golfes (f pl) Espai comprès entre la teulada i el sostre més alt d'una casa, destinat a protegir-la del fred i de la calor del sol, sovint aprofitat per als mals endreços, per a guardar-hi patates, fruita, etc. [Etimologia -- De l'àrab «gurfa», 'sala de dalt', en català antic «algorfa».] Com que era difícil trobar alguna cosa més bona, i jo el que més desitjava era tenir un llit on poder dormir sola, vaig acceptar de treballar els matins a casa d'una família jueva aburgesada, a canvi de cedir-me un quartet amb un llit que tenien a les golfes. Les condicions no eren gens esplèndides, però la idea de poder tenir un raconet per a mi sola em seduí i vaig acceptar. Otília Castellví, De les txeques de Barcelona a l'Alemanya nazi (Barcelona: Quaderns Crema, 2003) El mot 'xeringuilla' és una interferència del castellà «jeringuilla» (que en català seria 'xeringa'). Conten que durant una visita que va fer la reina d'Espanya al Parlament de Catalunya, el seu president en aquell moment, Joan Rigol, li va fer veure les golfes de l'edifici tot dient-li: «Y aquí están las golfas del Parlamento...». Llegenda urbana o relliscada lingüística? Dels mots que són semblants o idèntics en dues llengües però tenen significats diferents en diem «falsos amics» o paranys de traducció.