Definicions de poesia que ens agraden i que hem elaborat. Presentem la nostra selecció.
"La poesia és un joc on,
sota una realitat aparent,
hi apareix una altra d´insospitada"
Joan Brossa
“Quan una obra desborda el sentit que sembla plantejar a primera vista, és que té alguna cosa de poètica:
allò poètic és, d’una o d’altra manera,
el suplement del sentit”
Roland Barthes
42 comentaris:
"La poesia és joc, però també foc; recerca, però també gràcia; coneixença, però també transceendència."
"En el fet poètic, la pròpia inspiració esdevé per al poeta una llengua estrangera que el condueix més, que no pas la condueix ell."
Carles Riba
La poesia és la diferent interpretació que té cadascú del món.
MAITE GINER I TALENS
La poesia és la trobada entre la tècnica literària i el saber fer de l'artista la seua visió del món i la pròpia vida.
Torreblanca Fco
(Estudiant magisteri)
Què és poesia? i tu m'ho preguntes?
Poesia eres tu.
Gustavo Adolfo Becquer
La poesia és art, és expressió.és bellesa, és crueltat,és amor, es odi... La poesia és traspassar la barrera dels sentiments, furgar en el més profund, en el més profund per a fer-nos més humans, per a mostrarl'essència.
Poesia és jugar amb el llenguatge, fer-lo sublim.
I tu m'ho preguntes? Poesia eres tu.
....
La vertadera caritat fa por.
És com la poesia: un bon poema,
per bell que sigui, ha de ser cruel.
No hi ha res més. La poesia és ara
l'última casa de misericòrdia.
Joan Margarit
Premi Nacional de Poesia 2008
Poesia és una persona, una mirada, un bes, una carícia, un pressentiment.
Poesia és somniar, és gaudir de la vida, és viure el dia a dia.
Poesia és un bon llibre, una bona pel•lícula, un sopar en bona companyia.
Poesia, difícil concepte per a definir, poesia es tot allò que et fa sentir.
Poesia, què és poesia? poesia és més que paraules, oracions i rimes. Poesia és parlar amb el cor en la ma, poesia és expressar els sentiments al màxim, fer que la corrent de sentiments s’apoderen del teu cor, fent que poc a poc la teua ploma es moga més ràpid i faça que les paraules no siguen paraules, siguen sentiments i façen sentir a qui les lleig el sentiment que transmiteixes al paper;[...].
Però la poesia no està escrita en paper, està escrita al cor de qui la escriu i de qui la lleig, [...].
La poesia naix i creix de dos maneres, quan estàs molt feliç, tan feliç que penses que no estàs en eixe moment, o quan estàs tan trist que vols oblidar els records amargs.
Així ho aconsegueix, deixant que el paper s´impregne de sentiments que causen efecte en qui el llitja ..., perquè el paper sempre serà paper i els sentiments sempre faran poemes...
Daniel Reni-Anzola
La meua pròpia definició:
La poesia és una unió de lletres amb una rima i una melodia, que pot ser tan suau o alterada com es desitge. La poesia expressa molt més que el que les paraules que la formen signifiquen ja que és un cúmul de sentiments que trobem per tot arreu i que ens consegueix emocionar.
-----------------------------------
Altres definicions de poesia que m'agradaria destacar:
Joan Brossa: "Algú que no recordo va dir "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu". El que s'ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia."
Nicanor Parra: "Poesia és tot allò que es mou. La resta es prosa"
W. H. Auden: "La poesia no és màgia. Si es pot afirmar que la poesia, o qualsevol de les altres arts, té una finalitat ulterior, és la de desil•lusionar i desintoxicar dient la veritat."
Mario Benedetti en el llibre "El Olvido está lleno de memoria", té un poema titulat “La poesia no es” en el que defineix la poesia.
Poesia és parlar amb el cor en la mà, poesia és expressar els sentiments al màxim, fer que el corrent de sentiments s'apodere del teu cor, fent que a poc a poc la teua ploma es moga mes ràpid i faça que les paraules no siguen paraules, siguen sentiments i facen sentir a qui les llig el sentiment que transmets al paper; el paper que absorbix tot, que
gentilment se presta com a mig per a bé o per a mal.
