, però un cop ho va acceptar li va explicar al Pere, perquè el xiquet un dia que passejava pel bosc havia vist a la Claror fent danses a la vora de l’aigua i com que sabia que l’Arnau estava investigant la noia, li va explicar tot.
Després d’aquesta experiència, tots es van adonar que havien obert una porta a un altre món.
Valoració personal
La lectura d’aquest llibre se’m ha fet molt intrigant i entretinguda ,i el fet de que hi intervinguin diversos personatges i que tot estiga entorn un sol fet t’enganxa al llibre.
Com passa en moltes pel•lícules d’ intriga, de cop i volta es pot capgirar la situació i si tu t’imaginaves que un fet es podia acabar d’una manera, al final pot acabar complicant-se, tal i com succeeix amb l’argument principal: primer sembla que els fets estranys ocorreguts siguin degut a un alterament hormonal d’una persona i al final es demostra que son degut a un poder sobrenatural, això m’ha sorprès molt la veritat.
Al principi pensava que seria un llibre més infantil i que em costaria llegir-lo, però la veritat es que m’ha enganxat d’una manera que no esperava.
AGUSTÍN VEGUER ROMEU
ESTIMAT ETO´O ( JUAN OLIVA)
El llibre que he llegit parla sobre la vida de Samuel Eto´o, una figura imprescindible del futbol mundial, humil alhora que rebel, insensat i prudent. Darrere del futbolista Samuel Eto´o no hi ha res més que un jovenet del barri New- Bell de Douala, que un dia va voler ser com el Roger Milla i va aconseguir-ho. Aquest llibre ens narra els inicis de Samuel, la seua vida diaria, el seu començament en el futbol etc. També parla de la situació econòmica, social i política que es vivia al Camerun, alternant-ho amb el pensament de les idees seues al present. Es dona molta importancia a la ilusió dels xiquets pel futbol, en molts casos aquest esport és la solució per al futur de molts xiquets que no es sap com poden acabar, si en les droges, en explotacions infantils, a la presó... és tota una llàstima.
D’altra banda, ens mostra la trajectoria realitzada per Samuel, on tot no és un camp de roses, si no, té molts problemes per arribar on està, i ha aconseguit l´oportunitat que es nega a la majoria d´africans. Ell sap que venint d´on ve ha tingut molta sort en la vida. Potser , si no l´hagués tinguda, també hauria hagut de pujar a una pastera per mirar de tenir alguna mena de futur. No és cap broma saber que cada dia hi ha tanta gent que se la juga perquè no té cap altre remei, o perquè la seua situció és tan dramàtica que no els importa gens jugar-s´hi el tot pel tot en una última partida amb l´atzar.
Finalment, una de les coses que vull destacar és l´actitud d´ Eto´o davant la vida, quan s´entossudia en una cosa no parava fins a aconseguir-la. Pot ser aquest és el secret per arribar fins on ha arribat. I també fins on ha volgut. Només cal treballar fort i estar segur que allò que algú es proposa ho pot aconseguir si s´hi esforça de valent. Els somnis són a l´abast de la mà. Només cal ser pacient i no deixar de perseguir les metes que ens proposem. Ara que no cal oblidar-se mai que no tot depèn d´un mateix. Les circumstàncies també són importants, però cal saber vencer-les i aprofitar-se´n.
Els mestres de la República
En aquest llibre es relata la història d'uns anys molt difícils per a l'escola, al llarg del llibre es poden apreciar les penúries per les quals van passar tant els mestres que intentaven realitzar canvits, com els alumnes que s'amontegaven a escoles inprovissades i sense apenes recursos.
La lluita que van fer alguns mestres com Rosa Sensat per fer algun canvi en l'educació d'aquella època no van passar desapercebudes per a molts, i aquesta feina va fer molt de bé als xiquets que tingueren la sort d’apendre a càrrec d’aquestos professors i professores.
No era gens fàcil donar lliçons amb una mica de tolerància sense córrer el perill de ser acusat de traïdor al regim i poder ser detés. Era un perill greu que corrien els mestres que volien fer allò que creien millor per a l'educació dels xiquets. Malauradament açò era una eina que utilitzaven alguns per llevar-se del mig a un company d'escola que simplement no li agradaven les seves idees, acusar a algú de republicà era la manera més ràpida.
Per sort van ser molts els mestres que van lluitar per una escola nova i des de l'anonimat van crear allò del que ara gaudim, que és una escola plural i sense censures polítiques.
El llibre els Mestres de la República és un bon homenatge a l'època i als aconteximents viscuts als anys de la República, així com als mestres que van viure amb moltes dificultats aquesta època. No va ser fàcil a cap part del nostre país, però molt menys a catalunya per les característiques d'aquesta comunitat que la fan distinta a la resta. És un llibre que m'agrada perquè és una època que sempre m'ha interessat per saber-ne més d'ella i pel tema de l'escola nova que és interessant ja que està relacionat amb les matèries que estudiem.
És interessant viure i entendre l'època de la República des d'un altre punt de vista, que és l'escola, segur que cap de nosaltres s'imagina donar classe amb una situació com la viscuda en aquell temps.
Els fets contats al llibre mostren la vida dels mestres i la guerra per la qual van lluitar, la de l'educació. Conta la vida dels diferents protagonistes i al mateix temps dóna un punt de vista diferent del que tots coneixem, el que es va viure dins de l'escola.
M'agrada el llibre ja que en fa imaginar i pensar el que jo haguera fet si haguera viscut a l'època contada al, m'ha fet pensar molt sobre l'època actual amb la que possiblement no tinga res a veure amb els valors pels quals es lluitava abans.
Gracies a aquest llibre els esforços realitzats pels que ho van viure de primera mà no quedaràn oblidats mai.
Jorge Bas Torró
EL NOI DEL PIJAMA DE RATLLES
El noi del pijama de ratlles és una novel•la, o millor dit, un conte novel•lat del escriptor irlandès John Boyne (Dublín 1971). Encara que és considerada com literatura juvenil ha sigut un gran èxit per a qualsevol públic, de fet es va convertir en un best-seller a tot arreu. Prova d’això, és que es va traduir a 30 idiomes i va ser portada al cinema amb gran èxit.
L’obra és un relat original, ja que ens dóna una visió diferent a un tema molt difós com és el dels camps de concentració nazis durant la segona guerra mundial. La història és contada des de la perspectiva d’un xiquet de nou anys Bruno, que pertany a la família del comandant del camp de concentració Nazi. El xiquet té la seua vida, els seus amics, la seua escola en Berlín, i tot es va capgirar en el moment que al pare el destinen a Out-With ( Auschwitz en anglès). La vida bulliciosa que porta fins a eixe moment passa a ser solitària amb només la companya de la germana o “Cas Desesperat” com l’agrada anomenar-la, el tinent Kotler, un oficial molt motivat per la causa, i els criats. Aquesta rutina només és troncada amb l’aparició del noi del pijama de ratlles, Shmuel, un inquilí del terreny envoltat per una tanca de filferro que està al costat de la casa de Bruno, on tots porten un pijama de ratlles. La amistat apareix entre els dos protagonistes que, per casualitat, han nascut en la mateixa data. La separació per una “simple” tanca de filferro d’espines no és obstacle per a que els dos sigen capaços d’entendre’s, de tal manera que els papers podien haver sigut a l’inrevés. Bruno no és un heroi, Shmuel tampoc. Els dos són víctimes d’una bogeria que no entenen i es qüestionen perquè no poden estar junts, jugar, tocar-se. Però no pregunten, són massa disciplinats, saben que les preguntes tant sols els portarà més problemes.
