Blog dels alumnes de Literatura sobre els textos que llegim, escrivim i comentem. Afegim música i vídeos que ens agraden.
dissabte, 20 d’octubre del 2007
Entreu en l'apartat dels comentaris per fer les vostres aportacions
Cada entrada dóna lloc a comentaris per introduir les paraules, locucions, dites i embarbussaments que seleccioneu. Recordeu indicar el vostre nom i les inicials del cognom.
26 comentaris:
Anònim
ha dit...
Qui cuina salat, cuina per al gat. Qui cuina dolç, cuina per a tots. La vaig llegir al diari.
Picassent, bona terra i mala gent. S’utilitza per a referir-se a poblacions acabades en –ent com Torrent, Carcaixent…
Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló. Més m’estime carabassa que casar-me amb un pendó. La vaig sentir a una xica.
Tota pedra fa paret.
La pelleta baix del braç. És un símil a la coneguda dita “en boca tancada no entren mosques” i significa ser discret, no anar-se’n de la llengua. Ho deia molt la meua iaia quan jo era menuda.
Cadascú a lo seu, i a lo teu, tu. Ho diu molt mon pare.
A la lluna de València. Té diversos significats, entre els quals vull destacar el següent: estar distret, com “pensant en les musaranyes”.
Hi ha més dies que llonganisses. Significa que no deus mortificar-te pel temps perdut i per les coses que no has pogut fer perquè, al haver més dies que llonganisses, tindràs oportunitat de fer-ho en el futur. Açò ho vaig llegir a un quadern d’anotacions del meu pare.
D'arrapà i fuig: Fer les coses de pressa i sense miraments. "No fas res a poc a poc, tot d'arrapà i fuig".
De Pasqua a Rams: De tard en tard; practicament mai. "Ara vaig al meu poble de Pasqua a Rams".
A hora horada: Fer les coses en el darrer moment. "Sempre fas els deures a hora horada".
A salts i sotracs: Donant vots. “Mentre avançávem a salts i sotracs, vam sentir un colp molt fort sota del cotxe”.
A tentipotenti: Menjar fins a no poder més. “A l’aniversari del meu germà tothom va menjar a tentipotenti”.
A bots i barrals: Amb molta força. “Tota la nit ha estat plovent a bots i barrals”.
A la gatzoneta: Arrosegant les cames de manera que les natges toquen els talons. “Els homes cristians pixen dempeus, mentre que els musulmans ho fan a la gatzoneta”.
Untar la mà: Donar diners a algú, subornar-lo. “A aquest àrbitre, de segur que li han untat la mà”.
Treure de polleguera: Empipar-se, enfadar-se. “Aquella bestiesa en va treure de polleguera i em va agafar un atac de fúria”.
Fer-se-li la massa un vinagre: Posar-se nerviós. “Quan s’assabentat que havia suspés l’examen, se li a fet la massa un vinagre”.
De quatre grapes: Posant peus i mans en terra. “És impossible entrar a la cova sense anar de quatre grapes”.
De valent: Molt. “Quan vols treballar, ho fas de valent”
A dues llums: A hora foscant o a l’hora de punta de dia. “Van eixir d’excursió a dues llums, abans d’eixir el sol”
Per finalitzar una dita popular: quan el mal ve d’Almansa, a tothom abasta.
Tindre ronya, es el mateix que tindre sort, se diu per la zona de Algemesí i pels voltants. Per la meua zona (Xeresa) es diu tindre potra, tindre conya...
Estar unflat, vol dir que ú está bufat, es una expressió que avui en dia no s´utilitza sols alguns pobles de la comunitat.
- El que juga al bot, paga de butxaca: hi ha que jugar a l’aire sense deixar que bote la pilota.
- Està/és com la pata del maxo: que està bo, que val. Perquè en el tir i arrossegament es sol dir que les potes de darrere del cavall son les que fan la força, és a dir, son les que valen.