La poesia no està escrita en paper, està escrita en el cor de qui l'escriu i de qui la llig, i deixa empregnat els cors, tant o més que en el paper, els cors són com un full de paper, s'escriuen històries i es deixen records, s'escriuen promeses i es deixen angoixes; s'alimenta de paraules, fent-lo més gran cada vegada que li diuen un et vull, cada vegada que li fan palpitar amb força. La poesia naix i creix de dos formes, quan estàs molt feliç tan feliç que penses que no estàs en eixe moment, o quan estàs tan trist que vols oblidar els amargs records. Així l'aconseguisc, deixant que el suau paper s'impregne de sentiments i causen un rar efecte en qui el llig.. perquè el paper sempre serà paper i dels sentiments sempre es faran poemes...
Diana Vivar
"Vaig agafar el Mein Kampf, un llibre negre que em va semblar profund. Vaig començar,
pel lloc més brut de la literatura.
Les paraules de Hitler, tan vulgars,
mostraven un pou negre.
No l'he oblidat malgrat no recordar-lo.
Va ser una sort topar amb la realitat.
Allí va començar la poesia,
difícil, sense falces esperances".
Joan Margarit, Casa de Misericòrdia
MAITE GINER I TALENS
La poesia es un tipus d'escriptura en forma de vers on el poeta expressa els sus sentiments més intims.
Personalment pense que la poesia no té una definició única, ni simple però tampoc complexa... La poesia és personal, es social, la poesia és per a la persona que més estimes o per a la que més odies... Son paraules, sentiments... La poesia por ser qualsevol cosa sempre que un mateix siga conscient d’allò que vol aconseguir amb ella, tant si la llig, com si la crea, la dedica o simplement la pensa”.
Gemma Berja Amaya.
La poesia descriu el que és indescriptible, nomena el que és innombrable, posa veu als teus sentiments i expressa el que únicament el cor pot entendre.
Ana Ramírez Garfellá.
Un poema de Becquer em fa pensar sobre la definició de poesia:
<<-¿Qué es poesía?- dices mientras clavas en mi pupila tu pupila azul-. ¿Qué es poesía? ¿Y tú me lo preguntas? Poesía...eres tú.>>
La poesia està en els ulls de qui mira; podem trobar bellesa, és a dir, poesia per tot arreu. No hi ha res menys poètic que una definició de poesia perquè l’art poètic va més enllà, està present en cada paraula, en cada gest de les persones que senten. La poesia és justament això, sentir i fer sentir als altres sentiments i emocions tant diferents com poden ser l’amor i l’odi.
SILVIA AROCAS
- Jordi Guardans (Barcelona 1955).
“El poeta és aquell que se sorprèn per coses que a l'altra gent no li sorprenen. Des d'aquesta dimensió el poeta és una mena de mèdium. Dins de la realitat hi ha un moviment que el poeta ha de caçar amb metàfores"
- Màrius Sampere, poeta català, escriu:
UN DIA VAIG ESCRIURE
“Un dia vaig escriure que fer poesia
consistia talment a preguntar
a cada nom quin altre nom volia per a ell: et dius
enyor, ¿no et vols pas dir pressentiment o cuc?,
la pluja
és el teu nom, ¿vols dir-te llàgrima? D'això
fa molt de temps i els noms no van respondre mai,
deu ser que s'ho pensaven.
Ara és diferent, no ho escriuria.
Sé que cap cosa,
tot i sent l'enveja permanent d'una altra,
per tal com és ella mateixa no pot desistir
del seu esforç essencial, no té resposta, és
pura indecisió, només vacil.la. I han passat molts
anys
i cada nom s'està morint vora el caliu
del seu sentit primer i invariable.
I penso, ja de lluny,
que la poesia és fer emmudir
el llavi de la terra amb la paraula justa.”