El llibre està escrit amb un estil senzill, té una lectura agradable i, potser pel tema, enganxa al lector. Està dividit en capítols breus on va narrant les seues “aventures” i, sobretot, els raonaments que fa. Sembla un discurs, a vegades massa ingenu per a ser un xiquet de nou anys fill d’un líder nacionalsocialista, i a vegades amb una certa profunditat, però s’ha de tindre en compte que es tracta d’una història de ficció i no d’una novel•la històrica. És veritat que no em sembla una obra genial, ni tan sols un dels llibres que emportaria a una illa deserta, però es recomanable la seua lectura. Per posar-li unes pegues crec que li sobra l’últim capítol i que el final és sincer però predictible. En conseqüència és un llibre que es pot llegir en una estona i que si ho fas sense massa esperit crític per les seues mancances a la “veritat històrica” i si ho fas com una reflexió a les barbaritats comeses, i que encara són a determinades llocs, per exemple Guantánamo i altres centres secrets de detenció. Per a mi, sense dubtes, és un cant a la vida, a l’amistat, que tracta de donar un punt de vista diferent, i crec que ací està el valor literari d’aquesta obra.
Ximo Zanón i Moliner
Llengua i Literatura catalana i la seua didàctica.
GUILLEM ALBA IBORRA
L'infern de Marta (Pasqual Alapont)
L’infern de Marta és una novel•la de l’escriptor Pasqual Alapont, publicada en 2003. La trajectòria professional de Pasqual Alapont abasta l'escriptura i el teatre, i aquesta és una del seues novel•les més reconegudes.
La història tracta sobre una jove, Marta, la qual ha fet un canvi radical en la seua vida deixant la casa familiar per a anar a viure a un pis a València amb dues companyes. Així pot estudiar més còmodament la carrera de Dret.
En una de tantes sortides a prendre alguna cosa, un amic, Jofre, ve acompanyat per Hèctor. Aquest jove de seguida es fixa en Marta i no amaga el seu interés per ella. Sembla un bon xic, ja que assegura estar fent la tesi de Dret i tenir una vida molt normal.
Marta i Hèctor comencen a sortir junts, tot pareix un somni meravellós. Però en una sortida tots junts a una discoteca, les xiques es separen dels xics, i en tornar amb ells, Hèctor llança a Marta contra el sòl agafant-la dels cabells i acusant-la d’haver-s’hi besat amb un altre xic.
Al contrari del que puguem pensar, Hèctor aconsegueix que Marta li perdone aquesta agressió, i es converteixen en una parella inseparable. Marta té una bena als ulls, està profundament enamorada d’Hèctor, ja que ell sap fer que ella caiga als seus braços.
Marta té cada vegada més por de les reaccions del xic, les quals són estranyes i violentes, i es veuen agreujades per l’alcohol que pren sovint.
A partir d’ací veurem com canvia dràsticament la vida de Marta, d’una manera que mai no podria haver-se imaginat. Es convertirà en un infern, del qual no podrà fugir.
Ens trobem davant una novel•la que tracta una tema molt actual com és la violència de gènere, de manera molt comprensible per a tothom. Veiem com una xica intentarà fugir d’un dimoni com és el seu maltractador, i tractarà de conservar, fins i tot, la seua vida. M’ha agradat sobretot el realisme de la novel•la, ja que es tracta d’una història que no té res de ficció, i es un tema que desgraciadament vivim dia a dia. Per això pense que és molt interessant llegir aquest llibre i conéixer més al voltant d’aquest tema tan seriós.
DE MICA EN MICA S’OMPLE LA PICA
De
JAUME FUSTER
"De mica en mica s'omple la pica" és un llibre de Jaume Fuster i Guillemó nascut a Barcelona el 1945, qui de ser espectador de pel•lícules de lladres i policies, passa a ser autor de novel•les. Aquesta obra es va convertir en un dels best-sellers catalans i amb la qual inaugura la seva producció de gènere negre.
El tema principal és la intriga i la presència d'acció en tot moment. L’obra tracta de les peripècies d’un jove amb pocs escrúpols que es veu embolicat en un negoci il•legal d’evasió de capital, aquest s’anomena Enric Vidal. Quan decideix investigar per descobrir qui és el peix gros que es troba darrere de tot l’afer, toparà amb tres cadàvers, haurà de fugir de la policia i d’uns pinxos que el volen matar. A més a més, rebrà molts cops, però al final aconseguirà descobrir tota la veritat. L'obra es divideix en tres parts. En primer lloc, el succés de diferents morts i un viatge ple d'acció on apareix el personatge principal Enric Vidal, un home capaç de tot per una mica de diners, que intenta, sigui com sigui, desfer-se de la culpabilitat dels morts. Pel que fa a la segona part, Enric Vidal es veu perseguit per la mort, perquè intenten matar-ho simulant un accident. Per últim, en la tercera part del llibre "esclata la violència o qui la fa la paga", on el títol ho diu tot.
La història produeix un estat de misteri, d'intriga, de por, com també situacions de violència i una sensació d'inestabilitat envoltada de negocis il•legals. La majoria dels fets ocorren a Barcelona, però Enric Vidal, fa un recorregut turístic per diferents llocs d'Europa, com per exemple, Lió, Milà, Venècia, Gènova, etc.
M'agrada molt el llibre, malgrat que al principi no em feia molta gràcia el gènere policíac, perquè sol tenir massa personatges i a més a més, quan vaig començar a llegir el llibre, em va resultar força difícil la comprensió d'algunes paraules i frases fetes perquè estan escrites en una argot vulgar, que s'utilitza normalment en ambients de grups marginals, com prostitutes, lladres, etc. Però, gràcies a que t'atrapa des del principi evitant que deixis de llegir, aquesta novel•la és fa molt fàcil de seguir.
D'altra banda, em va resultar molt curiós i alhora interessant, sobretot per a treballar a l'escola, la manera de començar el llibre amb una introducció a la novel•la negra i els seus orígens, com també, la diferència amb altres gèneres i una breu bibliografia de l'autor. A més a més, en finalitzar el llibre, podem trobar una unitat didàctica per treballar amb els alumnes i així avaluar la comprensió del mateix.
Per tot això, recomano aquest llibre per a tot aquell que vulgui introduir-se en el món de l'acció i la intriga, i alhora, conèixer una obra d'aquest gran autor.
El noi del pijama de ratlles és un llibre que parla sobre l'horror dels nazis i els seus camps de concentració i utilitza el recurs de fer-ho des dels ulls d'un nen. L'originalitat del llibre és que el nen, Bruno, ni és jueu ni és contrari al règim de Hitler, sinó que el seu pare és un militar partidari de la dictadura. Com a conseqüència de la seva vàlua com a oficial, Bruno i tota la seva família es veuran obligats a deixar Berlín per anar a viure a Auschwitz la nova destinació del pare.
Berlín, era l´any 1942. La guerra no afecta la vida de Bruno, un xiquet de nou anys que viu en un barri residencial. Però un bon dia arriba a casa i es troba totes les coses empaquetades: el seu pare, membre de l'elit miliar, ha rebut un nou destí i es veu obligat a marxar i instal•lar-se amb tota la família en una àrea rural mig deserta i molt depriment, Auswitch. Bruno s'avorreix i passa els dies obsessionat amb una tanca que s'alça davant la finestra de la seva habitació. Fins que no coneix Schmuel, el noi del pijama de ratlles, que viu a l'altra banda del filferro espinós.