- A la taula i al llit, al primer crit: fer cas a la mare per a anar a menjar.
- Hi ha més dies que llonganisses: que queda molt de temps, dies per a fer alguna cosa.
Jo no calc. No sóc necessari. Ex: jo no calc, per a tot. 29.11.07 Escola oficial d´idiomes. Un puig. Muntanya redoneta y baixeta. Ex: La casa de la meua avià es troba en un puig. 13.11.07 Escola oficial d´idiomes.
Amb pany i clau. Expressió que s´utilitza per a referir-se a qualsevol cosa que es troba perfectament tancada. Ex: totes les portes estaban tancades amb pany i clau. 26.11.07 Escola oficial d´idiomes.
En un tres i no res. En un moment. Ex: en un tres i no res arribe a casa de Juan. Llibre: l´antropòleg innocent. Nigel Barley,pàgina 51. Octubre
Dalt a baix. Ex:La pluja densa va deixar xops de dalt a baix. Llibre: l´antropòleg innocent.Nigel Barley. pàgina 161. Octubre.
Posar s´hi fulles. Haver-se d'aguantar algú d'alguna cosa que el perjudica. Ex: Però si el monstre del tedi les agafa acompanyades, llavors ja s'hi poden posar fulles. Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 83
“HORABAIXA”. Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol. Escoltat a una cançó d´Antònia Font titulada Viure sense tu.
“NO DIR NI PRUNA”. No dir res, callar-se. “BAQUEJAR-SE DE RIURE”. Morir-se de riure. “PESAR MÉS QUE UN DEUTE”. Pesar molt. “A CAMETES AL COLL”. Portar a algú damunt. Trets del llibre de llengua "Reciclatge".
“TRAURE FOC PELS QUEIXALS“. Estar molt enfadat “BAIXAR DEL BURRO”. Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament. Llegit a http://www.diccionarisvalencia.es/index.php.
Paraules: - "Cantell": aquesta paraula s´utilitza a "les Valls" del Camp de Morvedre per a anomenar a l´entrepà. - "Ascanyida": es refereix a les xiques primetes, s´utilitza a la banda de Vinaròs. - "Cartxata": es refereix als murs de mitjana altura que trobem als carrers del Casc Antic de Sagunt.
- tindre el "cor pelut": no tindre sentiments. la vaig sentir l´altre dia al treball. - "qui tot ho menja d´una tot ho caga a la una": aixó es diu a les persones que menjen amb recel. ho diu la meua mare. - tal·là-tal·lera: Més o menys, si fa no fa, mig mig."rodamots" - "qui està pres vol eixir": quant algú vol tirar-se un pet, i vol justificar-se. ho diu la meua iaia. - brancam: conjunt de branques d´un arbre. - fer retxes dins s'aigo:treballar o esforçar-se inútilment."rodamots"
Qui no guarda quan te, no menja quan vol. dita mol popular al meu poble. Vol dir que,en el cas que per exemple, una persona tinga molts diners, sempre deu guardar uns pocs, per si arriba un moment de necessitat. Rafa D. A.
"Quan la candelaria riu, ja estem en l'estiu, si plora ni dins ni fora". És una dita del poble de Manuel, quan es fa el porrat del poble el 2 de Febrer i signigica que si fa sol i bon dia, que ja venen les bones temperatures i si plou, que encara ens queda un poc de fred per aguantar. Vicent Perales
26 comentaris:
Qui cuina salat, cuina per al gat. Qui cuina dolç, cuina per a tots. La vaig llegir al diari.
Picassent, bona terra i mala gent. S’utilitza per a referir-se a poblacions acabades en –ent com Torrent, Carcaixent…
Carabassa m’han donat i se m’ha tornat meló. Més m’estime carabassa que casar-me amb un pendó. La vaig sentir a una xica.
Tota pedra fa paret.