- Josep Maria Sala Valldaura en ‘Crític i amant del mon’, escriu:
“La poesia respira al món i et respira a tu. En la mesura en què la cultura fa biologia, u balla, escolta música o escriu poemes. Igual que el món, que també balla, també té gestos…, pel que hi ha una traducció quasi biològica en el propi batejar de la poesia, en el batejar del cor, en el del calendari i el ritme de les coses. La poesia ajuda a respirar al món pel que no és només cultura, sinó biologia. Està en el cerebel rectilini des de fa segles… Be, si açò no és cert des del punt de vista racional, deuria ser-ho. Poèticament per mi, és cert”
- La meua pròpia definició des de la meua escasa experiència:
"La poesia és el reflex d’una ànima que necessita d’expressar-se, dir coses que no pot dir amb un ús quotidià de la paraula; el reflex d’una ànima que tracta de fer-se sentir."
"El lector de poesia és com qui mira una pintura i no comprèn el que l’autor vol dir, però comprèn els seus sentiments i la seua subjectivitat arran d’interpretar la subjectivitat expressada pels altres".
Aquestes són algunes definicions o, millor dit, algunes visions del significat de la poesia, pertanyents a poetes coneguts:
"Algú que no recordo va dir "la poesia és com l'electricitat, que és a tot arreu". El que s'ha de saber és copsar-la. A tot arreu hi ha poesia."
"Davant d'aquest món, hi ha tres opcions: o l'acceptes; o el combats; o te n'abstens. La gent més poeta no fa versos, fa poesia amb la seva manera de ser."
Joan Brossa
- Antonio Machado va definir la poesia “com la paraula essencial: inquietud, angoixa, temor, resignació, esperança, impaciència comptada amb signes del temps i revelacions del ser en la consciència humana”.
La poesia es la metàfora de la meva vida, gràcies a ella puc expressar allò que sent dia a dia, en versos.
La poesia és l’art d’expressar els sentiments, és l’alegria de viure, és la creativitat de la nostra vida.
La poesia és un món infinit on les paraules juguen a crear i on la realitat és un ideal perseguit.
Què és poesia?
Poesia és més que paraules, oracions i rimes.
Poesia és expressar els sentiments amb el cor en la mà i que aquets facen sentir també a qui les llig, deixant una empremta en els seus cors.
Aristóteles:
"La història conta el que va succeir
La poesia el que havia de succeir".
Gustavo Adolfo Bécquer:
"Què és poesia?, dius mentres claves
en la meua pupil·la la teua pupil·la blava.
Què és poesia?I tu m'ho preguntes?
Poesia,... eres tu".
Federico García Lorca.
"Poesia és la unió de dos paraules que un mai
va suposar que pogueren ajuntar-se, i que formen quelcom
així com un misteri".
La poesia és una composició de paraules amb certa musicalitat amb la qual l’autor transmet uns sentiments trets del coneixement d’un mateix i del món. Poden ser sentiments d’amor, alegria, tristesa, enyor, traïció, rancor, odi...la poesia no té una recepta per a ser creada, és molt personal i qualsevol ho pot fer sempre que ho faça amb el cor en la mà.
Poesia és jugar amb el llenguatge per expressar sentiments.
És una creació meravellosa feta de paraules i sentiments.
La poesia reflexa la sinceritat i la generositat d’una persona que vol compartir la emoció i la passió de la seua vida.
Poesia és ficar en paraules
Allò que ens envolta
Poesia és ficar per escrit
Allò que tenim dins
Poesia és sentiment,
És amor, és odi,
És dolor, és alegria,
Poesia és vida
Pilar Vicente
1 * La poesia és la projecció, a través del silenci, de cadències
Adaptades per a trencar el dit silenci amb precises intencions d'ecos, síl•labes i duracions d'onada.
2 * La poesia és el diari d'un animal marí que viu en terra i anhela volar.
3 * La poesia és una sèrie d'explicacions de la vida que s'esfumen en horitzons massa ràpids per a explicacions.
4 * La poesia és la busca de síl•labes que han de ser disparades contra les barreres del que desconeix i de l'inconcebible.