Durant tot el llibre es conta la història de amistat entre el dos xiquets, encara que ells no són conscients de que en realitat són “rivals”.
Bruno, preguntava a la seua germana Gretel perquè tots portaven el pijama de ratlles i perquè estaven tots tras el filferro. Gretel li deia que eran jueus i ells no, que eran tot el contrari.
Un dia, Bruno es va encontrar amb Shmuel, un xiquet jueu que estaba a l´altra banda de la tanca, i es van fer amics. Bruno li donava de menjar, jugaven junts, parlaven, i per això, Bruno va agafar polls i li van tindre que rapar el monyo, i Bruno va pensar que ell i Shmuel no eran tan diferents.
Bruno volia veure com era el costa ton Shmuel i la seua familia vivien, i Shmuel va aconsseguir un pijama per al xiquet alemany.
Els dos eran al costat jueu, i a Bruno no li va agradar ja que tota la gent estav molt trista i les seues cares eran de desil.lusió.
Bruno va decidir que volia anar-se a la seua casa, però de sobte, els militars van fer sonar les sirenes i van portar a tota la gent a una sala coberta, on Bruno no tenia ja tant de fred. Bruno i Shmuel estaven callats quan en aquella habitació hermética va finaltzar tot.
El llibre m´ha agradat prou, encara que és molt trist. No havia llegit el llibre ni havia vist la pel.licula encara que tot el mon em parlava be d´ells.
He aprofitat aquest treball per a llegir-lo en valencià, i aixina conec la història i faig el treball.
És una història prou repetida i tradicional en la literatura i el cine, però la visió del règim nazi desde els ulls de uns xiquets és el que li dóna emotivitat i fa diferent aquesta història.
No he vist la pel.lícula, però el llibre el recomane.
El meu germà Pol d'Isabel Simó, és un llibre de lectura ràpida i amena. Però, dins d´aquesta simplicitat, és capaç de transmetre-ns la realitat que envolta al món de la discapacitat.
Ens relata aquest món des del punt de vista d´una xiqueta, que com tantes que tenen germans amb discapacitat, ha de maurar ràpidament i assumir decisións i comportaments massa importants. Amb una mare incapaç d´enfrontar la seua funció. I un pare que manté una visió prehistòrica (com el seu pensament) de la discapacitat. Acompanyats per la figura del mestre o monitor que intenta educar a la família, l´oncle...
Tot això, és el que envolta la vida del nostre protagonista Pol, un xic amb síndrome de Down. Amb ell viurem una historia plena d´alegries, tristeses, il.lusió i amor. Una historia, que ens farà reflexionar sobre les actituds que assumim a la vida, el desconeixement i per tant la mala actuació que tenim enfront a determinats aspectes. I com la negació d'obrir la nostra ment i comprendre als nostres sers volguts, poden canviar les histories.
"fugida cap al sud"Juan Madrid.
Aquest llibre de Juan Madrid, m'ha agradat molt ja que té molta intriga i t'enganxa des de les primeres fulles fins al final.Després de llegir aquest llibre entenc perquè aquest autor es considerat com a “màxim exponent de la novel·la negra”. A més d'intriga, porta tots els ingredients per a que un llibre agrade: aventura, misteri, crims, amistat i amor. D'altra banda, el llenguatge emprat és prou senzill, per això fa que es llisca be, i no és un llibre de ritme lent, sinó que el ritme de l'acció és prou ràpid i fa que el lector no es canse mai de llegir.
Començant amb l'argument, tracta de dos històries diferents que es relacionen al final del llibre. Per una banda, Tomàs és el grum d'un hotel de luxe d'un poble marítim de Màlaga i allí coneix a Clara, una xiqueta que estava de vacances amb sa mare a l'hotel. La mare de Clara li acusa de robatori a tomàs i,aquest, planeja una fugida perquè ell ja havia estat al reformatori, per un robatori que tampoc era culpable, i el podien portar a presó.
L'altra història, tracta del seguretat d'un banc, Sousa, que roba una caixa de seguretat que conté molt diamants i papers que són molt compromesos per al senyor empresari de la caixa. Així que ha de fugir perquè el perseguixen el mató de l'empresari i la policia, però és ferit amb un tir abans de fugir.
Les històries es relacionen quant Sousa arriba a l'hotel i Tomàs, accedix a curar-lo a canvi de molts diners, perquè ha de preparar la seua fugida. Però la policia arriba a l'hotel i Sousa amenaça a tomàs i clara de matar-los si no el trauen de l'hotel sense ser descobert. Al final quan Sousa va a disparar, el gos de Tomàs l'ataca i els salva.
Pense que l'autor aconseguix relacionar molt be les dues històries i que el recomanaria sense dubte.
JOC BRUT.
Aquest és un llibre de Manuel de Pedrolo, un dels escriptors més importants de la literatura catalana del segle XX.
Estem davant un llibre, el qual és molt fàcil de llegir per la seua frescura i la seua intensitat.
Aquesta obra ens parla d'una història d'amor i de passió que desemboca en un assasinat i en una persecusió obsessiva.
El llibre està contat en primera persona i conta com el protagonista s'enamora d'una bella dona a la qual li ho dóna tot...
No puc contar molt més perque el llibre no és molt llarg (107 pàgines) i perquè és un llibre que des que comences a llegir-lo t'enganxa per veure que va passant en cada instant. A més si anara contant molt més, l'obra perdria el seu sentit atractiu, que és precisament la intriga que suscita al lector. Us recomane que el llegiu perque vos farà passar una bona estona.
MOR UNA VIDA, ES TRENCA UN AMOR
(JOAN PLA)
Aquest llibre ens narra la historia d’amor entre dos joves anomenats Maria i Sergi que es coneixen des que són petits jugant en el barranc del seu poble.
Maria i Sergi provenen de dues famílies totalment contràries pel que fa al nivell econòmic de cadascuna. Maria pertany a una família del camp i de classe baixa. En canvi Sergi, prové d’una família adinerada. És aquesta la raó per la qual els pares de Sergi mai estaran d’acord en la relació d’amor entre el seu fill i Maria.
La parella cansada d’escoltar a les seues famílies decideix escapar-se al viatge de fi de curs a Galícia per poder gaudir del seu amor lliurement i sense cap repressió. El viatge s’allarga perquè tornen a escapar-se junts durant dos mesos més. Aquesta estança dels dos joves junts provoca l’embaràs de la noia.
Quan els agafen, els pares de Sergi tanquen al noi en la seua casa perquè no puga juntar-se amb Maria.
Sergi un dia decideix escapar-se de casa per anar a vore a Maria i és quan el seu pare l’agafa i li pega una bufetada amb molt mala conseqüència perquè Sergi cau a terra es desnuca i mor.
Finalment, Maria queda molt desolada. La jove sempre recordarà a Sergi anant a visitar el barranc on de petits jugaven i sobretot el recordarà mitjançant la criança del xiquet que li ha quedat i que també és part del noi.
Aquest llibre ens fa veure els condicionaments i les repressions socials a les quals estan sotmesos aquesta parella de joves amb tan mala fortuna. A banda, personalment crec que és un meravellós llibre que et fa viure les realitats en les que vivim. També remarcar que és molt fàcil de llegir, nostàlgic, sentimental, juvenil,... I sobretot i el més important, que és tracta d’una lectura que enganxa de principi a fi.
NEUS MAS MANCHÓN
Rubén Barrero Olmo
L’infern de Marta
L’infern de Marta (2003) és un dels llibres més reconeguts de Pasqual Alapont, autor que va nàixer a Catarroja l’any 1963, i es va llicenciar en Geografia i Història per la Universitat de València. La seua trajectòria professional barreja narrativa i teatre, dedicant-se especialment al públic infantil i juvenil.
