dimarts, 28 d’octubre del 2008

Metàfores seleccionades

"Els contextos són productors de sentits, decantadors de la significació"

"Bomba amiga del medi ambient

"És un polític de lycra"

"Les sabates que respiren"


"LA TERRA ÉS UN MERDER"

“Li faltava una volta de microones”

"Pates de gall"

"Sabó amb instint maternal"

45 comentaris:

Anònim ha dit...

Rubén Borreguero Herrero:


"Està a la lluna de València"


"S'ha dormit en els llorers"


"En aquesta vida s'aprèn a viure l'olor del triunf així com l'olor de la derrota

Anònim ha dit...

Aquest matí he llegit en la premsa, sobre el polític nord-americà Obama;
"Obama lider del poder negre,
blanc dels neonazis",


Diari Adn del 29 d'octubre de 2008.

Anònim ha dit...

"Mai no posis tots els ous al mateix cistell"
"ara tinc la sensació que tot el temps del món s'ha buidat"
"continuava residint a la platea"
"la paraula esculpeix la idea, la modela fins a convertir-la en una pasta manejable"
"la qüestió és que mentre escoltes, distreus la Bèstia que t'arrenca les entranyes"
"Els inferns de cadascú són un enigma insondable"

Metàfores de la novel.la "Un home de paraula" Imma Monsó.

Carmen Cardo

Anònim ha dit...

Patricia Narganes:

tothom diu que són tan dolços, els de la Sindormes de Down.

Se´n sortirà amb éxit.

Anònim ha dit...

-Arxiu vivent del clavegueram psicològic del poble.
-Magatzem polsós dels afores de la ment.
-Veu prematura, embrionària, sorgida d'una gola incompleta.
-Tuf de treball i saviesa condesats que fan les biblioteques de fons antics.
Metàfores del llibre "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli.
A les noticies de Tele5, fa uns matins van dir " es un fet el divorci entres PP i UPN".

ESTHER GALLEGO ha dit...

Hui he llegit en un blog:
"aquest xic nada sempre entre dos aigües"
(referint-se a un dels protagonistes del comentari que estaven fent)

Anònim ha dit...

Acabe d´escoltar dos metàfores més, ahí les teniu:
-veure els vents per algú (serie televisió)
-ofegar-se en got d´aigua ( m´ho a dit una clienta per telèfono al treball)

Anònim ha dit...

Torreblanca Galdón Fco José

més bufo que una peseta (serie televisió)

Anònim ha dit...

Algunes metàfores que he trobat en el llibre "L'home manuscrit" de Manuel Baixauli:

- És gat vell.
- Portar la batuta.
- És un home calculador, rodat.
- Els exàmens de final de curs estaven al caure.

Anònim ha dit...

Aquestes metàfores que he seleccionat són del llibre que m'he llegit de Manuel Baixauli, "L'home manuscrit". En el llibre n'hi han moltes metàfores molt bòniques i he fet una xicoteta selecció, que és la següent:

-"Un riu dins d'una armari, una cascada de paraules...."
-"...anaren a raure al meu Magatzem polsós de la memòria"
-"sucar protagonisme"
-"Donar un colp d'ull a l'Estaca"
-"drap brut de pintor tenebrista"
-"una tos aspra, de gos"
-"amb veu de grava remoguda i gest distingit"
-"cel ple de colossos de cotó-en pèl"
-"altres fotos que també són finestres de vivències"
-"Hi ha ones de mort sobtada i ones d'agonia lenta, ones exhuberants i ones somortes, ones eixordadores i ones mudes....".
-"...aquella intrusa remagrida d'ulls d'au, nas afilat...."
- "tenia ull per a esprémer informació als veïns"
- "era prima i tesa com una garsa"
- "Els seus murs castigats pels oratges, per l’abandó, pels grafits insolents, tenien l’aire trist, melancòlic, d’un design insatisfet"
-"...moments de la meua vida en què Ell ha ficat cullerada"
- "Un cadàver pompós de rajola separat del poble"
-"...escrit amb suc d’ànima"

Anònim ha dit...