5 * La poesia és un teorema d'un groc mocador de seda teixit amb endevinalles i tancat dins d'un globus lligat a la cua d'un barrilet que vola impulsat per un vent blanc en un cel blau de primavera.
6 * La poesia és el silenci i la conversació entre la humida i pugnaç arrel d'una flor i el lluminós florir de la dita flor.
7 * La poesia és la guarnida paradoxa de la terra engrunsant a la vida i després soterrant-la.
8 * La poesia és la fantasmal escriptura que explica com són fets els arc iris i perquè desapareixen.
9 * La poesia és una síntesi de jacints i bescuits.
10 * La poesia és l'obrir i el tancar d'una porta que deixa a què miren pensant en el que es veu durant un moment.
Carl Sandburg (1878/1967)
A tu, qui
siguis, t'invito
a trobar les coses amb
la transcendental bellesa,
com jo les trobo, i tindràs el
poema.
Joan Brossa
La poesia és un gènere en el que es transmeten sentiments d’una manera més bonica, amb un ritme que fa que tinga com una melodia. Es caracteritza per la seua expressivitat, mitjançant una sèrie de recursos literaris que li donen més força al que es diu.
Algunes de les definicions de poesia donades per autors són:
Leopold Sedar Sénghor (poeta senegalès): “la poesia és el ritme en la paraula que té per objecte expressar la densitat d’un misteri en el primer moment. És una forma d’economia i de substitució de pudor que tradueix millor la rica profunditat de la emoció-idea, com quan es menys per a dir més”.
Juan Ramón Jiménez: “la poesia, principi i fi de tot, es indefinible. Si es definira, el definidor seria l’amo del seu secret, l’amo d’ella, el verdader, l’únic deu possible. I el secret de la poesia no ho ha sabut, no ho sap, ni ho sabrà mai ningú, ni la poesia admet deu algú, és deessa única de deu, per a deu i per als poetes”; “la poesia és el encontre després de la troballa”.
Pedro Salinas: “la poesia és torba l’essència de la realitat, descobrint el temps i els seus interrogants”.
Antonio Machado: “com la paraula essencial: inquietud, angoixa, temor, resignació, esperança, impaciència contada amb signes del temps i revelacions de l’esser en la consciència humana”.
Boris Pasternak: “la poesia és la musicalitat de les coses que discorreix en ones per a recrear amb la paraula imatges visuals”.
Octavio Paz: “la poesia és coneixement, salvació, poder i abandó. Operació capaç de canviar el món, l’activitat poètica é revolucionària per naturalesa; exercici espiritual, és un mètode de alliberació interior. La poesia revela aquest món; crea un altre. Pa dels elegits; aliment maldit. Aïlla; uneix. Invitació al viatge; regrés a la terra natal. Inspiració, respiració, exercici muscular. Plegaria al buit, diàleg amb l’absència: el tedi, l’angoixa i la desesperació l’alimenten. Oració, lletania, presència. Exorcisme, conjur, màgia. Sublimació, compensació, condensació del inconscient. Expressió històrica de races, nacions, classes. Nega a la història: a la seua si es solucionen tots els conflictes objectius i l’home adquireix al fi consciència de ser alguna cosa més que trànsit. Experiència, sentiment, emoció, intuïció, pensament no-dirigit. Filla de l’atzar; fruït del càlcul.
Art de parla d’una manera superior; llenguatge primitiu. Obediència de les regles; creació d’altres. Imitació dels antics, copia del real, copia de una copia de la Idea. Bogeria, èxtasi, logos. Regrés a la infància, coit, nostàlgia de paradís, del infern, del limbe. Joc, treball, activitat ascètica. Confessió. Experiència innata. Visió, música, símbol. Analogia: el poema és un caragol on ressona la música del món i metres i rimes no són sinó correspondències, ecos, de l’harmonia universal. Ensenyança moral, exemple, revelació, dansa, diàleg, monòleg. Veu del poble, llengua dels escollits, paraules del solitari. Pura i impura, sagrada i maleïda, popular i minoritària, col•lectiva i personal, nua i vestida, parlada, pintada, escrita, ostenta tots els rostres però hi ha qui afirma que no posseeix ningú: el poema és una careta que oculta el buit, ¡prova hermosa de la supèrflua grandesa de tota l’obra humana!”