El llibre comença amb l’assassinat d’Isabel Forteza.
A continuació, es centra en la vida de Marta, una jove estudiant de Dret que deixa sa casa per anar a viure a un pis de València amb dues amigues, Carme i Júlia. Una nit, les tres amigues queden amb Jofre per anar a prendre alguna cosa. Jofre els presenta Hèctor, que immediatament s’enamora de Marta. Poc a poc, Marta i Hèctor comencen a sortir junts. Marta sempre a sentit curiositat per un anell que du Hèctor amb la inscripció: I.F., del qual no parla mai. Llevat d’això, tot pareix anar molt bé. Però de sobte comencen els maltractaments, i la vida de Marta es converteix en un infern.. Prompte, la vida de Marta i la d’Isabel es convertiran en vides paral•leles.
L’infern de Marta és una novel•la molt intrigant i plena de realisme, que tracta un tema tan actual com és la violència de gènere. L’autor reflecteix perfectament la vida d’una jove que s’enamora de la persona equivocada, i passa a viure el seu propi infern. No ens cansem de veure diàriament casos de violència de gènere en la televisió i altres mitjans de comunicació. El llibre narra d’una forma molt comprensible el dia a dia d’una d’aquestes persones, que viuen un infern amb una persona aparentment normal.
SABRINA MONFORT ALEMANY.
"EXERCICI DE FANTASIA" DE GIANNI RODARI.
Mitjançant el llibre “Exercici de Fantasia” de Gianni Rodari he tingut l’oportunitat de poder reflexionar sobre la manera de dur a terme l’educació.
Durant tot el llibre es manté la idea de “Es millor fer l’escola rient que plorant”, es proposen nombrosos jocs sobre com treballar la imaginació, la fantasia, per tal de gaudir de allò que fem, de trobar la satisfacció imaginant-nos móns que no existeixen en la vida real, poder evadir-se de tot el que ens envolta i gaudir d´ eixos moments, perquè en la nostra ment ningú pot entrar, ningú pot posar-nos límits, ni dir el que està mal o bé, en aquest món és tot correcte, nosaltres imaginem el que volem, el que ens agradaria que passarà o que no passarà... però tot açò no es fàcil i menys en l’actualitat.
El fet de traslladar-nos a aquest món allunyat de la realitat s’ha de treballar i és açò el que és fa en aquest llibre: treballar la imaginació, però no en qualsevol moment de la vida, sinó en la infància.
En aquest període és la millor època per tractar el tema proposat, els nens tenen una facilitat molt major que els adults per tal de imaginar-se móns irreals en els que viatjar per la ment, però aquestos tenen una virtut destacable: no tenen por a imaginar ni a expressar el que en un moment determinat els passa per la ment, cosa que als adults no els ocorre el mateix, aquestos són capaços de imaginar i de posar-se en el paper d’algun tipus de personatge, però no són capaços de gaudir ni de expressar allò que els passa per la ment, de manera i en la il•lusió que ho fan els nens. Aquesta valentia es la que els permet gaudir i ser capaços de realitzar jocs i invencions que en una ment adulta seria impensable.
Els nens utilitzen un llenguatge que els adults creuen no poder utilitzar-ho, el créixer i tornar-te adult no comporta retirar de la teua ment tota aquesta imaginació, però açò es pot dir que és un poc una utopia, els adults ja no creuen tant en aquest sentiment, en poder conèixer móns desconeguts i utilitzar açò en la seua vida per evadir-se i gaudir de tot el que la nostra ment ens proporciona... “tenen massa problemes per a parar-se a pensar en aquestes tonteries”.
Doncs desprès de llegir aquest llibre he descobert que hi ha adults que encara recorden el que era la imaginació, gaudir d’aquesta i una cosa molt més important, saben transmetre-la als nens, saben crear jocs per a desenvolupar un sentiment que en l’escola no es treballa massa i no se li dona la importància que correspon...
També hem pareix important destacar com està el nostre món actual, un món en els que als nens els pot resultar massa complicat gaudir d’aquestes sensacions, al no donar-los la importància que té, ni al donar la oportunitat de conèixer-ho.
Als nens que no té molt desenvolupada la capacitat crítica, se’ l sol donar les coses fetes, sense capacitat de reflexionar ni de desenvolupar aquests aspectes, un nen prefereix estar davant de la televisió veient tot allò que li mostren sense saber si és cert o no, inclòs si li interessa i llevant-li la capacitat de relacionar-se en altres nens, cosa que li permetria desenvolupar-se i crear aquestos móns tant fascinants.
En la actualitat es diu que s’ha perdut aquesta capacitat, no només pel que he dit abans, en la meua opinió, pense que també influeix el que ens hem traslladat a la ciutat, on no es pot deixar als nens que juguen tranquil•lament pel carrer per els perills que açò du, com a molt els nens s’ajunten en casa d’algun amic, i es dediquen a veure la televisió a jugar a vídeo jocs, rara és la ocasió en que els nens agafen un llibre i és posen a llegir o juguen a crear els seus propis móns...
Els treballs dels pares també influeixen, ja que lleven temps per a passar en els fills, cada volta hi ha menys contacte en ells, dediquen temps a estar junts, a anar de passeig, al camp, etc.
Està clar que l’entorn està així i que no es pot caviar fàcilment, però hi hauria que optar per descobrir noves formes on els nens pogueren imaginar, il•lusionar-se, crear en la ment, dibuixar on puguen expressar tot el que senten... açò es podria dur a terme creant tallers en l’escola, realitzar exercicis on cadascú agafa un rol que li agrada, sentir-se per un moment alguna cosa que no eres, però que gràcies a açò eres capaç de gaudir d’un sentiment que no sol ser comú... si el nen veu que açò es un mode de sentir noves experiències, no dubtarà en transmetre-ho a altres aspectes de la vida i inclòs comentar-ho als amics...
MATILDA (ROALD DAHL)
Matilda és el títol d’un llibre escrit per Roald Dahl. Inicialment, va ser publicat en 1988 en Londres por Jonathan Cape, amb il•lustracions de Quentin Blake. Es va fer una adaptació cinematogràfica en 1996.
Matilda és una xiqueta superdotada, però els seus pares de vegada d’alegrar-se, la renyen. Els seus pares no volien comprar-li llibres i Matilda decideix anar a la biblioteca per agafar llibres. El pare de Matilda sempre la estava insultant i ella decideix que cada vegada que la insulte ella li farà una trastada( la trastada del barret, la del lloro, el tint del monyo)
En el seu primer dia de classe Matilda ens conta que la seua professora es molt bona i li diuen Honey i que la directora és molt mala. La senyoreta Honey es queda sorpresa perquè Matilda sap llegir a les mil meravelles i decideix anar a contar-liu a la directora, però aquesta no li fa ningun cas. Aleshores Honey decideix que Matilda té que aprendre altres coses més avançades i li dóna uns llibres de cursos superiors. Com la directora del col•legi no li fa cas la senyoreta Honey decideix anar a veure als seus pares. Honey s’emporta una gran decepció perquè els pares no li fan cas i ni tan sols s’alegren, així que un poc confusa se’n va de la casa.