Una frase feta és una frase que té un significat diferent del que tenen les paraules que la formen, és a dir, és una metàfora. La riquesa de les frases fetes en les llengües fa que molt sovint tinguem més d’una possibilitat per a expressar una mateixa cosa.

Deixar pelat  deixar sense diners a algú.
Néixer amb la flor al cul  es refereix a una persona quan té molta sort.
Tocar ferro  Ho diu quan vol impedir que passi alguna desgràcia.
Anar-se’n a l’altre barri  Ho diem quan una persona s’ha mort.
Dormir com un tronc  Ho diem quan volem dir que dormim profundament.
Al pot petit hi ha la bona confitura  Quan valorem les bones qualitats d’una persona de poca alçada.
Anar de cul  Quan una persona està molt atrafegada i no pot parar ni un moment.
Anar de vint-i-un botons  Anar molt elegant.
Buscar cinc peus al gat  Quan una persona complica molt les coses intentant veure-hi més del que hi ha.
De les pedres treure’n pans  Quan obtenim grans beneficis de coses que en un principi tenen poc valor.
Escombrar cap a casa  Quan algú actua en benefici propi o dels seus.
Estar com un llum Quan algú està boig.
Mirar-se el melic  Quan una persona només es preocupa d’ella mateixa i no de les coses que passen al seu voltant.
Nedar entre dues aigües  Volem dir que una persona es manté entre dues opinions, dues tendències, dos partits, etc.
No tocar de peus a terra  Quan una persona no s’adona de la realitat i viu d’il•lusions.
Ser cul i merda  Quan dues persones no es separen mai i sempre fan les coses juntes.
Tants caps tants barrets  Vol dir que cada persona té una opinió diferent.
Tenir el cap als peus Quan una persona no té enteniment i no pensa abans de fer o dir les coses.
Carregar el mort  Quan una persona, injustament, se li dóna la culpa d’alguna cosa.
Ficar els peus a la galleda  Quan algú fa o diu alguna cosa que no hauria hagut de fer o dir.
Inflar el cap a algú  Quan incitem a algú a fer o a pensar alguna cosa determinada
Pujar-li a algú las mosca al nas 
Sortir fum del cap  Li surt fum del cap quan algú està atabalada.
Cada olleta té la seva tapadoreta  Vol dir que cadascú s’ha d’associar o ha de tenir tracte amb els de la seva mateixa classe.
Haver-hi roba estesa  Quan hi ha gent davant de la qual no volem parlar d’alguna cosa.
Ser bufar i fer ampolles  Quan una cosa és molt fàcil.
Ser com una dutxa d’aigua freda  Quan li arriba a algú una mala notícia que no s’esperava.
Ser una olla de grills  Ser un enrenou, haver-hi molta gent parlant alhora i sense entendre’s.

Aquest recull l'he aconeguit del llibre COP D'ULL de Marta Folia i Diana Cot

MAITE GINER I TALENS

Anònim ha dit...

Algunes metèfores del llibre L'ÚLTIM PATRIARCA:

- Tenen el cor tan estret
- Encara li treuen les castanyes del foc.
- Allò era una foguera, tota la casa cremava. (mentre la protagonista es besava amb el seu cosí)

MAITE GINER I TALENS

Anònim ha dit...

Expose també algunes metàfores dels periòdics, en aquest cas de EL MUNDO, i que traduisc a continuació:

-Obama canvia el color de la història.
-L'efecte Obama desEncadena el vot massiu.
-Àfrica es paralitza per seguir al seu candidat.
-Toxo es llança a la batalla per la Secretaria General de CCOO.


MAITE GINER I TALENS

Silvia Castello ha dit...

Metàfores del llibre el meu germa POl.
- el meu oncle Felip és d'allò més cool.
- No em pendreu el pèl.
- Corre com una tomba al bany.
- Pol està endollat al televisor.
- És una notícia bomba.
- És d'una altra galàxia.
- M'hagués begut l'enteniment.
- Homes morts d'amor per mi.