Rocío Ibáñez
Poesia, què és poesia? Poesia és més que paraules, oracions i rimes. Poesia és parlar amb el cor en la mà, poesia és expressar els sentiments al màxim, fer que el corrent de sentiments s'apoderi del teu cor, fent que a poc a poc la teva ploma es mogui mes ràpid i faci que les paraules no siguin paraules, siguin sentiments i facin sentir a qui les llegix el sentiment que transmets al paper; el paper que absorbeix tot, que gentilment es presta com mig per a bé o per a malament, aquest, el qual pots esborrar i esborrar però sempre deixaràs una taca. Però la poesia no està escrita en paper, està escrita en el cor de qui l'escriu i de qui la llegix, i deixa petjades en els cors, tant o més que en el paper, els cors són com una fulla de paper, s'escriuen històries i es deixen records, s'escriuen promeses i es deixen angoixes; s'alimenta de paraules, fent-lo més gran cada vegada que li diuen un et vull, cada vegada que li fan palpitar amb força. La poesia neix i creix de dues formes, quan estàs molt feliç tan feliç que penses que no estàs en aquest moment, o quan estàs tan trist que vols oblidar els amargs records. Així ho assoleixo, deixant que el suau paper s'impregni de sentiments i causin un rar efecte en qui ho llegix.. perquè el paper sempre serà paper i els sentiments sempre es faran poemes...
Daniel Reni-Anzola
Què és poesia?, dius mentre claves
en la meva pupil•la la teva pupil•la blava.
Què és poesia? I tu m'ho preguntes?
Poesia... ets tu.
Gustavo Adolfo Bèquer
M’agradaria comentar a Josep Carner, doncs és un poeta molt destacar en la literatura infantil. Així mateix, mencionar alguns poemes del llibre museu zoològic.
Cangur, el fill
-Jo, canguret bon minyó,
sóc a casa i al balcó.
L'abella
-Treballadora fidel,
amb el que trobo a les flors,
jo que faig parets de mel.
LA NIT
La nit perfecta, cau soledat a les espatlles.
Qualsevol nit. Ara.
Tot desert
pots passejar els carrers sense por
de navalles antigues de fam,
d'ombres sobtades de crits
desfets en rialla al fons del silenci.
No hi ha cap perill.
Centenars
d'homes vetlen per tu, com pares, vigilen
farcits de navalles i d'ordre, de fosques
veus de metralla i ordre, de plaques lluents
legals i d'ordre.
Marc Granell
La poesia és expressar sentiments, pensaments i emocions d'una manera armònica i amb musicalitat, mitjançant la rima, el joc de paraules...
La poesia és el fluir de les emocions, utilitzant la bellessa de les paraules.
Tot allò que et fa sentir, somreir i somniar és poesia.
Juan Ramón Jiménez: La poesia, principi i fi de tot, és indefinible. Si es definira, el definidor seria l'amo del seu secret, l'amo d'ella, el verdader, l'únic déu possible. I el secret de la poesia no ho ha sabut, no ho sap, no ho sabrà mai ningú, ni la poesia admet cap déu, és deessa única de déu, per fortuna per a Déu i per als poetes.
Vicente Aleixandre: La poesia es el coneixement implacable.
Pedro Salinas: La poesia és trobar l'essència de la realitat, descobrint el temps i els seus interrogants.
Cessar Vallejo: Un poema és una entitat vital molt més organitzada que un ser orgànic en la naturalesa. Si a un poema se li mutila un vers, una paraula, una lletra, un signe ortogràfic, mor.
Antonio Machado: La poesia es com la paraula essencial: inquietud, angoixa, temor, resignació, esperança, impaciència comptada amb signes del temps i revelacions del ser en la consciència humana.