Un dia la senyoreta Honey els diu als alumnes, que una hora a la setmana vindrà la directora per veure el que han aprés, també els diu que no es porten mal i que sempre han de tenir una gerra d’aigua i un got. Matilda tenia una amiga que es deia Lavendre i la mestra li va encomanar a ella que seria l’encarregada de portar la gerra. Lavender volia fer coses com les que havia fet Matilda a son pare i decideix que li faria una trastada a la directora. La trastada consistia en ficar-li un llangardaix en la gerra. Quan la directora va veure el llangardaix li va tirar les culpes a Matilda i està de la ràbia que tenia va desitjar que li caigués el got i la banyara, sense saber com, va concentrar molta energia entre els seus ulls i el got es caigué. Matilda li ho va contar a la senyoreta Honey i volgué tornar a tirar el got per a demostrar-li i el va tirar.
Matilda i Honey varen anar a casa de Honey per parlar sobre les seues coses. Matilda es va quedar sorpresa de la casa tan petita que tenia la senyoreta i està li va respondre que vivia així perquè tenia que pagar-li les coses que li havia donat de petita la seua tia, i la seua tia no era altra que la directora. Quan tornaven a casa de Matilda, Honey, li va dir que no diguera a ningú el que li havia contat i Matilda li va dir que estigues tranquil•la. Matilda li va fer una altra pregunta i es que volia saber el nom de son pare, de la directora i el d’ella.
La directora com era de costum anava a classe de Matilda per veure que havien aprés i mentres preguntava a Wilfred la taula del tres al revés, Matilda va escriure en la pissarra amb els seus poders Agatha , soc Magnus, torna a Jenny la seua casa i els seus diners o m’ocuparé de tu. La directora es va desmaiar i se la varen emportar. la senyoreta Honey li va donar un abraç a Matilda pel que havia fet. La directora no tornà a aparèixer per el col•legi i la senyoreta Honey va poder anar a la seua casa antiga. Matilda anava tots els dies a visitar-la, però quan un dia va tornar a sa casa els seus pares i els seu germà estaven recollint les coses, perquè se’n anaven, Matilda no se’n volia anar i se’n va anar a casa de Honey i li va explicar que son pare era un lladre de cotxe que l’havien pillat i havien d’anar-se’n. Matilda no volia anar amb els seus pares i la senyoreta Honey va anar a casa de Matilda per demanar als seus pares si es podia quedar amb ella. Als pares els donava igual, així que pujaren el cotxe i ni tan sols es varen acomiadar d’ella
JAUME I, EL REI TEMPLER, per Joan Ramón Barat.
És una novel•la històrica que amb un poc d'imaginació, Juan Ramón Barat, ens compte parts de les vivències del Jaume I, des de la seua concepció fins a la seua mort, però sobretot es basa en certs passatges de la seua vida, per a demostrar els seus vincles com a templer.
A mi el capitule que més m'agrada és el “Els dotze ciris” en el que es narra el seu bateig pel mètode templer, ja que sa mare també era temperaria.
JAUME DEVIS
Joc brut. Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo va ser un escriptor català a més d’un notable personatge públic.
El llibre va ser escrit a 1965, dins encara del franquisme.
És un novel•la que conta fins on pot arribar l’amor per una persona, es a dir, les coses que és capaç de fer l’home per la dona que vol.
Una coincidència dins d’un autobús va fer que es trobaren els dos protagonistes. L’amor d’ell per ella li va dur a assassinar a un home. Tot era part d’un pla que faria que ambdós foren feliços junts, però que amb el temps es va descobrir que tot era un mentida, i que ella l’havia utilitzat per beneficiar-se.
Aquesta narració té diferents escenes eròtiques dels protagonistes. La bellesa de la dona fa en tot moment que l’home estiga boig per ella, fins dur-lo a l’assassinat.
M’ha agradat molt el llibre, sobretot quan ell fa la cerca per trobar-la. M’ha mantingut atent esperant que ell arribara a ella, volia llegir els motius que donaria per excusar-se davant d’ell.
La fi m’ha paregut inesperat en part, perquè tot el món estava en la creença que s’havia suïcidat, i per tant havien baixat la guàrdia, i s’ha descobert tot.
És un llibre que va de menys a més, les últimes pàgines es lligen molt ràpidament, ja que vols arribar al reencontre dels protagonistes.
Cesc Del Pino
EL NOI DEL PIJAMA A RATLLES
Bruno és un xiquet de nou anys que viu a Berlín amb son pare, sa mare, la seua germana Gretel i la criada, Maria que és quasi una més de la família.
Bruno es considera molt afortunat perquè viu feliç en una preciosa casa i pot disfrutar de les seues aventures amb els seus tres millors amics, Karl, Daniel i Martin. Però la seua sort canvia quan un dia i sense avís, la família ha de deixar Berlín i anar-se'n a Auchviz perquè a son pare, general de l'exercit alemany, li han encomanat un treball important allí.
Quan arriben a la nova casa, Bruno no pot creure el que veu. Un lloc gris i trist amb una casa molt més xicoteta que l'anterior, sense jardí, sense llum i molt lletja. Però el més sorprenent és l'absència de veïns. No hi ha cap xiquet, cap xiqueta ni cap adult.
Una volta instal.lats a la nova llar, Bruno passa la major part del seu temps a l'habitació i des d'allí fa el seu primer descobriment.
A través de la finestra pot vore un lloc un tant estrany. Una espècie de campament ple de cabanyes idèntiques i on viuen un muntó d'homes, xiquets i iaios, amb una peculiaritat: tots van vestits igual, amb un pijama i un gorra gris a ratlles.
El xiquet comparteix aquest descobriment amb Gretel, amb María i amb el pare, però no obté cap resposta als seus dubtes, només que aquelles persones són jueus, que no tenen res a vore amb ells i que mai no deu d'apropar-se a aquell lloc.
No obstant això, l'avorriment i la monotonia de tots els dies, fan que Bruno decidixca jugar als exploradors i saber un poc més sobre aquelles persones.
En la seua aventura es troba amb un xiquet que està a l'altra banda dels filats. Shmuel és un xiquet de nou anys que viu allí dins, amb son pare, el seu germà i centenars d'homes, xiquets i iaios.
Entre els dos es forma una gran amistat. Cada dia Bruno i Shmuel es troben al mateix punt i comparteixen experiències, parlen de les seues vides i es fan preguntes que ningú sap molt bé respondre.
Shmuel està cada dia més dèbil. Amb el pijama, el monyo rapat i completament brut, té un aspecte malaltís. Per això Bruno li porta menjar i dolços sempre que pot, la qual cosa fa molt feliç el seu amic.
Els dies passen i Bruno torna a estar il.lusionat, però la vida en Auchviz no és gens fàcil i la mare no pot continuar vivint a aquell lloc, per tant decideix fer les maletes i tornar a Berlín.
Açò és el que Bruno havia desitjat des del dia que arribà a aquella horrible casa, no obstant, ara sent una sensació de tristor al pensar en no tornar a veure al seu amic Shmuel.
Eixa mateixa vesprada, quan els dos amics es troben es fiquen al dia de les novetats, Bruno li explica la seua propera partida i Shmuel, molt trist, li fa saber que fa dies que no sap res de son pare.
Amb aquesta situació els xiquets planejen una última aventura junts. Bruno podria colar-se per baix els filats i ajudar a Shmuel a trobar son pare.
Quan arriba el gran dia, Bruno arriba tard al punt d'encontre, ja que sa mare li ha rapat el monyo perquè té polls i ara el paregut d'ambdós és increïble.
Bruno passa a l'altra banda i es fica un pijama de Shmuel per a passar inadvertit.
Comencen la recerca i després d'un parell d'hores sense èxit, comença a ploure i Bruno, esgotat, decideix tornar a casa. De sobte una multitud forçada pels soldats espenten Bruno i Shmuel dins una gran habitació plena de gent amuntegada. Bruno sent por i apreta fortment la mà del seu amic.