La pelleta baix del braç. És un símil a la coneguda dita “en boca tancada no entren mosques” i significa ser discret, no anar-se’n de la llengua. Ho deia molt la meua iaia quan jo era menuda.
Cadascú a lo seu, i a lo teu, tu. Ho diu molt mon pare.
A la lluna de València. Té diversos significats, entre els quals vull destacar el següent: estar distret, com “pensant en les musaranyes”.
Hi ha més dies que llonganisses. Significa que no deus mortificar-te pel temps perdut i per les coses que no has pogut fer perquè, al haver més dies que llonganisses, tindràs oportunitat de fer-ho en el futur. Açò ho vaig llegir a un quadern d’anotacions del meu pare.
Mª Ángeles P. S
Pensat i fet: És una forma d'actuar de manera ràpida, amb espontaneïtat, típica dels valencians. Recollida en tota València
Bufar i fer ampolles: es diu quan una cosa es pot fer o s'ha fet amb facilitat.
Pujar la mosca al nas: quan algú es cabreja se li diu aquesta dita.
Fer la papallona: significa que ets inconstant, que no fas de seguit alguna cosa.
Tenir la mà foradada: quan d'alguna persona diuen que té la mà foradada és perquè gasta molt, excesivament.
Le he sentides a l'escola, quan estava a Primària.
Xarrar per els descosits: en castellà equival a la dita de "hablar por los codos". Es refereix a quan algú no para de parlar.
D'arrapà i fuig: Fer les coses de pressa i sense miraments.
"No fas res a poc a poc, tot d'arrapà i fuig".
De Pasqua a Rams: De tard en tard; practicament mai.
"Ara vaig al meu poble de Pasqua a Rams".
A hora horada: Fer les coses en el darrer moment.
"Sempre fas els deures a hora horada".
A salts i sotracs: Donant vots.
“Mentre avançávem a salts i sotracs, vam sentir un colp molt fort sota del
cotxe”.
A tentipotenti: Menjar fins a no poder més.
“A l’aniversari del meu germà tothom va menjar a tentipotenti”.
A bots i barrals: Amb molta força.
“Tota la nit ha estat plovent a bots i barrals”.
A la gatzoneta: Arrosegant les cames de manera que les natges toquen els talons.
“Els homes cristians pixen dempeus, mentre que els musulmans ho fan
a la gatzoneta”.
Untar la mà: Donar diners a algú, subornar-lo.
“A aquest àrbitre, de segur que li han untat la mà”.
Treure de polleguera: Empipar-se, enfadar-se.
“Aquella bestiesa en va treure de polleguera i em va agafar un atac de
fúria”.
Fer-se-li la massa un vinagre: Posar-se nerviós.
“Quan s’assabentat que havia suspés l’examen, se li a fet la massa un
vinagre”.
De quatre grapes: Posant peus i mans en terra.
“És impossible entrar a la cova sense anar de quatre grapes”.
De valent: Molt.
“Quan vols treballar, ho fas de valent”
A dues llums: A hora foscant o a l’hora de punta de dia.
“Van eixir d’excursió a dues llums, abans d’eixir el sol”
Per finalitzar una dita popular: quan el mal ve d’Almansa, a tothom abasta.
Els diners i els collons son per a les ocasions
Rafael.D.A
Tindre ronya, es el mateix que tindre sort, se diu per la zona de Algemesí i pels voltants. Per la meua zona (Xeresa) es diu tindre potra, tindre conya...
Estar unflat, vol dir que ú está bufat, es una expressió que avui en dia no s´utilitza sols alguns pobles de la comunitat.
Expressións populars que he sentit:
"De tant que el vullc, el trac un ull"
"Cadascú a sa casa i Déu a la de tots"
"Les mans al cul i el cul a casa"
"Cadascú a lo seu i a robar lo que es puga"
Moisés Moncho
Joana Navarro
-"Va de bó", s´utilitza per a dir que una cosa està quasi finalitzada.