Leopold Sedar Sénghor: La poesia és el ritme en la paraula que té com a objecte expressar la densitat d'un misteri en el primer moment inefable. És una forma d'economia i de substitució de pudor que traduïx millor la rica profunditat de l'emoció-idea, com quan es diu menys per a dir més.
La poesia és per mi un art, una meravellosa creació fonamentada en la recerca d'aquesta paraula màgica que tots duem dintre i que al nomenar-la, pren cos, es fa present generant emocions, sentiment i profundes reflexions, en el lector.
La poesia és la vida feta paraula, la poesia és en suma indefinible.
Algunes de les definicions recercades que més m'han agradat, doandes per alguns reconeguts poetes i poetesses, en són:
CARMEN CONDE ABELLAN: “La poesia és el sentiment que li sobra al cor i et surt per la mà”.
CESSAR VALLEJO: “Un poema és una entitat vital molt més organitzada que un ésser orgànic en la naturalesa. Si a un poema se li mutila un vers, una paraula, una lletra, un signe ortogràfic, mor”.
OCTAVIO PAZ a la seua obra “La casa de la presència” la defineix com: “La poesia és coneixement, salvació, poder i abandó. Operació capaç de canviar el món, l'activitat poètica és revolucionària per naturalesa; exercici espiritual, és un mètode d'alliberament interior. La poesia revela aquest món; crea altre. Pa dels triats; aliment maleït. Aïlla; uneix. Invitació al viatge; retorn a la terra natal. Inspiració, respiració, exercici muscular. Pregària al buit, diàleg amb l'absència: el tedi, l'angoixa i la desesperació l'alimenten. Oració, lletania, epifania, presència. Exorcisme, conjur, màgia. Sublimació, compensació, condensació de l'inconscient. Expressió històrica de races, nacions, classes. Nega a la història: al seu sé es resolen tots els conflictes objectius i l'home adquireix per fi consciència de ser una mica més que trànsit. Experiència, sentiment, emoció, intuïció, pensament no-dirigit. Filla d'atzar; fruit del càlcul.
Art de parlar en una forma superior; llenguatge primitiu. Obediència a les regles; creació d'unes altres. Imitació dels antics, còpia del real, còpia d'una còpia de la Idea. Bogeria, èxtasi, logotips. Retorn a la infància, coit, nostàlgia del paradís, de l'infern, del limb. Joc, treball, activitat ascètica. Confessió. Experiència innata. Visió, música, símbol. Analogia: el poema és un caragol on ressona la música del món i metres i rimes no són sinó correspondències, ecos, de l'harmonia universal. Ensenyament moral, exemple, revelació, dansa, diàleg, monòleg. Veu del poble, llengua dels escollits, paraules del solitari. Pura i impura, sagrada i maleïda, popular i minoritària, col•lectiva i personal, nua i vestida, parlada, pintada, escrita, ostenta tots els rostres però hi ha qui afirma que no posseeix cap: el poema és una careta que oculta el buit, prova bella de la supèrflua grandesa de tota obra humana!”.
la poesia és la manifestació de la bellesa o dels sentiments per mitjà de la paraula, que genera determinades emocions en el lector o oïdor. el poema és idealidad o lirismo que suscita un sentiment estètic per mitjà de qualsevol art.
ESTEFANÍA CARNERO ORTÍZ
la poesia per a mi és el món intern que cada persona té i que expressa amb musicalitat i bellesa. Són sentiments, emocions i accions. " ÉS LA VIDA EN PARAULES".
LAURA CHAPARRO MARTÍNEZ
La poesia és un recurs que ens ajuda a personalitzar les paraules.
És la forma més intima i personal de comunicar sentiments, pensaments, etc.
La poesia ens fa sentir, i també ens permet apropar-nos a la persona que l'escriu.
Emotivitat, passió, qualsevol sentiment és bo per a escriure un poema.
Paraules
Oracions
Estil
Sentiments
Intriga
Amagada
Aquesta és la meua, curta, però original, definició de poesia..