La porta es tanca i tot queda fosc.
Mai més es va saber res de Bruno.
El noi amb el pijama a ratlles, és un llibre ple d'emocions. Està escrit amb un llenguatge fàcil i comprensible que tracta un tema molt delicat i dramàtic d'una forma diferent. Una realitat vista des de els ulls d'un xiquet i amb la ingenuïtat que açò comporta. No hi ha cap escena de violència explicita, encara que hi ha moments en els que es poden intuir clarament. Es cuida molt l'expressió perquè el lector es puga fer la seua idea sense plasmar-ho al paper.
És un bon llibre per exemple, per a xiquets de sisé o per qualsevol adolescent, perquè és una forma d'introduir-los una part difícil de la història, i així s'interes-hi'n per tot el que envoltà aquella època.
A més pense que és un llibre que sensibilitza i ajuda a fomentar valors com la tolerància i la igualtat.
En definitiva, és un llibre recomanable per qualsevol lector.
EL JARDINER CONSTANT
El meu llibre escollit ha sigut El jardiner constant, escrit per John le Carre , i en el qual s'inspira la pel•lícula The constant gardener.
Tessa Quayle, la dona d'un diplomàtic britànic a Kenya, Justin Quayle, és trobada morta, assassinada. L'home que l'acompanyava, l'Arnold Blum, ha desaparegut. Els dos, que treballaven en el món de la cooperació a Kenya i el sud del Sudan, investigaven les proves que fa un laboratori farmacèutic amb un nou medicament contra la tuberculosi: Dypraxa.
Amb el pretext, el qual si els africans malats de tuberculosi no es tracten moriran igualment, la KVH, un laboratori farmacèutic, amb l'ajuda de la britànica Three Bees, està provant un nou medicament al continent Africà. Aquestes proves, aplicades amb dubtosos criteris ètics, maten a molta gent. La Tessa i l'Arnold, en descobrir-ho i denunciar-ho, són assassinats.
En Justin, del qual tothom espera que assumeixi la mort de la seva dona i segueixi endavant, comença a investigar què ha passat. Estudia les investigacions de Tessa i Arnorld, les males jugades de les farmacèutiques, i moltes coses més, sota uns ulls que el segueixen i l'avisen amenaçant, de molt a prop.
Un gran llibre que requereix ser llegit amb calma i concentració. Però fa pensar, i reflexionar dels abusos, i de les pràctiques que es realitzen al voltant d´aquestes qüestions avui en dia
QUIN DIA TAN BÈSTIA!
Mery Rodgers, l’autora d’aquest llibre, viu a Nova York i és mare de cinc fills. Explica que la raó per la qual escriu novel•les és la de donar una oportunitat als nens i les nenes, una oportunitat de fugir, encara que només sigui per una estona, de llurs vides, ja que ella odiava ser nena. Quin dia tan bèstia!, la primera novel•la que té per protagonistes la família Andrews i ha rebut nombrosos premis, es la que he llegit i m’ha agradat prou.
Aquesta novel•la té com a protagonista a Anabel Andrews, una xiqueta que odia al seu germà i que desitjaria ser la seva mare per poder fer el que li dona la gana, ja que s’ha mare no li deixa fer moltes coses que a ella li agradarien.
Un bon matí, aparentment com tots els altres, Annabel Andrews es desperta i s’adona que s’ha convertit en la seva mare. A partir d’aquest fet tan poc corrent, s’inicia un seguit de complicacions i d’aventures que fan a Annabel avorrir ser la seua mare.
La novel•la és bona per treballar a l’aula perquè tracta temes com l’egoisme del fills i la falta d’educació, que poden fer reflexionar en moltes coses als nostres alumnes, a més, és un llibre entretingut i divertit.
RUBÉN GALDÓN PÉREZ
LA CASA SOT A LA SORRA
El llibre es diu la casa sot a la sorra es de Joaquim Carbó. El personatge principal es diu Pere Bidal i és un noi d'uns vint-i-set anys. Al contrari que el seu germà ell havia estat a tot arreu. Havia estat tres anys a Alemanya, a Hamburg, on havia fet de tot: des de cambrer a músic, passant per obrer d'una fàbrica de cotxes, delineant i de professor de física. Això era tot un rècord si tenim en compte que l'últim any l'havia passat en la presó per una discussió.
Havia estat a Anglaterra però aquella illa no li deia res. Allí només es va estar uns mesos per perfeccionar l'anglès. Desprès va tornar a Barcelona amb la seua família. La seua presència introduí el desassossec en els costums de la família del seu germà. Eren diferents.
Un dia va llegir un article al diari que li cridà l'atenció, ja l'havia llegit uns quants cops. Oferia treball (no deia quin) a joves en perfecta forma física, que fossin bons nadadors i que els agradara viatjar. Edat màxima trenta anys. Pes mínim setanta-cinc quilos.
En Pere es va adonar que ell complia totes les condicions i va decidir enviar una carta amb el seu currículum. Li van fer proves sense que ell es donés compte. Una de les proves va ser que un mariner li demanà que anés nedant a buscar una cosa, però quan ja tornava, el vaixell del mariner se'n va anar. Acabava de perdre el seu passaport i la seva roba. Però de sobta es va apropar una llanxa amb motor que li donar una tovallola neta i roba nova. Li van dir que anara al dia següent a l'aeroport i esperara més instruccions. A l'aeroport li van dir on havia de anar, que ara es deia Peter Withel, i li van donar diners.
Es passa un bon temps viatjant per la vora del Nil, transportant uns documents, i fent se passar per arqueòleg amb un carnet fals, i tot això seguint instruccions. Ara a Barcelona el busquen per que han trobat la seva roba i el seu passaport en un vaixell amb carregament de contraban. Pel camí coneix un negre que es diu Henry Balua. En Pere es fa amic d'en Henry. Però un dia l'agafen i se l'en porten a un helicòpter, el tapen els ulls i li canvien l'hora del rellotge. Quan li destapen els ulls es dona compta de que esta a una mena de ciutat subterrània. Allò es la ciutat del senyor Ti que es el que s'encarrega de dirigí tota aquella ciutat, el que ell diu es fa sense explicacions. Un dia en Pere es troba en Henry treballant de mig esclau a aquesta ciutat subterrània. Aleshores es quan en Pere se'n adona de que s'està tornant en esclau del senyor Ti. Es, dons quan jo no parle més, si voleu saber el final del llibre no mes teniu que demanar-ho.
Sincerament és un llibre que m'ha agradat bastant, cosa que no sol passar amb els llibres d’aquest tipus. És un bon llibre ja que es pot observar l'evolució del personatge principal, no ús dic molt més, per a que pugau gaudir amb la lectura. En fi es un llibre bo, que m'agrada i que aconselle.
EL MEU GERMÀ POL
per Isabel- Clara Simó
Recomanaria aquest llibre per a tots aquells que els agraden les històries on els personatges van creixent a mesura que vas llegint.
Quan m'ho van deixar era conscient que m'anava a agradar.En el moment que el vaig veure sentia la necessitat de llegir-lo. Et deixa sense paraules.
És un llibre on es lluita per la llibertat per damunt de les limitacions.
Una xiqueta de tan sols 12 anys fa de mare del seu germà Pol amb Sindrome de Down.
Ells, ens acompanyaran per un camí ple de travesures i amor. Sufrirem la infància-adolescència d'uns xiquets molt grans.