-"Tu també vindràs". Aquesta expressió la utilitza molt la meua sogra i em fa molta gracia. Vol dir que l´altra persona està dient bajanades.
-"No la pensa que la fa". Típic dels valencians, fer les coses sense pensar. És paregut al: "pensat i fet".
-"Cague´n Dénia". Expressió com "me cague´n la mar salà".
-"Aixina de Xavo". Vol dir: "xapó".
Que una cosa està molt ben feta.
-"Ni fred ni calor". Com el "ni fu ni fa" castellà. Que te dóna igual tres que trenta-tres.
VICENT A.
- El que juga al bot, paga de butxaca: hi ha que jugar a l’aire sense deixar que bote la pilota.
- Està/és com la pata del maxo: que està bo, que val. Perquè en el tir i arrossegament es sol dir que les potes de darrere del cavall son les que fan la força, és a dir, son les que valen.
- A la taula i al llit, al primer crit: fer cas a la mare per a anar a menjar.
- Hi ha més dies que llonganisses: que queda molt de temps, dies per a fer alguna cosa.
Li queden dos telediaris. És un eufenisme que s'utilitza per referir-se a algú que està a punt de morir. Sentida al carrer
Arrosegar els collons per terra. No poder més. Escoltada al carrer
Açò té color d'ala de mosca. Equival a dir que té un color indefinit.Treta d'un dicionari d'aula
Jo no calc.
No sóc necessari.
Ex: jo no calc, per a tot.
29.11.07 Escola oficial d´idiomes.
Un puig.
Muntanya redoneta y baixeta.
Ex: La casa de la meua avià es troba en un puig.
13.11.07 Escola oficial d´idiomes.
Amb pany i clau.
Expressió que s´utilitza per a referir-se a qualsevol cosa que es troba perfectament tancada.
Ex: totes les portes estaban tancades amb pany i clau.
26.11.07 Escola oficial d´idiomes.
En un tres i no res.
En un moment.
Ex: en un tres i no res arribe a casa de Juan.
Llibre: l´antropòleg innocent. Nigel Barley,pàgina 51. Octubre
Dalt a baix.
Ex:La pluja densa va deixar xops de dalt a baix.
Llibre: l´antropòleg innocent.Nigel Barley. pàgina 161. Octubre.
Posar s´hi fulles.
Haver-se d'aguantar algú d'alguna cosa que el perjudica.
Ex: Però si el monstre del tedi les agafa acompanyades, llavors ja s'hi poden posar fulles.
Imma Monsó, Un home de paraula (Barcelona: La Magrana, 2006), pàg. 83
“HORABAIXA”. Hora del crepuscle vespertí, temps pròxim a la posta del sol. Escoltat a una cançó d´Antònia Font titulada Viure sense tu.
“NO DIR NI PRUNA”. No dir res, callar-se.
“BAQUEJAR-SE DE RIURE”. Morir-se de riure.
“PESAR MÉS QUE UN DEUTE”. Pesar molt.
“A CAMETES AL COLL”. Portar a algú damunt.
Trets del llibre de llengua "Reciclatge".
“TRAURE FOC PELS QUEIXALS“. Estar molt enfadat
“BAIXAR DEL BURRO”. Abandonar una actitud, una opinió, etc., mantingudes tossudament.
Llegit a http://www.diccionarisvalencia.es/index.php.
ruth martínez
Paraules:
- "Cantell": aquesta paraula s´utilitza a "les Valls" del Camp de Morvedre per a anomenar a l´entrepà.
- "Ascanyida": es refereix a les xiques primetes, s´utilitza a la banda de Vinaròs.
- "Cartxata": es refereix als murs de mitjana altura que trobem als carrers del Casc Antic de Sagunt.
Les pluges de març donen faves i molt de Blat: En març sol ploure, i serveix per a fer crèixer els cultius de faves i blat.
A l'oratge, coratge: No deixar-se influenciar per l'oratge i tirar endavant.