Juan Ramón Jiménez va postil•lar: “La poesia, principi i fi de tot, és indefinible. Si es definira, el definidor seria l'amo del seu secret, l'amo d'ella, el verdader, l'únic déu possible. I el secret de la poesia no ho ha sabut, no ho sap, no ho sabrà mai ningú, ni la poesia admet cap déu, és deessa única de déu, per fortuna per a Déu i per als poetes”
Giacomo Leopardi: “la poesia és perdre's en l'infinit”
Poesia és la unió de dos paraules que un mai va suposar que pogueren ajuntar-se, i que formen quelcom així com un misteri.
Federico García Lorca
La poesia és el sentiment que li sobra al cor i t'ix per la mà.
Carmen comte
I que és per a mi personalment la poesia? Per a mi la poesia són sentiments i experiències tan importants per a tu que necessites contar-los de forma molt profunda. És una manera d´escriure alló que més t´importa. Poesia és alló que et fa sentir alguna cosa especial. Per tant, la definició que a mi més m´agrada de les que he ficat és la de Carmen Comte.
Per a mi la poesia és el llenguatge més antic del ésser humà. És la bellesa de la paraula. Al meu parèixer, la poesia és el primer llenguatge de la vida de qualsevol persona, per exemple quan el nadó veu a la mare amb la vista per primera vegada, quant la sent, quan li dona un petó, quan li diu paraules d’amor…
És la paraula viva d’una persona que expressa els seus sentiments més humans i els transmetre a altra persona, fent-li sentir emocions que no es poden descriure.
El poema que jo he triat de l'Antologia poètica de Marc Granell i Josep Ballester, és d'Enric Soler i Godes. Tracta de la nit i la natura, amb un to còmic, ja que va adreçada a xiquets:
La lluna, quieta en el cel,
Té la cara enfarinada.
Vora una bassa dormida
Hi ha, raucant, una granota.
Verdes canyes que es belluguen,
Fent un mig punt de sardana.
Ja s’embolcalla la nit
Amb un llençol de rosada.
Tremola de fred natura
Sota d’aquella flassada.
L’herbatge està tot glaçat,
I al riu s’acarrosa l’aigua.
La lluna, quieta en el cel,
És un rodolí de llanda.
Li cau el moc gota a gota,
pobra lluna refredada!
Alicia Catalán Lira
M'agradaria destacar aquesta definició de poesia que he trobat en la següent web: http://www.xtec.cat/~jcentell/poesia.htm
La poesia expressa una idea, un concepte sobre el qual, a més, es pot reflexionar i donar-hi voltes. Ens permet un acostament per la sonoritat, per les rimes, pels cal·ligrames, pels acròstics, per la màgia. La poesia, per la seva brevetat, és adient per treballar-la des de la biblioteca.
Els llibres de poesia, juntament amb els contes, els llibres de no-ficció i la resta de materials, representen tipologies complementàries que afavoreixen la formació integral que ambicionem per als nostres infants.
D'igual manera que no pretenem que comprenguin aquells fragments de simfonies o cançons que s'escolten a l'aula de música, no s'ha de cobejar la comprensió total dels textos poètics que podem posar al seu abast. El nostre desig només expressa la necessitat d'una educació en el llenguatge poètic, en la sensibilitat per la paraula sentida, la incentivació per l'expressió oral, per la imaginació, la fantasia i la descoberta del que hi ha més enllà dels sons i d'allò que hi ha al món que ens envolta.
Juan Ramón Jiménez
La poesia, principi i fi de tot, és indefinible. Si fos possible definir-la, el seu definidor seria amo del seu secret, amo d’ ella. I el secret de la poesia no l’ ha sabut ningú, no el sap, no el sabrà mai ningú.
Àngel de Saavedra
Poesia és parlar clar, sentir fons, i pensar alt.
Juanjo Montesinos, jo mateix
La poesia és un joc on les paraules s’enfronten als sentiments.
La poesia es aquell producte humà que expressa conceptes elevats i nobles, la intensitat d'uns sentiments, la força de les paraules i, sobretot, que té la capacitat de commoure, de parlar a l'ànim i d'exaltar la fantasia.'
Zakaj pa ne:)
Publica un comentari a l'entrada