Silvia Castello ha dit...

Metàfores del llibre el meu germa Pol.
- M'he equivocat com un bleda.
- Que has menjat llengüetes.
- clava la panxa com un punxó.
- recargolada sobre mi mateixa.
- Pol és un rampell.
- Per economia d'esforços.
- Donar carabasses.
- Vaig repescar els fulls.
- Tractada com una vaca o com una ovella

Silvia Castello ha dit...

Metàfores del llibre el meu germa POl.
- L'aigua font de vida i d'energia.
- El cor em batega més fort que els ossos de les costelles poden aguantar i em soltara per l'aire com als dibuixos animats quan algú s'enamora.
- un rusc a la panxa.
- El cor em batega com un tambor.
- L'amor és un sentiment com si estigués patinant per dintre.

Silvia Castello ha dit...

Metàfores del llibre el meu germa Pol.
- discapacitat (subnormal, anomalia (mongòlic) Eufemismes
- Feien manetes.
- els aplaudiments entren sota la pell i s'escampen com el rec sanguini com un virus.
- Si no trobo els quartos (diners)

Anònim ha dit...

Algunes metàfores que he trobat al llibre "L´home manuscrit" de Baixauli:
-Aquell meló magnífic devia ser l'orgull del seu camp, una mena de fill consentit(pàg.22)
-La vida, una escala. Per a guaitar més, t'has d'abocar al buit(pàg.40)
-Vull tornar als anys grocs d'abans(pàg.40)
-La deixà neta com una patena(pàg.44)
-Els finals tancats són efectistes, analgèsics, fal.laços(pàg.127)
-Vehicles enfollits, vianants que formiguegen(pàg.165)

Anònim ha dit...

En la vida quotidiana usem moltes metàfores. Una que jo utilitze molt és "estic fregida, em vaig al llit" "estic feta pols, no puc més" Són metàfores que usem tots, sobretot quan el treball et supera, situació en la qual em trobe ara.
Carmen Cardo

Anònim ha dit...

"La Bèstia em deixa respirar durant llargues pauses.... la Bèstia ha aprofitat la treva per esmolar tots els punyals. I llavors se't tira al damunt amb una ferocitat implacable i et troba desarmat. Així és que la tinc a ratlla" (parla del avorriment)
Inmma Monsó "Un home de paraula" Magnific.
Carmen Cardo

Anònim ha dit...

Algunes de les metàfores emprades per l'Isabel Clara Simó a la seua última obra (el meu germà Pol, en són:
SINESTÈSIES:
- Rot agre.
- Aire àcid.
- Calor dura i esmolada.
- Frases cargolades i feridores.
- Batalla acarnissada.

AL•LEGORIA:
Els aplaudiments entren sota la pell i s’escapen pel teu reg sanguini com un virus, inguarible, que ja no t’abandonarà mai.

METÀFORES GRAMATICALITZADES
- Atac d’humilitat.
- Depressió de cavall.
- La mala llet de ma mare: mal caràcter.
- A més, estic segura que sempre ESTARÀ AL COSTAT del Pol. Ja ho sé no es tracta d’una guerra i per tant no s’hauria de parlar d’estar al costat de o en contra de...
- Ulls desencaixats.
- Perquè no se’m vegi la guardiola: el cul.

METÀFORES COMPARATIVES:
- Quan t’aplaudeixen és com una fragància que quan l’olores esdevens bonica i poderosa, i sents que tot és possible si tu vols.
- Digne com un gat amb la cua aixecada.
- Boiror elèctrica com si fos un gat gegant endormiscat.
- Ens quedem callats com ratolins.
- Hi ha una falsa obscuritat i un silenci com si visquéssim a sota de l’aigua.