" Què és sent quan t'enamores? Jo no sé els altres, però, jo, em sento com si estigués patinant per dintre. Així, lliscant sobre el gel. Sense caure".
Encara que un dia caus per a sempre.
De vegades, cal valorar les decisions que prenem en la vida, tenir major comprensió amb els altres, no posar tants impediments i sobretot no deixar-los caure. Perquè la vida, al cap i a la fi és la recerca de la felicitat.
SPOT
SPOT, escrita per Carles Alberola i Robert García és una comèdia valenciana d'un gran valor crític i humorístic. No només es tracta d'una comèdia amb un únic interès de fer riure al lector o l'espectador, sinó que tracta d’obrir-nos els ulls a la problemàtica actual de com la publicitat ens està trastornant i ens està conduint cap a una societat cada vegada més consumista, amb més falses necessitats, i que es preocupa menys d'allò que de veritat importa, com són les persones en si mateixa.
A CAU D’ORELLA (Cartes a Roser). Carme Miquel.
L’autora d’aquest llibre és Carme Miquel. Destacada en dos grans àmbits com són l’ensenyança i l’escriptura ja que Carme Miquel és una mestra i escriptora valenciana nascuda a la Nucia (la Marina Baixa) l'any 1944.
A cau d’orella podríem dir que és un dels llibres més personals de l’autora ja que el llibre són cartes que escriu a la seua filla, que està estudiant a Barcelona, sobre aquelles qüestions que ella vol explicar-li o bé que a la filla li interessen saber i ella li explica. Amb aquest llibre va guanyar el Premi Samaruc de l'Associació de Bibliotecaris Valencians en 1998.
D’aquesta manera, la primera història és d’allò més personal, relata com es va assabentar que estava embarassada al mateix temps que s’assabentava que havia mort Franco. Amb aquesta carta comença la correspondència amb la seua filla. Però les cartes de la filla no es troben al llibre.
Els temes que es tracten al llibre són molt diversos, com ara: el franquisme, la transició política, la nostra llengua,la violència, el cas del País Basc i ETA, els mitjans de comunicació, la pobresa o el ser dona en aquell temps.
El llibre és fantàstic, et relata unes vivències interessants. En realitat estàs aprenent història quan llegeixes aquest llibre. Perfectament podria ser qualsevol mare contant-nos que li passà de jove. És un llibre molt proper. Reconec que de vegades se m’eriçaven els pèls en llegir alguns fragments dels llibres. El llibre et transmet emocions, unes de manera que et rius, altres que com ja he dit, t’ericen els pèls i en altres et sents impotent. Recomane aquesta lectura i si més no, el llibre que segueix a aquest, Murmuris i crits. Cartes a Mireia. (Tàndem, València, 2003.), jo de segur que el llegiré.
Ivan Reyes Moreno.
EL LLIBRE DE LES BÈSTIES
El Llibre de les bèsties, és una de les deu parts que formen el Llibre de les meravelles. Aquest va ser escrit per Ramon Llull, l'any 1288. Pel que fa a la seua composició, sembla que la primera redacció del Llibre de les bèsties és anterior a la del Llibre de meravelles. Potser Llull l'escriguera cap al 1286 i que posteriorment, en escriure Fèlix (o Llibre de les meravelles) el va incloure com a part integrant d'aquesta obra, dedicada als animals.
Aquest llibre està composta per set capítols que tracte sobre la vida dels animals i les seues relacions. Aquests capítols són:
De l'elecció del rei.
Del consell del rei.
De la traïció que Na Renard tractà del rei.
Com va aconseguir la Rabossa ser porter del rei.
Dels missatges que el Lleó va enviar al rei dels homes.
De la batalla de Lleopard i L'Onça.
De la mort de Na Renard.
El Llibre de les bèsties és una breu i deliciosa novel·leta moral on l'univers dels animals projecta el món dels homes. Els protagonistes són els animals, els quals reprodueixen simbòlicament el comportament humà. La narració, dividida en set capítols, va precedida d'una introducció clarament deslligada de la resta de l'obra, on Fèlix és només apareix simplement com a espectador-narrador de l'historia. A més a més, afegeix un petit epíleg on diu que vol fer arribar El llibre de les bèsties a mans del rei perquè se n'adone que el món dels animals reflecteix el dels humans.
El llibre és una sàtira de les ambicions humanes. Ramon Llull intercala un episodi novel·lesc en el qual les bèsties actuen segons la psicologia que a cada una d'elles és atribuïda nombroses vegades, i així el món dels animals, simbolitzat en la cort reial del Lleó, esdevé una caricatura del món dels homes.
L'argument és ben senzill. Llull ens explica el fracàs dels intents de la rabosa per tal de canviar l'ordre jeràrquic establit. En ser elegida consellera del rei, la rabos intentarà amb tots els mitjans al seu abast que aquest cometa tota mena d'abussos per, finalment, usurpar-li el poder. La rabosa, amb el seu enginy, aconsegueix eliminar tots els seus rivals. A la fi, quan ja és a punt d'enderrocar el rei del seu tron, els lleials Elefant i Senglar faran que triomfe l'ordre establit. I el traïdor serà exemplarment castigat.
L'ensenyament moral de la història podria resumir-se en la següent frase: el rei s'ha de guardar dels mals consellers. Per això, en acabar el Llibre de la bèsties, Fèlix decideix portar aquest opuscle a la cort d'un rei perquè li servisca com a model.
Aquest llibre me l'he llegit gràcies al creuallibres que ferem a classe. A mi, hem tocà el Llibre de les bèsties de Ramon Llull.
És un llibre molt interessant, ja que en les històries que es conten al llibre es pot veure reflectit el comportament humà. És denuncià l'avarícia, l'enveja, l'ambició, la por, el poder, etc. dels animals. És un llibre molt proper a la societat actual, ja que tracta de les mateixes coses que enacara avui continuen presents al món. A més a més el llibre també té els seus tocs d'humor cosa que el fan un llibre molt divertit i molt fàcil de llegir.
També és un llibre didàctic i amb molt de profit per ensenyar als nostres alumnes, perquè els valors morals són molt importants en la vida actual, ja que una persona es regeix per uns principis i uns valors, que el caracteritzen com a tal.
Per últim diré, que aquest llibre ha estat molt ben escrit pel seu autor: Ramon Llull, un dels grans exponents de la prosa literària catalana, i uns dels grans escriptors que ha donat aquest país. A més a més, va ser un visionari, un al.lucinat, un boig, un geni, un alquimista, que va nàixer a Mallorca l'any 1232 o al principi del 1233, arran d'una sèrie d'aparicions sobrenaturals de Jesús crucificat, decidí abandonar la família i els seus béns i emprendre una nova vida dedicada a la predicació i a la conversió.
“DONES”
Isabel - Clara Simó.
Isabel - Clara Simó és una famosa autora de la nostra comunitat (Alcoi). És doctora en filologia romànica i ha exercit l’ensenyament i el periodisme. A més, ha rebut diversos premis per alguns del seus llibres com: “És quan miro que hi veig clar”; “Ídols”; “Històries perverses”; “Salvatge”; “La innocent”; etc.
Estructura: Aquest llibre anomenat “Dones”, és una col•lecció de disset contes, en els quals les protagonistes sempre són dones, però en cadascun dels contes trobem a una dóna totalment definida i diferent a les altres. Podem trobar dones tendres, dones múrries, dones passives, dones agressives, dones fortes, dones dolentes, dones víctimes...una vertadera “biodiversitat” de dones.