A una bola no se li pot treure punta: Quan no pot ser alguna cosa, no pot ser.
Agost i setembre no duren sempre: són els mesos de les vacacions i cal aprofitar-los
Més agarrat que un xotis: Quan algú es molt agarrat. El ball del xotis es balla molt agarrat.
Fer cara de pomes agres: Estar disgustat per alguna cosa.
De gota en gota s'ompli la bóta: S'utilitza per a situacions on es requereix paciència.
MOTS:
Esporgar:
Al segle XIV significava: expurgare 'netejar d'allò dolent o sobrant'
Ex: Esporgar d'errors una teoria, un llibre.
Jutipiris:
Gests fets amb la cara o amb les mans per riure's d'algú o per fer riure.
De bursada:
D'un cop, atropelladament, amb excessiva pressa.
Ex: Va prendre la decisió de deixar la feina de bursada, sense pensar-s’hi gens ni mica.
- tindre el "cor pelut": no tindre sentiments.
la vaig sentir l´altre dia al treball.
- "qui tot ho menja d´una tot ho caga a la una": aixó es diu a les persones que menjen amb recel.
ho diu la meua mare.
- tal·là-tal·lera: Més o menys, si fa no fa, mig mig."rodamots"
- "qui està pres vol eixir": quant algú vol tirar-se un pet, i vol justificar-se.
ho diu la meua iaia.
- brancam: conjunt de branques d´un arbre.
- fer retxes dins s'aigo:treballar o esforçar-se inútilment."rodamots"
Qui no guarda quan te, no menja quan vol. dita mol popular al meu poble. Vol dir que,en el cas que per exemple, una persona tinga molts diners, sempre deu guardar uns pocs, per si arriba un moment de necessitat.
Rafa D. A.
Home desgraciat fins en els collons es tropeça. És el "sumun" de la desgràcia. Té molt mala sort.
Sio para! Expressión pròpia de Castellò, la Pobla Llarga i Senyera equivalent a Si home!
"el però no maura"
Em fa molta gràcia aquesta expressió. Normalment,és diu com a resposta d´una frase que finalitza amb un però...
Joana Navarro
Anar a gata-meu.
Vicent Perales
En Boca tancada, no entren mosques.
Més val que no parles, que després tot es sap.
Volen dir que no parles més del conter.
Fas el cas del porc.
Per una orella t'entra i per l'altra t'ix.
No fer gens de cas.
Vicent Perales
En gos flac, tot són puses.
Vol dir que quan un està mal, li venen de cop tots els mals.
Vicent Perales
"Quan la candelaria riu, ja estem en l'estiu, si plora ni dins ni fora".
És una dita del poble de Manuel, quan es fa el porrat del poble el 2 de Febrer i signigica que si fa sol i bon dia, que ja venen les bones temperatures i si plou, que encara ens queda un poc de fred per aguantar.
Vicent Perales
"Si el cel és blanc, la neu ve volant!!!" Vol dir que normalment quan neva el cel acosruma a ser blanc.
"El metge vell i el barber jove"
"Feina feta no té destob"
"L'abril fa el pecat i el març és l'acusat." Sovint els quatre primers dies d'abril fa un temps més propi d'hivern que de primavera.
Mª Isabel Morató
"a cada bugada perdem (o es perd) un llençol"
Es diu al•ludint a una successió de desgràcies o de mals èxits.
"qui no té feina, el gat pentina"
Significa que quan algú està desocupat i fastiguejat, fa qualsevol cosa sols per entretenir-se.
"tant te vull, que et trac un ull"
Significa que l’amor o qualsevol passió de vegades és irracional i fa mal en lloc d’afavorir.
"el nom no fa la cosa"
Significa que el nom que es dóna a una cosa és secundari, que el que importa és la realitat en si.
"Jo no calc"
On se diu açò? Jo no ho he sentit mai...
Publica un comentari a l'entrada