METÀFORES DE CARÀCTER FORÇA LITERARI:
- Núvols d’aquells que deixen passar la llum com si fossin dits oberts davant el sol.
- Hi ha tot d’abelles furioses volant com si tingués un rusc a la panxa, però els elogis van fent fora les abelles. I és que ho diuen: el fum foragita les abelles: nervis
- Això en fa molt més imperfecta que una anacoreta en el desert picant-se l’esquena amb una fulla de palmera, però segur que em a molt més simpàtica que ell.
- “Tots els matins del món són un camí sense retorn”.

Anònim ha dit...

A més a més, l'escriptora fa servir un gran nombre de dites i expressions fetes força corrents a la parla col·loquial però amb un fort caràcter matafòric:

- Curt de gambals.
- Tindre nas al mercat.
- Mal de figa: mal d’amors.
- Què t’has GRILLAT, Mercè?.
- El que em pasa pels nassos: el que a ú li dóna la gana.
- La porta corredissa PETA.

Anònim ha dit...

Altres metàfores aparegudes a la novel·la: EL MEU GERMÀ POL:

- La meua habitació sembla la plaça del poble.
- Li acaricio la closca mig pelada
- Mortífera topada.
- Pol pateix com un malalt de càncer a qui s’han descuidat d’injectar-li la morfina.

Anònim ha dit...

Torreblanca Galdón Fco José

"Ha perdut el cap"

"ser del tabac la pera"

Anònim ha dit...

Metàfores que he escoltat:

- Està feta pols (conversació amb una amiga)

- Tens una veu molt dolça (comentari de la professora de literatura infantil a una alumna)

- Està feta d'una altra pasta (conversació entre companys de treball)

Anònim ha dit...

Hui (10/11/08) he llegit el diari digital El Mundo i he trobat varies metàfores:

-“Trist epíleg per a un any inoblidable en la carrera de Nadal” Títol de una noticia.

-“La Sexta mai cercarà guerres amb ningú, però tampoc refusarà una bona batalla”, apunta altre alt directiu d’aquesta cadena i dispara: “És cert que...Part d’una noticia amb el títol “Dues cadenes televisives en guerra”.

-“Hi ha persones que estan perpètuament eixides. Bueno, encara que la frase sone un poc agra, que conste que...” Part d’una noticia amb el títol “El menjar eròtic”.

-“ des de llavors, han corregut rius de tinta i emès hores de televisió...” “després de preguntar-li si guardava algun as en la màniga...” Part d’una noticia amb el títol “Més de 500 persones fan cola ja per a aconseguir un pis barat del Pocero Bueno”

SILVIA AROCAS GARCÍA

Anònim ha dit...

El divendres passat el professor de sociologia de l'educació va dir:
"el nostre entorn es una creïlla còsmica"
També he llegit al llibre "Veva" de Carmen Kurtz la següent metàfora:
"és com una esfera, plena d'oportunitats, paregutada al bombo de la loteria" fent referència al ventre matern.

Rocío Ibáñez Sánchez

Anònim ha dit...

Al llibre de "Veva":
"aquelles fonts deixaren de nanar" referint-se al biberó i a la lactància materna.
"més buit que un titot" volent dir que es va quedar tan tranquil.
"el cor se'm va posar com una pedra"
"com un bufit d'aire que engrunsa les fulles dels arbres o arrisa la pell del mar"
"una llum nova tremolava en les seues pupil·les" volent dir que estava enamorada.

Rocío Ibáñez Sánchez

Anònim ha dit...

Vaig a ficar algunes de les metàfores que he llegit al llibre de l´home del m,anuescrit:
-"...pensa, germà, en mi: projecte abandonat, pel.lícula velada, veu no enregistrada, nom sense rostre."(pàg.73)
-" Tots,al cementeri,es movien a poques revolucions..."(pàg.77)
-"...conscient de la fustració que impregna cada individu de la nostra societat, i de l´enverinament de les relacions humanes que això implica..." (pàg.111)
-"...les parets nues..." (pàg.114)
-"... un entorn mut." (pàg.144)

Altres metàfores que he llegit:
-"... el costat més fosc de l´èsser humà..." (resenya de Alice Sebold)
-"...em va asaltar una imatge que guardava des de l´infància , soterrada entre cortines de temor."(llibre: La sombra del viento"

Ximo ha dit...