Allò que l’autora ens vol deixar com a missatge principal en aquestes narracions és que hi predomina la diversitat, es a dir, que és un mite pensar que totes les dones són tendres o passives, ja que podem veure que hi han diversos tipus de dones, que totes som diferents amb les nostres pròpies característiques.
Resum: pel que fa al resum, a continuació explicarem quatre contes que hi apareixen al llibre:
-“El bon suís”: aquest és el primer conte que trobem al llibre i l’escenari on es desenvolupa és en una cafeteria que duu el nom del conte. Dues amigues estan parlant de les seues penes. Sofía és la típica mestressa de casa i sembla que el seu home vulga deixar-la. Neli és una amiga molt espavilada, la qual li dóna consells per retenir-lo i, també, per a estimar-se i valorar-se ella mateix. Li comenta diversos procediment que mai fallen, però sembla que a Sofía no li funciona cap.
-“La minyona imaginaria”: la protagonista d’aquest conte és una dóna que detesta les feines de la casa i s’inventa una minyona per fer-ho més divertit. El invent resulta ser una mica catastròfic quan el descobreix una amiga, a la qual li devia diners i no li podia confessar la veritat.
-“Nike- Air”: és un altre conte, en el qual ens adonem de les peripècies que ha de patir una dóna per a satisfer els desitjos del seu fill com són, per exemple, dur unes sabatilles de marca.
-“Passa-t’ho bé, Reme”: ens conten la història que viuen una prostituta i un client, el qual no tolera fingiments. Aquest acaba agafant-la fixa i amb un sou tots els mesos. Reme sospita alguna cosa estranya i, al remat, ell li conta els problemes que tenia amb la seua dóna.
Estil i llengua: l’autora empra un estil molt actual i un llenguatge molt clar, de vegades, una mica col•loquial. S’entén sense cap tipus de problema ja que l’autora és contemporània. A més, aquest estil col•loquial resulta simpàtic i, de vegades, graciós.
Opinió personal: pel que fa a la meua opinió, aquest llibre m’ha agradat molt perquè parla d’un tema molt actual com és la situació que avui en dia viuen les dones. A més, també m’ha agradat perquè els contes són curts i fàcils de llegir, és divertit i, sobretot, perquè demostra que no hi ha un estereotip de dóna, en el qual totes són sensibles, febles i intuïtives, sinó que hi ha diversos tipus de dones, que totes som diferents amb les nostres pròpies característiques.
Cristina Carrascosa Pérez
RESSENYA DEL LLIBRE: BARROCA MORT VICENT JOSEP ESCARTÍ
Aquest llibre consta de dos llibres: “El fill de Gepa” i “Epistolari del compte de l’Hortxà”. Els dos llibres conten histories i fets de la València, en concret de la Ribera del Xúquer, del segle XVII. Els dos llibres tenen la mateixa temàtica més o menys: la vida i la mort de l’època barroca valenciana.
El primer llibre està construït per diferents històries i temes socials com podem ser la religió, la tradició i la superstició.
El segon llibre, presenta una forma epistolar. L’autor presenta cinc cartes del compte de l’Hortxà però omet les contestacions. En aquesta es relaten els fets que tingueren a València l’any 1647: la pesta.
El que m’ha agradat d’aquestos llibres, és que els dos tracten de la València que desconeixem i a que a l’escola no s’estudien molt, la del S. XVII. Els temes que són tractats no són molt agradables, però són fets que van ocórrer i se'ns presenten de maneres diferents: històries corrents i cartes.
És un llibre que es llegeix molt ràpid, ja que són llibres curtets. Recomane aquest llibre a tots, perquè parla de la nostra història, i d’uns fets que han ocorregut i cal conèixer-los.
Títol: En el Blanc
Autor: Ken Follet
Editorial: Grijalbo Mondadori.
La novel•la de Ken Follet "En El Blanc" té com protagonistes als membres d'una acabalada família escocesa. El progenitor d'aquesta, Stanley Oxenford, és un científic que ha alçat el seu imperi, Oxenford Medical, gràcies a la seua labor investigadora. Aquest laboratori se centra en el descobriment de fàrmacs que puguen contrarestar el poder de diversos virus. En aquest cas el MADOBA –2, que segons el propi Stanley pugues acabar amb milers de persones amb tan sols espargir-lo en l'aire. La trama de la novel•la se centra entorn d'aquest virus, i més en concret, a l'afany d'un milionari londinenc per fer-se amb ell costi el que costi.
A més, “En el Blanc” ens ofereix altra perspectiva, ja que assistim a les relacions personals entre els diferents membres de la família de Stanley. Aquest té dues filles, Miranda i Olga; i un fill, Kit. És un home madur, vidu, atret per la directora i cap de seguretat de la seua empresa Antonia Gallo (Tony). La polèmica està servida ja que els fills no estan disposats que ocupe el lloc de la seua mare morta.
Pel que fa a la construcció de la novel•la destacar que Follet enganya al lector al presentar des de la primera pàgina un cas de suposat assassinat fent-nos pressuposar que ens trobem davant un "thriller policíac", per a posteriorment anar-nos duent per altre camí que acabarà sent el tema principal de la novel•la.
Al meu entendre, el llibre és interessant i presenta una lectura resulta fàcil i entretinguda. Pel que resulta una novel•la bastant bona per a aficionar-se a la lectura. A mi personalment m'interessa el llibre degut al fet que presenta una la relació directa amb el meu treball. Encara que pensava que enfocaria la novel•la des d'altra perspectiva més polèmica.
Tinc que admetre que la trama és relativament predictible. Sempre bons contra dolents…. i ja se sap qui gana. Ara bé, té molta acció i algunes sorpreses. Els personatges, que al principi apareixen en històries paral•leles, es van unint i interconnectant per a tancar una trama global. Alguns dels quals trobem en aquesta novel•la són el científic, la valenta expolicia, el fill cruel, la bona mestressa, el periodista dolent, i els adolescents que s'enamoren...o siga un poc de tot.
En resum és, al meu entendre, un bon "thriller de suspens" i acció. Un llibre animat que, sense ser una gran obra, aconsegueix ser una gran distracció ja que sens dubte manté al lector entretingut fins a arribar al seu desenllaç.
PABLO DEL TORO MIRANDA 2ºF ESO IESLABAL
YO RECOMANE A LA GENT QUE ENCARA NO HA LLEGIT "EL NIÑO CON EL PIJAMA DE RAYAS" QUE SEU LLISCA, PERQUE VAL LA PENA, TRACTA DE UN XIQUET QUE ES DIU BRUNO, QUE TE 9 AÑS, I QUE VIVIA A BERLÍN (ALEMANIA DURANT L'ÉPOCA DE HITLLER, DICTADURA)
PERO AL PRINCIPI DE LA HISTÒRIA ES MUDEN A "AUCHVIZ", PEL TREBALL DEL SEU PARE, QUE ERA EL COMANDANT DE UN DELS CAMP DE CONCENTRACIÓ DELS JUEUS QUE HI HAVIA JUST AL COSTAT DE LA NOVA CASA DE BRUNO, ON ELL CONEIX AL SEU NOU AMIC, SHMUEL, Y JUNTS PASEN TOTS ELS DIES PARLANT DURANT HORES I HORES, ES FAN ÍNTIMS AMICS, FINS QUE UN DÍA, PASA UNA COSA QUE CAMBIA EL RUMB DE LES SEUES VIDES, I DE LA DE LES SEUES FAMÍLIES.
US CONVIDE A QUE EL LLISCAU, ES MOLT BÓ, AL MENYS PER A MÍ.
Publica un comentari a l'entrada