El País Valencià serà d'esquerres, o no serà.
Joan Fuster

Anònim ha dit...

Algunes metàfores que he escoltat últimament són:
- Aquestos atentats deixen una fona expansiva entre la població (La Mirada Crítica)
- Et falta una volta de microones (Ho diu la meua germana des de que li vaig dir que apareixia en el llibre)
- S'ofega en un got d'aigua (Conversació en la meua tia)
- Les publicacions que Donya Sofia ha fet són poc reals (El Mundo 31/10)

Anònim ha dit...

“El Barça de Guardiola continua fent passos per recuperar el liderat del futbol espanyol, que fa dos anys li va regalar al Reial Madrid embolicat en paper de cel•lofana”
“Després d’aquesta, Guardiola va moure fitxa fent escalfar Xavi, Eto’o i Pedro.”
Diari Avui 12-11-2008

Un home de paraula, Imma Monsó
“amb la culpeta sota el braç”

“tot amant és un camí cap a un altre amant”

“una cortina d’aigua”

“malfiats crònics”

“s’alimentaven amb les seves respectives capacitats...Bevia de les fonts del seu pensament”

“res no sembla poder aturar la baixada en picat d’aquesta primavera”

“tots els somnis on ha sortit ell, no he deixat que es perdessin, he clicat guardar i s’han guardat”
“reconstruir el pare que va conèixer”

“Contacte aspre sobre pell cosida de picades de mosquit”
“La nena va obligar la mare a treure el cap del càlid capoll en què vivia amb ell”

“Com advertint que cap niu, ni els aconseguits amb dificultats i amb duresa, és etern”

“Com l’autèntica poesia, tocava la corda del dolor en les nostres alegries i la de l’alegria enmig del dolor”

“Si, per exemple, no hi haguessin hagut tantes pàgines per llaurar”
“que ell m’hagi deixat un dol suau, lleuger i considerat”
“Si, per exemple, la nena no irradiés tanta llum”

Anònim ha dit...

NOELIA CLIMENT JUAN

Metàfores de L'últim patriarca:

- "... que així aniria directament al cel." = morir-se.

- "... trencar-se en bocins o desfer-se en cendres."

- "... t'acabarà caient la pell de tant que rebràs."

- "... dormir fins que el cos li deia prou."

- "... nit de noces ..."

- "... les parets tenyides de pluja ..."

- "... amarat de suor i amb la cara a punt de rebentar ..."

-" ... aquell monstre que tenia per fill ..."

Anònim ha dit...

Una de les metàfores que he sentit més sovint últimament és Estic fet/a pols.
Ahir en una conferència de Gimeno Sacristan es va dir una metàfora sobre educació que em va agradar molt: l'educació està plena de núvols d'il·lusió que deixen poca pluja

Silvia Rodríguez Sierra ha dit...

Metàfores seleccionades del llibre Això és (i no és) allò de Jesús Tuson:
-Les metàfores són el nostre pa de cada dia.
-Hi ha gent que s’ofega en un got d’aigua.
-Les idees són objectes que viatgen; l’amor és un viatge; l’esport és una guerra.
-El mar té braços.
-Les llengües són substàncies que segrega la nostra natura humana.
-Va allargar tant la seua intervenció que es va quedar sense parella.
-La discussió va acabar com el ball de la patacada.
-Les autoritats personals han donat llum verda al túnel que haurà de travessar la ciutat.
-Eslògan: engatxa’t al més nou perquè aquest vehicle és una revolució natural
-En aquest món feliç hi trobes sabates que respiren; paradissos insòlits on tots els pneumàtics volen anar.

Anònim ha dit...

Altres metàfora que he llegit al llibre "Veva" de Carmen Kurtz:


- "El soroll vellutat del seu cor"


- "Bufada d'aire que arrissa la pell del mar"

Anònim ha dit...

Li hauria agradat tant teixir paraules qeu després s'emportés el vent, seduir amb la paraula parlada que embolica el gest i la mirada i les mans i la veu, sempre la veu!

Anònim ha dit...

Aquestes metàfores són de llibres que m’he llegit:
- …a penes dissimulava la penetrant mirada dels seus ulls de gel de "La llegenda de Huma"
- La nit va estendre el seu manto de "Ala de drac"

- "…va ordenar la reina amb veu de tro” de "Alicia en el país de les meravelles"
- No és cosa de passar cinc dies treballant per menjar-se el coco amb el mateix tema, quan es pots oblidar de ENit de divendresE
- De prop , la dona em semblà menys explosiva de "Nit de divendres"

I aquestes dos estan tretes del diari El Mundo del dia 23 de novembre
- La ministra d'Igualtat ha llançat un missatge d'esperança
- Una onada de fred farà caure el mercuri dràsticament en la Península i Balears

Anònim ha dit...

Algunes mètafores que he escoltat i llegit els útlims dies han sigut:
-Amagar el cap baix l'ala (El llibre de "Veva")
-Tindre fam de mariner (El llibre "D'amor i d'hombra", Isabel Allende)
- Flor d'estufa (classe de coneixement del medi)

Anònim ha dit...

Metàfores extretes de la revista el Temps, més exemples de metàfores que s’usen en el gènere periodístic, totes elles molt característiques, ja que tenen la finalitat de cridar l’atenció:

- Camps el Berlusconi valencià.
- La dreta creix a Xile
- L’únic que ha trencat la unitat en el finançament és el PSC
- Han estat indispensables per a consolidar la omnipresència dels conservadors.
- Francesc Camps construeix un País Valencià a mida.
- Ofega les universitats públiques.
- Cultiva la complicitat amb l’Esglèsia.
- Sempre de bracet amb l’Esglèsia catòlica.
- Camps, amb els més grans.
- L’esquerra italiana mira d’aixecar el cap.
- Brusel•les aposta per la prohibició total de fumar als espais públics.
- Un aeroport congestionat, fora de l’agenda dels grans.

Algunes metàfores literàries extretes del llibre Casa de Misericòrdia de Joan Margarit:

- Ser vell és una mena de postguerra
- La lluna sempre ha estat als vidres freds
de les finestres de la nostra vida
- Hi ha una ciutat de ferros melancòlics
sota una lluna roja d’emboscada...
- L’amor ha estat creuar aquest pont magnífic
per passar a l’altra banda d’un riu sec.

Algunes metàfores del llenguatge col•loquial:
- Açò pesa un deute!
- Açò no té ni xica ni llimonà!

MAITE GINER I TALENS

Anònim ha dit...

Algunes metàfores,dites i eufemismes escoltats a la vida quotidiana:
- Les vendes s'han ofegat.
- Les rebaixes són més agressives.
- El cel està a punt d'esclatar.
- Els preus estàn pels núvols.
- Estar a la lluna de valència.
- El temps és or.
- El nostre pà de cada dia.

Anònim ha dit...

ALgunes metàfores trobades al llibre "EL BALL DE LA LLUNA" (Marc granell):
- La ciutat és un fantasma.(poema: sant roc a sueca).
- La lluna balla amb el sol.(poema: el ball de la lluna).
- Els núvols toquen l'acordió.(poema: el ball de la lluna).
- La nit ens mira.(poema: el ball de la lluna).
- Camí de plata. (poema: lluna de agost)

Anònim ha dit...

Metàfores trobades al poema No escric èglogues, de Vicent Andrès Estellés:

-creue les nits
-teranyina de llàgrimes

Metàfores quotidianes:

-ficar-se morat a menjar
-bayar-se fins als ossos
-calfar-se el cap
-tormenta d' idees
-perdre el temps
-perdre el cap
-fer el gos
-ficar-se cego
-estar cremat
-quedar-se fregit
-estar empanat
-pelar classes

Iván Pérez García ha dit...

"filosofar és pensar massa.."

Anònim ha dit...

''Sabates que respiren''